Repòrter, abril de 1999 | La Guerra Civil a l'Alt Maresme

Fa algun temps algunes persones em preguntaven perquè investigava el tema de la guerra civil. Pretenien, suposo, fer-me observacions sobre la necessitat d'oblidar el passat, de no recordar, de tancar les velles ferides, etcètera. Però se m'acut que aquesta argumentació és bon xic infantil. Els historiadors hem d'estar abans que res al servei de la veritat, pretenem treballar amb independència per tal que tothom, grans i petits, tinguin una eina d'anàlisi del comportament humà, i entre tots contribuir a millorar la convivència i superar vells errors.

El tema de la guerra civil, revolució, confrontació social, digueu-li com vulgueu, és un tema que encara, passats més de 60 anys de la seva finalització, desperta interès i, fins i tot, passió. Ens permet copsar una societat ben diferent de l'actual, fer diferents introspeccions de l'economia local, agrícola o industrial, entendre la lluita de classes, concepte reduït actualment a la mínima expressió, si no voluntàriament diluït. Analitzar unes poblacions ben diverses, amb un nervi propi, amb una especificitat local, que no localista. Amb una solidesa, que no les feia orbitar permanentment al voltant de Barcelona, amb una finestra oberta al món a través de les exportacions de patates primerenques i altres viandes, o d'aquells teixits o gèneres de punt que ens van donar merescuda fama. Una vegada endinsats en la xarxa local, és evident que s'ha de seguir el guió, de la República, els fets d'octubre i els registres electorals, tot per tal de veure el comportament local. EIs fets de juliol de 1936 marcarien, en funció del seu desenvolupament i del personal polític i sectors sindicals que hi participaren, la relació de forces, almenys durant el primer any de la guerra. A mitjan 1937 es faria visi ble per a tothom una nova imatge de la realitat amb el pansiment de la revolució i el progrés continuat de l'anomenada societat de la derrota, que s'amarava de por, gana i un fort pessimisme.

L'Alt Maresme disposa actualment de diverses monografies locals sobre el tema de la guerra civil, a les localitats d'Arenys de Munt, Sant Pol, Calella i Pineda i, possiblement, en un futur proper s'incorporin nous treballs que ens permetin comprendre molt millor la realitat d'aquells moments que en si mateix resumeixen tota una època. La República va ser rebuda amb vibracions diferents, a Arenys de Mar o Calella, poblacions amb una majoria social dretana i un vot fidel a la Lliga sempre notable, acolliren el moment amb recel si no amb preocupació. Va ser a Pineda (Manuel Serra i Moret de la USC), Malgrat (Francesc Arnau i Cortina d'ERC), Arenys de Munt (Josep Maria Soler d'ERC) o Canet, on el tarannà de progrés va fer que l'entusiasme per la nova realitat fos molt aplaudida i ben rebuda. El primer reformisme municipal i la decidida voluntat municipalista, inspirada per Francesc Arnau i la Federació de Municipis, es veuria truncada d'ençà les eleccions municipals de 1934, en les quals la Lliga obtindria la victòria a molts municipis.

La pugna dialèctica, si no física, entre la majoria dretana municipal i la minoria d'esquerres, provocarà greus incidents domèstics que tindran molta importància a Canet, Calella o Sant Pol i en menor mesura a Pineda. Els fets d'octubre van tenir diverses respostes a nivel I local, i en algunes poblacions van sortir voluntaris per dirigir-se a la caserna militar de Mataró. La repressió posterior, amb l'arribada del comandant Carranza, la imposició de gestores municipals i l'empresonament de no poques persones imposarà un nou ordre municipal. Així s'entendrà l'apassionament amb què es van viure les eleccions del 16 de febrer de 1936, del resultat de les quals depenia, també, que no poques persones poguessin tornar a casa. A Sant Pol o Canet, les majories catalanistes van renunciar a les seves responsabilitats municipals i es formaren governs d'esquerres; amb tot, la normalitat municipal estigué garantida fins als esdeveniments del 19 de juliol de 1936.

