Repòrter, juny de 1999 | El fracàs de CiU i la victòria independent

Les eleccions del 13 de juny han estat un autèntic terratrèmol a l'Alt Maresme. El fracàs de la coalició nacionalista CiU és sonat. De res ha servit que els convergents hagin ocupat dues de les alcaldies més transcendents de la comarca. La retirada de Miquel Rubirola i Salvador Llorens ha anat lligada a la pèrdua notable de vots i regidors. Ni Manuel Calvo a Arenys de Mar ni Joan Morell a Pineda han sabut conservar l'herència del 1995. Calvo ha estat el més votat, però Morell no ha suportat l'embranzida del socialista Josep Lluís Fillat, que ha tornat amb força després d'un parèntesi de quatre anys a l'oposició. A part d'Arenys de Mar, CiU només s'ha imposat a Sant Cebrià i Sant Pol perdent la majoria absoluta, mentre que a Santa Susanna i Tordera la victòria ha estat còmoda. Joan Carles Garcia ha rendibilitzat l'alcaldia de Tordera i ha estat l'únic polític de CiU que ha fet un bon paper, jaque ha aconseguit una majoria absoluta sense precedents a la població.

Aquests mals resultats no són exclusivament atribuïbles a la tònica general. És cert que CiU ha baixat arreu del país, però el president comarcal de Convergència, Albert Batlle, s'hauria de plantejar molt seriosament la seva continuïtat. Potser hauria de seguir les passes de la primera gran víctima convergent: Joaquim Rey. El cas de Calella demostra com una derrota que es veia venir ha tingut repercussions gravíssimes. Batlle era conscient del risc que corria Convergència a Calella posant un alcalde tan desgastat com Rey al capdavant del projecte de CiU. Un alcalde que s'ha caracteritzat per la prepotència, l'aïllament i la mediocritat. El president comarcal de Convergència també s'ho ha de fer mirar pels resultats de Canet. Ha guanyat les eleccions un exmilitant convergent a qui les bases de Canet havien designat com a alcaldable. La imposició de l'encara alcalde Josep Rovira per damunt de tot s'ha traduït en una victòria amplíssima per part de Francesc Garcia, que va haver de muntar una plataforma independent. L'escàndol de CiU és majúscul a Canet perquè els democratacristians s'han presentat també per separat.

Els socialistes han superat la coalició nacionalista en nombre de vots (15.517 del PSC i 14.057 de CiU), amb la qual cosa l'Alt Maresme ha contribuït al canvi de truita al Consell del Maresme i a l'obtenció d'un representant socialista per a la Diputació de Barcelona. Els socialistes han perdut a Arenys de Munt, però han guanyat a Pineda i Sant Iscle. I tenen la possibilitat de liderar governs de progrés a Arenys de Mar, Sant Cebrià i Sant Pol. L'expressió govern de progrés es posarà encara més de moda. L'ascens generalitzat dels socialistes i la pèrdua d'Iniciativa-Verds facilitarà l'entesa. Però qui realment tindrà un paper determinant en la consolidació dels governs progressistes serà ERC. Els resultats dels republicans són molt bons (4.784 vots i tercera força política). D'ERC depèn que CiU no tingui les alcaldies d'Arenys de Mar i Sant Pol. I dels republicans també depèn que el nou president del Consell Comarcal sigui un socialista i que aquest governi amb ERC i IC-V, deixant CiU i PP a l'oposició. D'ERC depenen moltes coses. I una mostra de la seva maduresa serà el procés per formar govern a Calella, amb Josep Basart d'alcalde, i la posterior gestió municipal.

L'etapa que s'ha obert als ajuntaments és apassionant. Canvis i més canvis. És de justícia la gran victòria de la socialista Conxita Campoy a Malgrat. I en la línia dels pactes esmentats, destaca que Campoy intenti cedir alguna regidoría als representants d'ERC i d'IC-Vtot i haver aconseguit la majoria absoluta. Alguna cosa està passant. Potser és la inquietud que el PSC té per desbancar Jordi Pujol de la Generalitat. Per als socialistes, la millor manera de demostrar que les tesis de Pasqual Maragall són viables és crear una base política al principal bast ió que tenen: els municipis. Si el PSC governa amb ERC i IC-V a les ciutats, per què no podria fer-ho a la Generalitat? Aquesta és la pregunta que volen plantejar als electors amb vista a les autonòmiques de la tardor. Una tardor que es presenta calenta, sobretot perquè Jordi Pujol surt debilitat dels comicis del 13 de juny.

Aquestes municipals també posen de manifest dues coses més. Per una banda, l'estancament del PP i les serioses dificultats que aquest partit té per accedir a determinats consistoris. Potser l'única excepció d'aquesta diagnosi és Pineda, on Norbert Pelàez s'ha convertit en l'únic àrbitre entre el PSC i CiU. Que el consistori pinedenc sigui només tripartit dificultarà força la governabilitat. Però l'altre aspecte destacat del 13 de juny és la forta irrupció dels independents. Amb 5.954 vots, esdevindrien la tercera força política de l'Alt Maresme. El suport que independents com Maria Janer o Andreu Majó han trobat a les urnes de Calella i Arenys de Munt han de fer reflexionar molt seriosament els partits. Janer i Majó han sabut connectar amb la gent del carrer. Això, sumat al progressiu distanciament de la classe política convencional, provoca que en moltes poblacions la sorpresa durant l'escrutini de la nit electoral fos grandiós. Que Janer passi de zero a quatre regidors és perquè els partits s'ho facin mirar. El cas de Majó és diferent perquè prové d'un mandat d'oposició seriosa i treballada. El temps ho posa tot en el seu lloc, diuen. Ara Andreu Majó podrà ser alcalde. I l'independent Miquel Ruscalleda també a Sant Cebrià. En tot cas, als independents no se'ls pot posar en el mateix sac. N'hi ha de ressentits amb algun partit —la PIC o la UC de Canet— i n'hi ha que provenen del moviment ciutadà. També es poden agrupar per sensibilitats polítiques. Per exemple, els independents d'Arenys de Munt i de Sant Cebrià donen els seus vots a IC-V perquè comptabilitzin de cara al Consell Comarcal i la Diputació. Altres, en canvi, són clarament conservadors, com l'incombustible Lluís Barrera de Tordera. Hi ha de tot.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 81, juny de 1999, pàgina 4.)