Repòrter, abril de 1999 | El camí fàcil de Conxita Campoy
L'alcaldessa socialista de Malgrat anirà a les eleccions per tercera vegada amb un escenari molt propici per a la reelecció. La coalició CiU està immersa en una crisi gravíssima i el seu balanç de gestió es defineix amb números. Campoy ha captat 3.000 milions en subvencions arribades de fora de Malgrat.
El procés de primàries, que els sòcia listes apliquen amb tanta afició arreu, no ha arribat a l'agrupació del PSC de Malgrat. Els socialistes malgratencs tenen molt clara la seva aposta amb vista a les eleccions del 13 de juny. Conxita Campoy, alcaldessa desdel 1991, anirà als comicis com a cap de llista per tercera vegada. I ho farà amb el convenciment que l'electorat valora la feina feta a l'Ajuntament. Des que ocupa la cadira de l'alcaldia, en substitució del també socialista Josep Móra, Campoy ha aconseguit més de 3.000 milions de pessetes d'ajuts i subvencions arribats d'altres administracions (Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya, govern de l'Estat I Unió Europea). «Aquest volum d'Inversió no inclou els crèdits de l'Ajuntament i la inversió municipal pròpia, així com les contribucions especials que han pagat els veïns», explica l'alcaldessa a REPÒRTER. Als 49 anys, Campoy assegura que aspira a la reelecció «amb la mateixa il·lusió, ganes de treballar i esperit de dedicació» que a l'inici de la seva gestió municipal. L'única raó que explica els més de 3.000 milions aconseguits de fora és, segons l'alcaldessa, la feina diària. «M'hi passo tot el dia a l'Ajuntament, i no paro d'emprenyar els responsables d'altres administracions. El treball diari és l'explicació d'aquest volum d'inversió.» La llista del PSC experimentarà dues o tres novetats, ja que els regidors Manuel Valiente, Maria Lluïsa Mérida i Josep León tenen tos els números per deixar l'Ajuntament. Valiente duu 15 anys al consistori. Mérida, que és regidora des del 1995, per motius personals. [Està casada amb el portaveu d'IC-EV, Jordi Medina, i volen ampliar la família. ] I León podria baixar posicions a la candidatura pel mateix motiu que Valiente. León és edil des que Campoy va accedir a l'alcaldia, però durant el primer mandat democràtic (1979-83) ja va ser regidor pel PSUC.
El mandat que ara s'acaba ha estat força mogut. El PSC va començar pactant amb CiU i ERC, i deixant de banda els socis de l'anterior mandat (IC-EV). Però la ruptura entre socialistes i convergents —la regidora d'Unió, Concepció Martín, segueix al govern i va ser expulsada del partit— va donar peu a un nou pacte. Campoy va incorporar IC-EV al govern, però llavors la novetat va ser la dimissió de Lluís Llerinós, exregidor d'ERC que era al grup mixt. Tot i aquestes crisis de govern, Campoy entén que «el pacte d'esquerres [que ja va aplicar durant el seu primer mandat, després de la ruptura d'un govern de consens] no ha anat tan malament». Per aquest motiu, considera que es podria repetir després del les properes eleccions. «Els pactes depenen de les persones, no és només una qüestió de partits».
Pensar en els pactes abans de les eleccions és cada vegada més habitual, tenint en compte que les majories absolutes han passat a la història. Però la situació amb què la candidata socialista encara els comicis és força còmoda, gràcies —en molt bona part— a la divisió que hi ha a CiU, el seu principal rival electoral. És pertot plegat que Campoy preveu una reelecció tranquil·la, perquè tindria diverses possibilitats per triar la configuració del proper govern. A no ser que la sorpresa sorgeixi i, contra la majoria de pronòstics, el PSC perdi el seu feu de Malgrat.
L'enfrontament de CiU, tot un espectacle
L'espectacle que la coalició nacionalista està oferint a Malgrat és lamentable. La màxima expressió de la gravíssima crisi que travessa CiU en aquesta localitat es va produir l'11 de març, i va consistir en un debat públic —emès per Ràdio Malgrat— en què el cap de llista Eusebi Vázquez, d'Unió Democràtica, es va enfrontar dialècticament amb el sotspresident de l'executiu local de Convergència, Juli Peinado. El cara a cara va servir per airejar les diferències entre els dos socis de la coalició. De fet, el debat es va celebrar tot i que les direccions nacionals dels dos partits van prohibir-ho expressament a Vázquez i Peinado. Després d'haver evidenciat els enfrontaments, però, els representants polítics van voler llençar un missatge positiu als seus votants.