Amb la revolució es produeix la superació del vell ordre municipal, la creació de comitès locals, l'aparició dels homes del moment, com Germinal Esgleas (Calella), Pérez (Pineda), Joaquim Pou (Sant Pol), Salvador Mola (Arenys de Mar) o Miquel Calafell (Arenys de Munt). Les combinacions polítiques van ser diverses en general, però, sota el signe confederal. Així, la CNT dominava a Calella, Arenys de Mar, Canet, però era la mínima expressió a Pineda o Sant Pol, on la USC-PSUC efectuà el paper de dirigent de la revolució. Més ambivalent va ser la posició d'ERC. Els fets de maig de 1937 i les noves remodelacions i configuracions de consells municipals possibilitaran canvis, noves al lances i, fins i tot, inversions de les situacions. El cas més sorollós serà el de Calella, on Esgleas perdrà l'alcaldia i bona part de la seva influència a la comarca. No obstant això, a alguns municipis les baralles continuaren i calgué que la Generalitat dictaminés una solució salomònica, com era la imposició d'un comissari municipal, cas de Canet o Malgrat (any 1938). És veritablement apassionant l'anàlisi de les combinacions locals, les aliances, les fortes baralles, les discussions sobre les col·lectivitzacions, la municipalització de l'habitatge o la necessitat de controlar els proveïments locals. La revolució, malauradament, portarà també la destrucció de vides i d'obres d'art. Hi perderen la vida 247 maresmencs, a la nostra zona destacà l'horror de Canet amb 41 assassinats. La quantitat de situacions personals, les motivacions, els odis familiars que es desfermaren, la situació d'indefensió personal han de ser convenientment valorats, però no hi ha dubte que va ser un immens error el fet en si ja que al marge d'altres consideracions, restà a la República una part del suport necessari de la rereguarda. Quant a la destrucció d'obres d'art i d'esglésies, aquest també va ser un altre immens error. La comarca quedà desproveïda de temples, es van perdre obres d'art d'incalculable valor i arxius parroquials amb documentació dels segles XVI i XVII.



Les col·lectivitzacions que més importància van tenir, no van ser les agrícoles, encara que estigueren presents a totes les localitats, prenent com a base unes quantes quarteres abandonades o confiscades, o ni tan sols les industrials, que en realitat van ser, en la majoria de les ocasions, controls obrers, per tractar-se d'empreses petites o mitjanes. Només unes poques firmes van col·lectivitzar-se, principalment a Arenys de Mar, Canet i Calella, encara que pel seu volum de facturació i ocupació donaven feina a molta gent. Les col·lectivitats curioses van ser les dels barbers, lampistes, fusters i altres petits sectors, d'altra banda la realitat posterior obligaria en no poques ocasions al seu oblit i dissolució i tornar cada professional al seu respectiu comerç.

De la societat de la derrota s'han de destacar els aproximadament 1.100 combatents morts a la guerra (destaquen els més de 300 de Mataró, els 99 de Canet i els 85 de Calella) o els 71 maresmencs més morts a causa dels bombardeigs de la comarca (14 a Malgrat). Aquests fets destrossaren famílies senceres, amb dos o més dels seus membres morts al front, deixaren molts orfes i vídues i a moltes noies solteres.

Quant al segon tema bàsic, el de l'alimentació, l'any 1937 i especialment el 1938, es va passar molta gana, fam diria jo, amb un poderós mercat negre, robatoris al camp, i solucions curioses prenent com a base el consum de succedanis i tota mena d'herbes i productes que avui serien inimaginables, persecució de gats i altres animals, etcètera. La picaresca i l'enginy no ens deixen de sorprendre. Els refugiats van ser un altre dels aspectes nous de la guerra que també patia la població civil de la rereguarda. Voluntàriament o forçadament imposats en algunes llars, van passar per diverses etapes, des d'una simpatia inicial perla novetat i repte solidari que la seva acollida podia despertar, fins a les protestes per la càrrega que suposaven en especial a l'hora de proveir el municipi de queviures. I arribà aquell fred i gris 30 i 31 de gener de 1939 per a uns, i l'alegre horitzó per a altres, amb uniformes, nous idiomes, repressió cultural i física, amb 263 execucions (entre 1939-1943) al Camp de la Bóta. Més vídues, més odis, més orfes, més patiment, un llarg període de gana i també per a molts maresmencs un llarg exili, principalment a França, que deixaria, derivat de l'ocupació nazi, un rastre de 22 morts a Mauthausen (4 de Tordera, 2 de Canet, 1 de Malgrat i 1 de Pineda).

Per acabar, voldria dir que, com un líquid que cristal·litza, el període 1936-1939 ha de conti nuar produint estudis, despertant l'interès de moltes persones, perquè arrossega el més profund dels nostres sentiments, d'amor i odi, l'home al descobert, un seguit d'experiències doloroses, és cert, però també esdevé un laboratori sociològic de tot un poble, amb situacions i respostes límits. Cal coneixe'ns millor, evitar errors del passat, entendre la llibertat personal i la convivència com el llegat més important de la pau. Les noves generacions tenen el dret a saber, que si es trenquen les regles de la democràcia i la llibertat, pot passar de tot; però també tenen dret a conèixer que en el camp de l'economia i del treball hi caben altres situacions que les del present neoliberalisme, que es van assajar en un moment determinat de la revolució.

(Article de Jordi Amat a la revista Repòrter, número 79, abril de 1999, pàgines 4 i 5.)