Repòrter: Commemoració amb esperit crític
El 13 d'abril va fer vint anys de les primeres eleccions municipals democràtiques. La normalitat tornava a l'administració més propera al ciutadà després d'una etapa fosca de la nostra història. Els alcaldes i regidors que van assumir el repte d'entrar en aquells ajuntaments pobres, grisos i desmanegats que havien heretat del franquisme van haver de posar molta il·lusió i voluntarisme per tirar endavant. Durant aquestes dues dècades els ajuntaments han avançat moltíssim. Els pressupostos municipals en són una bona mostra. S'han engreixat considerablement, peròtambé ho han fet les responsabilitats. I és en aquest aspecte on cal fer una anàlisi crítica. Sovint el ciutadà té la percepció que el seu ajuntament és qui li ha de resoldre tots els problemes. Això, que amb bona lògica hauria de ser així, no sempre és possible perquè en 20 anys els ajuntaments no han pogut resoldre un dels seus principals problemes: el finançament. Els recels de les administracions central i autonòmica han mantingut els consistoris en una mena de minoria d'edat. La insuficiència de recursos i un mal finançament —especial ment en municipis turístics— també ha anat lligada a una manca de competències. Hem sentit plorar els alcaldes parlant de la famosa «autonomia municipal». Quin sentit té que determinades decisions —de tipus urbanístic, per exemple— hagin de ser preses a Barcelona o fins i tot a Madrid, quan són els ajuntaments els que millor coneixen la realitat més propera?
Commemorar el vintè aniversari dels ajuntaments democràtics amb un esperit mínimament crític és necessari per avançar en el futur. Amb el nou mil·lenni, els ajuntaments haurien de fer front a les assignatures pendents. La participació real, concepte que s'ha posat de moda, ha de vehicular-se a través de mecanismes seriosos i democràtics. Les futures demandes ciutadanes, com l'accés a les noves tecnologies, requerirà d'una millor preparació dels càrrecs electes. Ha estat un tòpic sentir crítiques al baix nivell d'alguns alcaldes i regidors. Això últim, però, ja no és un assumpte només de polítics, sinó de tota la ciutadania. L'interès per la cosa pública que ens envolta hauria de merèixer una major conscienciació.
(Editorial de la revista Repòrter, número 80, maig de 1999, pàgina 3.)