Repòrter: La governabilitat i els reptes
Els juntaments que es constituiran el 3 de juliol —aquesta és la data prevista pels plens municipals per canviar o ratificar els alcaldes— tenen molta feina a fer. L'entrada del nou mil·lenni comportarà una sèrie de reptes importants per als municipis. És per això que després de la ressaca electoral, seria convenient que els polítics es posessin a treballar de debò. La voluntat popular ja està expressada i la política de pactes ja es veurà quina serà. De fet, hi ha múltiples possibilitats. Qualsevol aliança postelectoral ha de permetre garantir la governabilitat dels ajuntaments i defensar els interessos dels ciutadans. És a dir, no s'hi valen les enteses a corre-cuita després de les eleccions per repartir-se càrrecs i al cap d'uns mesos caure en la ingovernabilitat o la paràlisi. Sigui quin sigui el pacte —a Arenys de Mar, Pineda, Sant Pol i Sant Cebrià es plantegen desbancar el cap de llista més votat— és evident que la principal atenció ha de ser el poble.
Els únics alcaldes que tenen la continuïtat garantida són Conxita Campoy (Malgrat), Valentí Agustí (Palafolls), Joan Carles Garcia (Tordera) i Joan Campolier (Santa Susanna), ja que han obtingut la majoria absoluta. A la resta de poblacions, tot està obert o bé hi ha un nou alcalde ja clar. És el cas de Eduard Turon —que té majoria absoluta a Sant Iscle— i Josep Basart —que en el moment de tancar aquesta edició ja negociava la formació d'un nou govern a Calella, amb ell a l'alcaldia—. L'independent Andreu Majó també ho té bé per rellevar Josep Maria Valls a l'alcaldia d'Arenys de Munt. I el convergent escindit Francesc Garcia per substituir Josep Rovira a Canet. Les incògnites són a Arenys de Mar, Pineda, Sant Pol i Sant Cebrià. Els socialistes han de ser conscients que si desbanquen els caps de llista més votats a Arenys de Mar, Sant Pol i Sant Cebrià, de CiU, corren el risc de perdre Pineda. De totes les poblacions, Pineda es presenta com la més complicada de cara a garantir una estabilitat. La victòria de Josep Lluís Fillat (PSC) no és suficient per obtenir la majoria absoluta, i la suma dels 6 regidors de CiU i els 3 del PP podria suposar una alternativa. En tot cas, qui té la paella pel mànec és Norbert Pelàez (PP), que ja ha convidat socialistes i convergents a governar plegats.
(Editorial de la revista Repòrter, número 81, juny de 1999, pàgina 3.)