El conflicte entre CDC i UDC neix quan els democratacristians designen l'hoteler Eusebi Vázquez com a cap de llista. Aquest proclama, a través d'una entrevista a REPORTER, que vol ser alcalde de Malgrat, fet que inquieta els convergents, especialment l'actual portaveu de la coalició a l'Ajuntament, Salvador Freixas. L'esclat de tota la tensió es produeix quan les direccions nacionals dels dos partits negocien els alcaldables de les poblacions on la coal·lició no s'entén a nivell local. El pacte (gràcies a la influència del nou secretari d'organització d'Unió, el vilassanès Josep Sánchez Llibre) conclou que el cap de Ihsta de Malgrat serà Vázquez. Freixas rep la decisió amb dolor, però l'accepta tot dient que el partit està per sobre de les persones [vegeu REPÒRTER, núm. 77]. Ara l'enfrontament és la confecció de la llista. Unió vol el 50% de places, però CDC vol fer prevaler el 75% que li correspon segons fixa el pacte nacional de la coalició.
ERC supera l'etapa Llerinós amb Guirado
Antoni Guirado i Hernández anava de segon d'ERC a les passades eleccions. El 13 de juny, però, farà el salt al primer lloc de la candidatura, amb la qual cosa posarà definitivament fi a l'etapa de Lluís Llerinós. Aquest històric regidor malgratenc va estar al grup mixt fins que l'estiu passat va haver de plegar per unes irregularitats urbanístiques a casa seva. Guirado l'ha rellevat i, des de l'oposició, ja ha tingut temps de promocionar-se com a candidat a l'alcaldia.
Sousa relleva Medina i no voldria EUA
Josep Sousa Forroll, que el 1995 anava de número 3 ala candidatura d'Iniciativa per Catalunya-Els Verds (IC-EV) serà el proper alcaldable, en substitució de l'actual portaveu, Jordi Medina. Sousa és qui orgànicament controla IC a Malgrat, i desitjaria que els anguitistes (Esquerra Unida i Alternativa) no fessin llista. Si EUA es presentés, IC correria el perill de perdre el segon edil que té. Josep Maria Lasheras, igual que Medina, tampoc serà a la llista d'IC-EV.
El PP dóna pas a la joventut de Tagua
Joan Carles Tagua Jiménez és la nova imatge del PP. Aquest partit va iniciar el mandat amb el doctor Gonçal Prieto al capdavant, però aquest va deixar el càrrec per motius de salut. Des de llavors, el jove Tagua ha defensat els interessos del PP a l'oposició. Però no ha estat sol, ja que l'altre regidor del PP, Ramon Martínez (membre del Consell Comarcal), li ha fet costat. Els conservadors esperen obtenir uns bons resultats, aprofitant les picabaralles que hi ha al si de CiU.
Antoine Nolla planta un PI a Malgrat
Antoine Nolla és l'alcaldable del Partit per la Independència (PI). El 17 de març es va anar a presentar a l'alcaldessa, juntament amb el president comarcal del partit, Pere Cabacés. Aproximar la política als ciutadans serà, segons Nolla, l'eix de la seva campanya. La participació del PI podria fer perdre algun vot a ERC.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 79, abril de 1999, pàgines 54 i 55.)
El procés de primàries, que els sòcia listes apliquen amb tanta afició arreu, no ha arribat a l'agrupació del PSC de Malgrat. Els socialistes malgratencs tenen molt clara la seva aposta amb vista a les eleccions del 13 de juny. Conxita Campoy, alcaldessa desdel 1991, anirà als comicis com a cap de llista per tercera vegada. I ho farà amb el convenciment que l'electorat valora la feina feta a l'Ajuntament. Des que ocupa la cadira de l'alcaldia, en substitució del també socialista Josep Móra, Campoy ha aconseguit més de 3.000 milions de pessetes d'ajuts i subvencions arribats d'altres administracions (Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya, govern de l'Estat I Unió Europea). «Aquest volum d'Inversió no inclou els crèdits de l'Ajuntament i la inversió municipal pròpia, així com les contribucions especials que han pagat els veïns», explica l'alcaldessa a REPÒRTER. Als 49 anys, Campoy assegura que aspira a la reelecció «amb la mateixa il·lusió, ganes de treballar i esperit de dedicació» que a l'inici de la seva gestió municipal. L'única raó que explica els més de 3.000 milions aconseguits de fora és, segons l'alcaldessa, la feina diària. «M'hi passo tot el dia a l'Ajuntament, i no paro d'emprenyar els responsables d'altres administracions. El treball diari és l'explicació d'aquest volum d'inversió.» La llista del PSC experimentarà dues o tres novetats, ja que els regidors Manuel Valiente, Maria Lluïsa Mérida i Josep León tenen tos els números per deixar l'Ajuntament. Valiente duu 15 anys al consistori. Mérida, que és regidora des del 1995, per motius personals. [Està casada amb el portaveu d'IC-EV, Jordi Medina, i volen ampliar la família. ] I León podria baixar posicions a la candidatura pel mateix motiu que Valiente. León és edil des que Campoy va accedir a l'alcaldia, però durant el primer mandat democràtic (1979-83) ja va ser regidor pel PSUC.
