Repòrter, març de 1999 | Llorens deixa CiU sense Salvador
L'alcalde de Pineda, Salvador Llorens, no aspira a la reelecció perquè no pot compaginar l'Ajuntament amb la seva empresa. Tres mesos abans de les eleccions, ha estat una sorpresa. El regidor Joan Morell és el relleu.
Salvador Llorens deixa la política municipal i no aspira a la reelecció com a alcalde de Pineda de Mar. CiU, per tant, es queda sense el seu Salvador. AquelI candidat que va ser capaç de desbancar el socialista Josep Lluís Fillat, que duia 8 anys al govern amb majoria absoluta. De fet, més que una victòria aclaparadora de Salvador Llorens sobre el llavors alcalde Fillat, els comicis del 1995 van suposar un enorme fracàs per al socialista. Llorens efectivament va incrementar el vot de CiU, i la seva representació municipal amb 7 regidors. Però el PSC va passar de 10 a 6.
Les recents declaracions de l'aIcaIdable socialista en aquesta revista [vegeu REPÒRTER del passat desembre], en relació amb els «mals companys de viatge» que tenia en la seva candidatura, van originar una agra i violenta discussió en el ple de l'Ajuntament del 18 de febrer. Salvador Llorens va agrair, irònicament, als regidors del PSC Emili Biosca i Joan Ferrer el favor que li van ferel 1995 anant a la llista de Fillat. «Jo sóc alcalde gràcies a vosaltres», els va dir en el ple. Els socialistes van qualificar l'alcalde de Pinochet. El nom del dictador xilè va indignar Llorens, que va aixecar la sessió sobtadament i a la sortida de l'Ajuntament va amenaçar verbalment Fillat. Els detalls de l'amenaça no han transcendit, però l'alcalde afirma que no hauria permès que ningú li digués el que ell va dir a Josep Lluís Fillat.
Aquest és l'últim dels coneguts episodis que han marcat l'últim any de mandat. Des que Llorens va expulsar els dos regidors del Partit Popular del seu govern, CiU ha hagut de dur el vaixell de l'Ajuntament en minoria. El pacte que va signar amb la regidora d'ERC, Eulàlia Moral, no ha estat suficient aritmèticament perquè l'alcalde disposés de la comoditat que reporta la majoria absoluta. La suma del PSC, el PP i IC-EV és un regidor més que l'aliança firmada entre CiU i ERC. En les eleccions del 13 de juny, Salvador Llorens volia demostrar que era capaç de millorar els resultats del 1995 i acabar d'esclafar democràticament l'exalcalde Fillat. Però l'empresa tèxtil li requereix cada vegada més dedicació, i l'alcalde s'ha vist obligat a prendre una dolorosa decisió. «No puc compaginar l'Ajuntament amb l'empresa. Em moro de ganes de continuar, i el partit em dóna el seu suport, però vull ser honest amb la gent de Pineda.»
Amb la retirada d'aquest empresari tèxtil de 56 anys de l'escena política, els comicis del juny poden ser molt diferents. Pineda de Mar és una de les poblacions de la comarca on la disputa entre el PSCi CiU serà més renyida. El caràcter explosiu de Llorens i algun escàndol que ha amanit l'actual mandat (bàsquet, Campolier, Alcázar...), haurien convertit la campanya en una autèntica batalla. «Fotríem molta llenya», comenta Llorens. En tot cas, la decisió de l'alcalde de no encapçalar per segona vegada la llista de CiU no significa que Llorens desaparegui del mapa. «Els ajudaretantcom pugui perquè Pineda tingui un bon alcalde de CiU.»
Els dubtes que inquieten
A diferència de l'alcalde d'Arenys de Mar, Miquel Rubirola, la decisió de Llorens no ha estat tan ben presentada davant de l'opinió pública. Fins que l'alcalde va decidir definitivament que llençava la tovallola, Llorens va estar-se diverses setmanes desfullant la margarida. Ara sí, ara no. Una setmana abans que l'aposta fos ferma, els mitjans ja van recollir la notícia que Llorens dubtava sobre el seu futur més immediat. «Hi ha un 85% de possibilitats que no em torni a presentar», va declarar. El 25 de febrer, una reunió de militants de Convergència era l'escenari del no definitiu de Llorens. La coalició es quedava sense el seu Salvador.
