Repòrter, març de 1999 | La depuradora que ningú no vol
La depuradora d'aigües residuals de l'Alt Maresme s'hauria d'haver construït el 1993, però l'Ajuntament de Pineda i la Junta de Sanejament encara no s'han posat d'acord sobre la ubicació. La planta milloraria la qualitat de les platges.
El projecte de la depuradora d'aigües residuals de l'Alt Maresme està bloquejat perquè l'Ajuntament de Pineda i la Junta de Sanejament de la Generalitat no han estat capaços de posar-se d'acord sobre la seva ubicació. El consistori defensa que la planta es construeixi ben allunyada de la població, a sota de l'autopista, on hi havia la pedrera de la muntanya de Montpalau. En canvi, la Generalitat sosté que l'indret més adient és el terreny de mas Florit, a 300 metres de la zona que proposa el consistori, relativament a prop de l'aqüeducte romà de Pineda de Mar.
La discrepància dura des del 1993, any en què la Generalitat va disposar dels diners per fer la depuradora. El projecte ronda els 1.500 milions de pessetes i es tracta de la segona depuradora biològica més important del Maresme, després de la de Mataró. La planta de Pineda tindria una capacitat per depurar diàriament 40.000 metres cúbics d'aigua bruta, l'equivalent a 160.000 habitants. De fet, el projecte no és d'interès exclusiu de Pineda de Mar. La planta també donaria servei a Calella, Santa Susanna, Palafolls i Malgrat. Això vol dirque l'aigua que actualment arriba a les platges més turístiques del Maresme seria més neta si existís la polèmica depuradora.
La situació és ben curiosa. El més habitual en el món de l'administració és que els projectes no s'executin per manca de pressupost. Però en el cas de la depuradora no és així, ja que el Departament de Medi Ambient de la Generalitat disposa d'una partida econòmica des del 93. El punt de conflicte és on fer-la. I ningú no vol cedir, a la vista de les negociacions tan poc fructíferes que els últims anys han mantingut l'alcalde de Pineda, Salvador Llorens, i el gerent de la Junta de Sanejament, Blai Solé. Aquests, però, no han estat els únics protagonistes d'aquesta història. Quan l'Ajuntament de Pineda va qüestionar que la planta s'hagués de fer en el seu municipi (amb l'arribada de CiU al govern local), altres consistoris van aparèixer pel mig. L'alcalde de Palafolls, Valentí Agustí, va manifestar que estaria disposat a acollir la depuradora, atès que a la seva població hi ha polígon industrial i ja existeix la planta potabilitzadora de l'Alt Maresme. Salvador Llorens va apuntar la possibilitat que la depuradora s'ubiqués al municipi veí de Santa Susanna, peròel seu alcalde, Joan Campolier, es va afanyar a treure's de sobre qualsevol tipus de compromís.
Per a la Junta de Sanejament, l'única opció oficial ha estat la de Pineda. Els ciutadans, aquells que es lamenten de trobar l'aigua del mar bruta quan van a la platja, no deuen entendre per què el projecte està tan aparcat, si hi ha els diners ja consignats. En el fons és una qüestió econòmica. Canviar l'emplaçament previst de can Florit (que l'anterior alcalde, Josep Lluís Fillat, havia donat com a bo) i fer la planta a l'antiga pedrera encariria l'obra uns 100 milions més. Les canonades no les regala ningú. Salvador Llorens no vol que la depuradora hipotequi una zona privilegiada com mas Florit i, sobretot, no està disposat a acceptar molèsties de males olors, en un indret relativament proper a la població. L'oposició socialista, però, ataca l'alcalde i l'acusa de no tenir cap tipus d'iniciativa política en aquest assumpte. «El canvi no justifica el retard que acumula el projecte», sosté el cap de l'oposició, Josep Lluís Fillat.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 78, març de 1999, pàgina 25.)
El projecte de la depuradora d'aigües residuals de l'Alt Maresme està bloquejat perquè l'Ajuntament de Pineda i la Junta de Sanejament de la Generalitat no han estat capaços de posar-se d'acord sobre la seva ubicació. El consistori defensa que la planta es construeixi ben allunyada de la població, a sota de l'autopista, on hi havia la pedrera de la muntanya de Montpalau. En canvi, la Generalitat sosté que l'indret més adient és el terreny de mas Florit, a 300 metres de la zona que proposa el consistori, relativament a prop de l'aqüeducte romà de Pineda de Mar.
La discrepància dura des del 1993, any en què la Generalitat va disposar dels diners per fer la depuradora. El projecte ronda els 1.500 milions de pessetes i es tracta de la segona depuradora biològica més important del Maresme, després de la de Mataró. La planta de Pineda tindria una capacitat per depurar diàriament 40.000 metres cúbics d'aigua bruta, l'equivalent a 160.000 habitants. De fet, el projecte no és d'interès exclusiu de Pineda de Mar. La planta també donaria servei a Calella, Santa Susanna, Palafolls i Malgrat. Això vol dirque l'aigua que actualment arriba a les platges més turístiques del Maresme seria més neta si existís la polèmica depuradora.
La situació és ben curiosa. El més habitual en el món de l'administració és que els projectes no s'executin per manca de pressupost. Però en el cas de la depuradora no és així, ja que el Departament de Medi Ambient de la Generalitat disposa d'una partida econòmica des del 93. El punt de conflicte és on fer-la. I ningú no vol cedir, a la vista de les negociacions tan poc fructíferes que els últims anys han mantingut l'alcalde de Pineda, Salvador Llorens, i el gerent de la Junta de Sanejament, Blai Solé. Aquests, però, no han estat els únics protagonistes d'aquesta història. Quan l'Ajuntament de Pineda va qüestionar que la planta s'hagués de fer en el seu municipi (amb l'arribada de CiU al govern local), altres consistoris van aparèixer pel mig. L'alcalde de Palafolls, Valentí Agustí, va manifestar que estaria disposat a acollir la depuradora, atès que a la seva població hi ha polígon industrial i ja existeix la planta potabilitzadora de l'Alt Maresme. Salvador Llorens va apuntar la possibilitat que la depuradora s'ubiqués al municipi veí de Santa Susanna, peròel seu alcalde, Joan Campolier, es va afanyar a treure's de sobre qualsevol tipus de compromís.
Per a la Junta de Sanejament, l'única opció oficial ha estat la de Pineda. Els ciutadans, aquells que es lamenten de trobar l'aigua del mar bruta quan van a la platja, no deuen entendre per què el projecte està tan aparcat, si hi ha els diners ja consignats. En el fons és una qüestió econòmica. Canviar l'emplaçament previst de can Florit (que l'anterior alcalde, Josep Lluís Fillat, havia donat com a bo) i fer la planta a l'antiga pedrera encariria l'obra uns 100 milions més. Les canonades no les regala ningú. Salvador Llorens no vol que la depuradora hipotequi una zona privilegiada com mas Florit i, sobretot, no està disposat a acceptar molèsties de males olors, en un indret relativament proper a la població. L'oposició socialista, però, ataca l'alcalde i l'acusa de no tenir cap tipus d'iniciativa política en aquest assumpte. «El canvi no justifica el retard que acumula el projecte», sosté el cap de l'oposició, Josep Lluís Fillat.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 78, març de 1999, pàgina 25.)