Repòrter: Dimissions per la piscina il·legal de Freta
El Centre d'Estudis Freta de Calella ha iniciat les obres d'una piscina coberta sense cap permís municipal. Les queixes i denijncies d'un grup de veïns han posat sobre la pista els grups de l'oposició de Calella. L'oposició s'ha afanyat a posar de relleu, a través de la premsa, que l'actuació de l'Ajuntament ha estat irregular en aquest assumpte. No pot ser que unes obres s'aturin al cap de tres mesos de tenir constància que s'estaven fent sense llicència municipal. Però la manca de permís no és l'aspecte que accentua la gravetat del cas. El més sorprenent és que aquest centre d'ensenyament s'estava saltant la legislació vigent davant mateix dels regidors del govern municipal. La directora de Freta és la mare del regidor de Sanitat, Xavier Pacheco, independent per Convergència. En el mateix centre hi imparteix classes un altre edil del govern, el regidor de Medi Ambient, Jaume Planas, d'Unió. Això no és tot perquè dóna la casualitat que la dona del regidor d'Urbanisme, Joaquim Clos —també d'Unió—, hi treballa com a administrativa.
Aquesta curiosa coincidència ha dut els dos principals grups de l'oposició calellenca, ERC i el PSC, a denunciar una actuació del govern local per «nepotista». Els republicans i els socialistes de Calella afirmen que des del govern de l'Ajuntament s'han afavorit uns interessos determinats, els del centre d'estudis de la mare d'un regidor de CiU. Tot i que el regidor d'Urbanisme consideri que les vinculacions familiars «estan fora de lloc», ERC i PSC asseguren que en el cas de la piscina il·legal hi ha un «abús de poder». Els socialistes estan tan indignats que amenacem amb dur l'assumpte als tribunals de justícia.
Que les eleccions municipals s'acosten és evident. Però satisfer-se amb aquest plantejament no és la millor manera de solucionar els problemes. És evident que amb la piscina de Freta les coses s'han fet malament. No pot ser que un expedient s'hagi dut tan negligentment. Perquè amb episodis com aquest, els ciutadans poden arribar a la conclusió que la corrupció és una malaltia generalitzada en l'administració. Si hi ha hagut un tracte de favor intencionat, s'haurien de derivar responsabilitats jurídiques. Si en el «nyap» del departament de Joaquim Clos només hi ha hagut mala gestió o una actuació negligent, algú hauria d'assumir la responsabilitat política. En un estat de dret com cal, això seria evident. La llàstima, però, és que la salut democràtica d'alguns ajuntaments és encara ben fràgil.
(Editorial de la revista Repòrter, número 77, febrer de 1999, pàgina 3.)