La lectura del president de CDC de Pineda, Francesc Horta, no és pas aquesta última. Més aviat la contrària. «Som un partit viu, ambgentqueté inquietuds, i no tindrem cap problema per trobar el millor candidat», manifestava Horta en acabar la reunió de militants. Sobre la taula ja hi havia algun nom, però el partit havia de complir amb la formalitat de donar-se un marge de 12 dies perquè els militants presentessin les candidatures.
Davant dels periodistes no van faltar elogis cap a l'encara alcalde. «Agraïm el sacrifici que ha suposat per a Salvador Llorens dedicar-se a l'Ajuntament, ja que l'empresa li requeria major dedicació que al principi del mandat», afegia Horta. I l'alcalde feia un balanç molt positiu de la gestió feta al consistori des que va agafar les regnes, el juny de 1995. «El balanç és positiu perquè s'ha donat seriositat a la institució i dignitat al càrrec, tot i que els insults de l'oposició ho vulguin evitar.»
Per a ell, el més important és que la ciutadania ha pogut experimentar que a l'Ajuntament «s'hi ha d'anar a treballar i no a fer política». Precisament aquest va ser el missatge que va centrar part del seu discurs electoral, quan es presentava com a aspirant a la plaça que ocupava Fillat. «A l'Ajuntament, la gent no vol política; vol eficàcia, servei i que la gestió es noti en les coses petites, quotidianes, el dia a dia.»
Què va fer aquest independent per CDC per convèncer l'electorat dels barris que anava a visitar en campanya? «He usat les armes del comerciant per parlar amb la gent», explicava la nit de la victòria electoral de CiU. Llorens es presentava amb el seu flamant BMW i vestit i encorbatat com un empresari afortunat. Anava a esmorzar a bars on mai havia posat un peu. Feia la partida amb els clients, i solia buscar un còmplice perquè el tingués informat dels comentaris que s'hi feien durant la setmana. Per al candidat Llorens, aquesta sí que va ser una bona font d'informació. El batec del carrer, de les classes treballadores que el dia dels comicis haurien d'haver anat a votar. Aquells clients de bar, pares de famílies que solen votar progressista, es van quedar a casa la jornada electoral d'ara farà quatre anys. L'abstenció va ser la principal causa de la davallada electoral dels socialistes.
Fillat, un ninot de cartró
Salvador Llorens està convençut que si es tornés a presentar guanyaria les eleccions i conservaria l'alcaldia. Del seu principal rival afirma: «És com un ninot de València. És molt maco, de cartró, però buit per dintre. Qui és buit per dins no pot assumir res. Ni derrotes ni victòries. Aquest no sap on és. Aquest home no té caràcter. És molt dèbil i influenciable.» L'alcalde lamenta que els socialistes «vagin a fer tanta política de partit pel sou de l'alcaldia» perquè si no fos així, «l'entesa natural per governar Pineda seria amb ells».
En una entrevista a El Punt, Llorens va manifestar que «és tan mentider i fals el president de la UER Pineda [Pere Aliguer], amb l'engany que ha fet a l'Ajuntament, com l'oposició posant pals a les rodes de la nostra gestió». L'alcalde troba «injusta» l'oposició que li han fet. «Aquesta gent que diu que estima Pineda han estat quatre anys intentant frenar la gestió del poble. Ho han fet per fer-me fracassar».
Joan Morell, la nova cara de CiU
El regidor de Serveis Personals, Joan Morell, és qui substituirà Salvador Llorens com a alcaldable de la caoalició nacionalista. Militant de Convergència des de fa un any i mig, Morell té 37 anys, està casat i té una filla. Es treballador de banca i està molt vinculat al moviment associatiu del centre de la població. Va ser regidor durant el mandat 1991-95 a l'oposició, quan Fillat era alcalde i Joaquim Pons, el portaveu de CiU. Des del 1995, però, ha tingut l'oportunitat de gestionar el consistori. Va assumir la macroregidoria de Serveis Personals, i ho va fer adoptant decisions dràstiques. La més sonada va ser la supressió de la Mostra de Teatre i Música al Carrer, Complot. El nou equip de govern municipal, però, va justificar la supressió dient que els socialistes ja havien sentenciat el Complot a mort. Tot i això, aquest jove regidor disposa de molt bona imatge i configura la cara amable del govern de Llorens. Morell es defineix com a progressista i nacionalista i anuncia que farà una llista amb experiència i joventut.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 78, març de 1999, pàgines 10 i 11.)
