Repòrter: Recordar el dolor de la guerra civil a casa nostra
L'exemplar de la revista REPÒRTER que teniu a les mans és fruit d'un extens reportatge que pretén recopilar la història de la Guerra Civil a l'Alt Maresme. Es tracta d'un número especial dedicat als 60 anys de l'acabament del conflicte bèl·lic. Hem volgut dur a aquestes pàgines un recull de dades i informacions sobre la guerra a casa nostra, als nostres municipis. I ho hem fet amb moltes fotografies. Imatges que parlen per si mateixes i que il·lustren l'època històrica a la qual ens referim. També publiquem quadres amb xifres que ens ajuden a entendre el context i documents originals que ens traslladen al moment. De la mateixa manera que els últims dies la majoria de mitjans d'informació d'abast general han publicat reportatges sobre la Guerra Civil, REPÒRTER vol fer bona aquella dita segons la qual la millor manera de no cometre els errors del passat és tenir-lo molt present. Les pàgines que segueixen són obra d'un jove geògraf de Pineda de Mar, David Pavon, que —acompanyat del periodista i escriptor Joan Pujadas, membre del consell de redacció de REPÒRTER— s'ha dedicat a recórrer els arxius de l'Alt Maresme a la recerca de material històric i gràfic. Part de la informació que aportem és inèdita, però no seria de justícia negar que un gruix important és el recull de dades aparegudes en molts I libres ja publicats (dels quals fem esment en la bibliografia final). En tot cas, és molt interessant endinsar-se en aquesta temàtica des d'una òptica comarcal, de l'Alt Maresme. Aquesta òptica —possiblement nova— ha estat la nostra aportació al record de la Guerra Civil sis dècades després del conflicte.
L'acabament de la Guerra Civil va suposar el final de l'experiència republicana, amb tot el que implicava, i va donar pas a una grisa i llarga dictadura que es va mantenir durant 37 anys gràcies, en bona part, a un context internacional que li va ser favorable. Al cap de 50 anys de la seva conclusió, parlar d'aquell conflicte sol crear incomoditat a les persones que el van viure, sovint perquè porta records que evoquen el dolor, la misèria, l'odi i la por que van caracteritzar aquell període i el de la immediata postguerra. En conseqüència, s'imposa el silenci i es prefereix oblidar allò que mai hauria d'haver arribat a produir-se: una lluita fratricida.
Pels qui no vam viure el conflicte ni tan sols les dècades posteriors, la Guerra Civil es veu com un esdeveniment llunyà, difús i ple de contradiccions. Malauradament, la pervivència de vells conflictes i la generació de nous, arreu del món, ens ajuda a fer-nos una idea prou clara del drama que es va haver de travessar durant aquells tres anys i de les ferides que va deixar: bombardeigs, assassinats, injustícies, revenges de tota mena, manca d'aliments, separació de famílies, polarització social, ideològica i política, i la implicació involuntària i forçosa de la majoria dels seus protagonistes.
Per això, avui dia, quan persones que no vam ser testimonis, ni de lluny, d'aquella situació ens decidim a parlar-ne ho fem moguts per sentiments que cavalquen entre la incertesa i la convicció. Incertesa perquè es dubta de l'oportunitat i de la conveniència de somoure fets que generaren una profunda escletxa a la societat del moment, escletxa que sembla suficientment superada. Però, per altra banda, també es parla amb la convicció que una anàlisi no apassionada i més històrica que política dels fets passats pot ajudar a superar situacions injustes i de desacord social, polític, econòmic o, fins i tot, cultural, sovint interessats, que tenallen la nostra convivència dia rere dia.
(Editorial de la revista Repòrter, número 79, abril de 1999, pàgina 3.)