El mandat que ara s'acaba ha estat força mogut. El PSC va començar pactant amb CiU i ERC, i deixant de banda els socis de l'anterior mandat (IC-EV). Però la ruptura entre socialistes i convergents —la regidora d'Unió, Concepció Martín, segueix al govern i va ser expulsada del partit— va donar peu a un nou pacte. Campoy va incorporar IC-EV al govern, però llavors la novetat va ser la dimissió de Lluís Llerinós, exregidor d'ERC que era al grup mixt. Tot i aquestes crisis de govern, Campoy entén que «el pacte d'esquerres [que ja va aplicar durant el seu primer mandat, després de la ruptura d'un govern de consens] no ha anat tan malament». Per aquest motiu, considera que es podria repetir després del les properes eleccions. «Els pactes depenen de les persones, no és només una qüestió de partits».
Pensar en els pactes abans de les eleccions és cada vegada més habitual, tenint en compte que les majories absolutes han passat a la història. Però la situació amb què la candidata socialista encara els comicis és força còmoda, gràcies —en molt bona part— a la divisió que hi ha a CiU, el seu principal rival electoral. És pertot plegat que Campoy preveu una reelecció tranquil·la, perquè tindria diverses possibilitats per triar la configuració del proper govern. A no ser que la sorpresa sorgeixi i, contra la majoria de pronòstics, el PSC perdi el seu feu de Malgrat.
L'enfrontament de CiU, tot un espectacle
L'espectacle que la coalició nacionalista està oferint a Malgrat és lamentable. La màxima expressió de la gravíssima crisi que travessa CiU en aquesta localitat es va produir l'11 de març, i va consistir en un debat públic —emès per Ràdio Malgrat— en què el cap de llista Eusebi Vázquez, d'Unió Democràtica, es va enfrontar dialècticament amb el sotspresident de l'executiu local de Convergència, Juli Peinado. El cara a cara va servir per airejar les diferències entre els dos socis de la coalició. De fet, el debat es va celebrar tot i que les direccions nacionals dels dos partits van prohibir-ho expressament a Vázquez i Peinado. Després d'haver evidenciat els enfrontaments, però, els representants polítics van voler llençar un missatge positiu als seus votants.
El conflicte entre CDC i UDC neix quan els democratacristians designen l'hoteler Eusebi Vázquez com a cap de llista. Aquest proclama, a través d'una entrevista a REPORTER, que vol ser alcalde de Malgrat, fet que inquieta els convergents, especialment l'actual portaveu de la coalició a l'Ajuntament, Salvador Freixas. L'esclat de tota la tensió es produeix quan les direccions nacionals dels dos partits negocien els alcaldables de les poblacions on la coal·lició no s'entén a nivell local. El pacte (gràcies a la influència del nou secretari d'organització d'Unió, el vilassanès Josep Sánchez Llibre) conclou que el cap de Ihsta de Malgrat serà Vázquez. Freixas rep la decisió amb dolor, però l'accepta tot dient que el partit està per sobre de les persones [vegeu REPÒRTER, núm. 77]. Ara l'enfrontament és la confecció de la llista. Unió vol el 50% de places, però CDC vol fer prevaler el 75% que li correspon segons fixa el pacte nacional de la coalició.
ERC supera l'etapa Llerinós amb Guirado
Antoni Guirado i Hernández anava de segon d'ERC a les passades eleccions. El 13 de juny, però, farà el salt al primer lloc de la candidatura, amb la qual cosa posarà definitivament fi a l'etapa de Lluís Llerinós. Aquest històric regidor malgratenc va estar al grup mixt fins que l'estiu passat va haver de plegar per unes irregularitats urbanístiques a casa seva. Guirado l'ha rellevat i, des de l'oposició, ja ha tingut temps de promocionar-se com a candidat a l'alcaldia.
Sousa relleva Medina i no voldria EUA
Josep Sousa Forroll, que el 1995 anava de número 3 ala candidatura d'Iniciativa per Catalunya-Els Verds (IC-EV) serà el proper alcaldable, en substitució de l'actual portaveu, Jordi Medina. Sousa és qui orgànicament controla IC a Malgrat, i desitjaria que els anguitistes (Esquerra Unida i Alternativa) no fessin llista. Si EUA es presentés, IC correria el perill de perdre el segon edil que té. Josep Maria Lasheras, igual que Medina, tampoc serà a la llista d'IC-EV.
El PP dóna pas a la joventut de Tagua
Joan Carles Tagua Jiménez és la nova imatge del PP. Aquest partit va iniciar el mandat amb el doctor Gonçal Prieto al capdavant, però aquest va deixar el càrrec per motius de salut. Des de llavors, el jove Tagua ha defensat els interessos del PP a l'oposició. Però no ha estat sol, ja que l'altre regidor del PP, Ramon Martínez (membre del Consell Comarcal), li ha fet costat. Els conservadors esperen obtenir uns bons resultats, aprofitant les picabaralles que hi ha al si de CiU.
Antoine Nolla planta un PI a Malgrat
Antoine Nolla és l'alcaldable del Partit per la Independència (PI). El 17 de març es va anar a presentar a l'alcaldessa, juntament amb el president comarcal del partit, Pere Cabacés. Aproximar la política als ciutadans serà, segons Nolla, l'eix de la seva campanya. La participació del PI podria fer perdre algun vot a ERC.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 79, abril de 1999, pàgines 54 i 55.)