Salvador Llorens deixa la política municipal i no aspira a la reelecció com a alcalde de Pineda de Mar. CiU, per tant, es queda sense el seu Salvador. AquelI candidat que va ser capaç de desbancar el socialista Josep Lluís Fillat, que duia 8 anys al govern amb majoria absoluta. De fet, més que una victòria aclaparadora de Salvador Llorens sobre el llavors alcalde Fillat, els comicis del 1995 van suposar un enorme fracàs per al socialista. Llorens efectivament va incrementar el vot de CiU, i la seva representació municipal amb 7 regidors. Però el PSC va passar de 10 a 6.
Les recents declaracions de l'aIcaIdable socialista en aquesta revista [vegeu REPÒRTER del passat desembre], en relació amb els «mals companys de viatge» que tenia en la seva candidatura, van originar una agra i violenta discussió en el ple de l'Ajuntament del 18 de febrer. Salvador Llorens va agrair, irònicament, als regidors del PSC Emili Biosca i Joan Ferrer el favor que li van ferel 1995 anant a la llista de Fillat. «Jo sóc alcalde gràcies a vosaltres», els va dir en el ple. Els socialistes van qualificar l'alcalde de Pinochet. El nom del dictador xilè va indignar Llorens, que va aixecar la sessió sobtadament i a la sortida de l'Ajuntament va amenaçar verbalment Fillat. Els detalls de l'amenaça no han transcendit, però l'alcalde afirma que no hauria permès que ningú li digués el que ell va dir a Josep Lluís Fillat.
Aquest és l'últim dels coneguts episodis que han marcat l'últim any de mandat. Des que Llorens va expulsar els dos regidors del Partit Popular del seu govern, CiU ha hagut de dur el vaixell de l'Ajuntament en minoria. El pacte que va signar amb la regidora d'ERC, Eulàlia Moral, no ha estat suficient aritmèticament perquè l'alcalde disposés de la comoditat que reporta la majoria absoluta. La suma del PSC, el PP i IC-EV és un regidor més que l'aliança firmada entre CiU i ERC. En les eleccions del 13 de juny, Salvador Llorens volia demostrar que era capaç de millorar els resultats del 1995 i acabar d'esclafar democràticament l'exalcalde Fillat. Però l'empresa tèxtil li requereix cada vegada més dedicació, i l'alcalde s'ha vist obligat a prendre una dolorosa decisió. «No puc compaginar l'Ajuntament amb l'empresa. Em moro de ganes de continuar, i el partit em dóna el seu suport, però vull ser honest amb la gent de Pineda.»
Amb la retirada d'aquest empresari tèxtil de 56 anys de l'escena política, els comicis del juny poden ser molt diferents. Pineda de Mar és una de les poblacions de la comarca on la disputa entre el PSCi CiU serà més renyida. El caràcter explosiu de Llorens i algun escàndol que ha amanit l'actual mandat (bàsquet, Campolier, Alcázar...), haurien convertit la campanya en una autèntica batalla. «Fotríem molta llenya», comenta Llorens. En tot cas, la decisió de l'alcalde de no encapçalar per segona vegada la llista de CiU no significa que Llorens desaparegui del mapa. «Els ajudaretantcom pugui perquè Pineda tingui un bon alcalde de CiU.»
Els dubtes que inquieten
A diferència de l'alcalde d'Arenys de Mar, Miquel Rubirola, la decisió de Llorens no ha estat tan ben presentada davant de l'opinió pública. Fins que l'alcalde va decidir definitivament que llençava la tovallola, Llorens va estar-se diverses setmanes desfullant la margarida. Ara sí, ara no. Una setmana abans que l'aposta fos ferma, els mitjans ja van recollir la notícia que Llorens dubtava sobre el seu futur més immediat. «Hi ha un 85% de possibilitats que no em torni a presentar», va declarar. El 25 de febrer, una reunió de militants de Convergència era l'escenari del no definitiu de Llorens. La coalició es quedava sense el seu Salvador.
