Repòrter, abril de 1999 | Entre el record i l'oblit
Amb motiu del seixantè aniversari de la fi de la Guerra Civil, REPÒRTER publica un extens reportatge del que va significar el conflicte a l'AIt Maresme, elaborat pel geògraf David Pavon.
L'objectiu fonamental del reportatge que presentem és fer una ullada general als trets bàsics que caracteritzaren la guerra civil a l'Alt Maresme. El fet d'haver-se acomplert 50 anys de l'acabament d'un conflicte que va enfrontar obertament la societat ha estat el detonant per elaborar una breu síntesi sobre com van repercutir aquells tres anys a les nostres poblacions. La intenció no és fer una anàlisi poble a poble sinó donar una visió global i de conjunt sobre els trets definidors que es van viure en aquest àmbit geogràfic. És evident que cada població, a escala local, va presentar fets singulars i específics que requeririen un estudi fins i tot individualitzat per a cadascun dels casos. No obstant això, també és possible detectar aspectes comuns que poden ser compartits a nivell d'Alt Maresme i, fins i tot, de Catalunya i Espanya. L'article intenta conjugar les particularitats locals, però sense perdre de vista el context general. En primer lloc, es fa un emmarcament global del conflicte i de les seves causes immediates per tal d'ajudar a entendre per què s'arriba a una situació tensa que degenera en una confrontació violenta. Tot seguit, es dóna una ullada a la realitat socioeconòmica i política de l'Alt Maresme a les vigílies de l'esclat de la guerra. A continuació, es fa una descripció sobre el ressò que va tenir la sublevació militar del Marroc a la zona i de la seva transformació en una revolució que es viu, amb especial intensitat, l'estiu de 1936. Després de veure quins són els canvis que produeix la revolució en l'ordre polític, social, ideològic, econòmic, etc. s'aborden d'altres aspectes amb els quals es va haver de con viure durant la guerra. Aquests aspectes recordaran a la població que, malgrat que el front era lluny, els seus efectes directes i indirectes es deixaran sentir amb tota la força de maneres diferents: milícies, lleves, baixes, refugiats, falta de queviures, fam, emissió de moneda local, refugis, fets de guerra, bombardeigs, por, etc. En darrer terme, es farà esment del procés d'ocupació militar de les tropes franquistes (o alliberament, segons es miri) i de la instauració d'un nou ordre antagònic a l'anterior, però que va compartir, en les seves mostres més radicals, la repressió i la manca de tolerància.
S'ha de dir que bona part de les dades que s'ofereixen han estat recopilades a partir de la consulta a la bibliografia existent sobre aquest tema, ja siguin monografies locals o obres històriques mésgeneralistes. Per tant, sense la recerca prèvia a escala local d'autors com Jordi Amat, Jordi Bayarri, Francesc Forn, Jordi Goñi, Domènec Mir, Jordi Palomer, Jordi Pomés, Carles Sàiz, Josep M. Solé, Antoni Turró, Mercè Vilanova o Joan Villarroya, entre d'altres, la seva elaboració no hauria estat possible.
(Article de David Pavon a la revista Repòrter, número 79, abril de 1999, pàgina 6.)
L'objectiu fonamental del reportatge que presentem és fer una ullada general als trets bàsics que caracteritzaren la guerra civil a l'Alt Maresme. El fet d'haver-se acomplert 50 anys de l'acabament d'un conflicte que va enfrontar obertament la societat ha estat el detonant per elaborar una breu síntesi sobre com van repercutir aquells tres anys a les nostres poblacions. La intenció no és fer una anàlisi poble a poble sinó donar una visió global i de conjunt sobre els trets definidors que es van viure en aquest àmbit geogràfic. És evident que cada població, a escala local, va presentar fets singulars i específics que requeririen un estudi fins i tot individualitzat per a cadascun dels casos. No obstant això, també és possible detectar aspectes comuns que poden ser compartits a nivell d'Alt Maresme i, fins i tot, de Catalunya i Espanya. L'article intenta conjugar les particularitats locals, però sense perdre de vista el context general. En primer lloc, es fa un emmarcament global del conflicte i de les seves causes immediates per tal d'ajudar a entendre per què s'arriba a una situació tensa que degenera en una confrontació violenta. Tot seguit, es dóna una ullada a la realitat socioeconòmica i política de l'Alt Maresme a les vigílies de l'esclat de la guerra. A continuació, es fa una descripció sobre el ressò que va tenir la sublevació militar del Marroc a la zona i de la seva transformació en una revolució que es viu, amb especial intensitat, l'estiu de 1936. Després de veure quins són els canvis que produeix la revolució en l'ordre polític, social, ideològic, econòmic, etc. s'aborden d'altres aspectes amb els quals es va haver de con viure durant la guerra. Aquests aspectes recordaran a la població que, malgrat que el front era lluny, els seus efectes directes i indirectes es deixaran sentir amb tota la força de maneres diferents: milícies, lleves, baixes, refugiats, falta de queviures, fam, emissió de moneda local, refugis, fets de guerra, bombardeigs, por, etc. En darrer terme, es farà esment del procés d'ocupació militar de les tropes franquistes (o alliberament, segons es miri) i de la instauració d'un nou ordre antagònic a l'anterior, però que va compartir, en les seves mostres més radicals, la repressió i la manca de tolerància.
S'ha de dir que bona part de les dades que s'ofereixen han estat recopilades a partir de la consulta a la bibliografia existent sobre aquest tema, ja siguin monografies locals o obres històriques mésgeneralistes. Per tant, sense la recerca prèvia a escala local d'autors com Jordi Amat, Jordi Bayarri, Francesc Forn, Jordi Goñi, Domènec Mir, Jordi Palomer, Jordi Pomés, Carles Sàiz, Josep M. Solé, Antoni Turró, Mercè Vilanova o Joan Villarroya, entre d'altres, la seva elaboració no hauria estat possible.
(Article de David Pavon a la revista Repòrter, número 79, abril de 1999, pàgina 6.)