La lectura del president de CDC de Pineda, Francesc Horta, no és pas aquesta última. Més aviat la contrària. «Som un partit viu, ambgentqueté inquietuds, i no tindrem cap problema per trobar el millor candidat», manifestava Horta en acabar la reunió de militants. Sobre la taula ja hi havia algun nom, però el partit havia de complir amb la formalitat de donar-se un marge de 12 dies perquè els militants presentessin les candidatures.
Davant dels periodistes no van faltar elogis cap a l'encara alcalde. «Agraïm el sacrifici que ha suposat per a Salvador Llorens dedicar-se a l'Ajuntament, ja que l'empresa li requeria major dedicació que al principi del mandat», afegia Horta. I l'alcalde feia un balanç molt positiu de la gestió feta al consistori des que va agafar les regnes, el juny de 1995. «El balanç és positiu perquè s'ha donat seriositat a la institució i dignitat al càrrec, tot i que els insults de l'oposició ho vulguin evitar.»
Per a ell, el més important és que la ciutadania ha pogut experimentar que a l'Ajuntament «s'hi ha d'anar a treballar i no a fer política». Precisament aquest va ser el missatge que va centrar part del seu discurs electoral, quan es presentava com a aspirant a la plaça que ocupava Fillat. «A l'Ajuntament, la gent no vol política; vol eficàcia, servei i que la gestió es noti en les coses petites, quotidianes, el dia a dia.»
Què va fer aquest independent per CDC per convèncer l'electorat dels barris que anava a visitar en campanya? «He usat les armes del comerciant per parlar amb la gent», explicava la nit de la victòria electoral de CiU. Llorens es presentava amb el seu flamant BMW i vestit i encorbatat com un empresari afortunat. Anava a esmorzar a bars on mai havia posat un peu. Feia la partida amb els clients, i solia buscar un còmplice perquè el tingués informat dels comentaris que s'hi feien durant la setmana. Per al candidat Llorens, aquesta sí que va ser una bona font d'informació. El batec del carrer, de les classes treballadores que el dia dels comicis haurien d'haver anat a votar. Aquells clients de bar, pares de famílies que solen votar progressista, es van quedar a casa la jornada electoral d'ara farà quatre anys. L'abstenció va ser la principal causa de la davallada electoral dels socialistes.
Fillat, un ninot de cartró
Salvador Llorens està convençut que si es tornés a presentar guanyaria les eleccions i conservaria l'alcaldia. Del seu principal rival afirma: «És com un ninot de València. És molt maco, de cartró, però buit per dintre. Qui és buit per dins no pot assumir res. Ni derrotes ni victòries. Aquest no sap on és. Aquest home no té caràcter. És molt dèbil i influenciable.» L'alcalde lamenta que els socialistes «vagin a fer tanta política de partit pel sou de l'alcaldia» perquè si no fos així, «l'entesa natural per governar Pineda seria amb ells».
En una entrevista a El Punt, Llorens va manifestar que «és tan mentider i fals el president de la UER Pineda [Pere Aliguer], amb l'engany que ha fet a l'Ajuntament, com l'oposició posant pals a les rodes de la nostra gestió». L'alcalde troba «injusta» l'oposició que li han fet. «Aquesta gent que diu que estima Pineda han estat quatre anys intentant frenar la gestió del poble. Ho han fet per fer-me fracassar».
Joan Morell, la nova cara de CiU
El regidor de Serveis Personals, Joan Morell, és qui substituirà Salvador Llorens com a alcaldable de la caoalició nacionalista. Militant de Convergència des de fa un any i mig, Morell té 37 anys, està casat i té una filla. Es treballador de banca i està molt vinculat al moviment associatiu del centre de la població. Va ser regidor durant el mandat 1991-95 a l'oposició, quan Fillat era alcalde i Joaquim Pons, el portaveu de CiU. Des del 1995, però, ha tingut l'oportunitat de gestionar el consistori. Va assumir la macroregidoria de Serveis Personals, i ho va fer adoptant decisions dràstiques. La més sonada va ser la supressió de la Mostra de Teatre i Música al Carrer, Complot. El nou equip de govern municipal, però, va justificar la supressió dient que els socialistes ja havien sentenciat el Complot a mort. Tot i això, aquest jove regidor disposa de molt bona imatge i configura la cara amable del govern de Llorens. Morell es defineix com a progressista i nacionalista i anuncia que farà una llista amb experiència i joventut.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 78, març de 1999, pàgines 10 i 11.)