Repòrter, desembre de 1998 | El tretzè poble de l'Alt Maresme
Si el boom del sector de la construcció ha de tenir algun clar reflex a l'Alt Maresme, aquest s'ha de buscar al barri pinedenc del Poblenou. Les grues presideixen l'horitzó de les edificacions. Enormes blocs de pisos s'alcen en una barri que ja va ser en el seu moment una autèntica explosió residencial. Enganxat a Calella, Poblenou té actualment uns 7.000 habitants. I gràcies a aquest barri. Pineda de Mar superarà ben aviat el llistó dels 20.000 veïns. Només Poblenou disposarà de la meitat d'aquests habitants quan les obres —que estan en marxa o en previsió— s'acabin i donin cabuda als ocupants dels immobles. Les construccions que s'estan realitzant actualment suposen 408 nous habitatges. Però això no és tot. Els serveis tècnics municipals ja tenen sobre la taula les xifres de les properes promocions. Es tracta de 919 pisos més.
Que Poblenou obtingui 3.000 nous habitants en els propers anys no és cap il·lusió. És una realitat. El ritme de creixement del conjunt de Pineda era fins abans del boom de la construcció de l'ordre de 500 habitants anuals. La bogeria constructora es concentra fonamentalment en pisos, tot i que a la zona del Mas Teixidó es faran 115 cases en filera de mig-alt nivell. I a prop de can Moré també estan previstos 80 habitatges unifamiliars. L'aposta dels constructors, que es volen aprofitar de la tirada que els barcelonins tenen cap a Pineda —gràcies, en part, a la millora de les comunicacions propiciada amb la prolongació de l'A-19 —es basa en els pisos. Què ha originat l'increment de l'activitat constructora al Poblenou? L'arquitecte municipal Xavier Ricart té una explicació raonable. El preu del sòl, que fa 3 0 4 anys era de 18.000 pessetes el metre quadrat (amb la repercussió de la urbanització inclosa). Però que el preu del terreny fos econòmic en el moment en què els promotors el van comprar no vol dir que els pisos que es fan a I Poblenou siguin una ganga. Només cal posar un exemple. El preu d'un metre quadrat construït al centre de Pineda és de 150.000 ptes. Al Poblenou oscil·la al voltant de les 140.000.
Els ciutadans que s'instal·len en els nous pisos del barri són parelles joves, habitants expulsats de Calella —gent jove fonamentalment— o persones de l'àrea metropolitana de Barcelona o del Baix Maresme que pretenen millorar la seva qualitat de vida. En aquesta última opció intervé el factor de les comunicacions —tot i el peatge—, i en totes elles ha jugat un paper clau la rebaixa dels tipus d'interès bancaris i l'aflorament del diner negre abans de l'arribada de l'euro.
L'activitat que s'ha generat al Poblenou beneficia els constructors locals, així com els industrials i professionals vinculats al sector, tot i que hi ha força promotors que són de fora de Pineda. N'hi ha de Calella, Blanes, Mataró i Barcelona. I amb quina qualitat treballen? Deixant de banda els criteris estètics, la qualitat és l'estàndard mitja, segons explica Xavier Ricart. L'arquitecte municipal admet que els tècnics del consistori van més enfeinats. La tasca dels serveis tècnics consisteixa vetllar pel compliment del Pla General, un document aprovat durant el mandat de Josep Lluís Fillat (PSC). Salvador Llorens (CiU) afirma que ell no hauria aprovat aquest pla «encara que anés en contra dels interessos dels votants de CiU». «A mi no m'agraden tants pisos», diu. I mentres'aixequen blocs i més blocs, el projecte del centre cívic del Poblenou segueix aturat. En canvi, Llorens diu que el segon institut, previst per al Poblenou, estarà fet per al curs 2000-2001.
Eroski obrirà un hipermercat
Pineda de Mar és la població de l'Alt Maresme que té més segones residències. Només el 40% del seu parc immobiliari correspon a primeres residències, la qual cosa indica la importància que tenen els habitatges que s'ocupen els caps de setmana i mesos d'estiu. Això vol dir que els clients potencials són força més que els 20.000 habitants que el municipi obtindrà ben aviat. Es per tot plegat que l'empresa basca Eroski vol instal·lar-se a la zona de Poblenou, a tocar de Calella. L'estudi de detall que ha de permetre l'obertura d'aquesta gran superfície comercial es va aprovar en el ple de l'Ajuntament celebrat el 19 de novembre. Eroski s'afegirà als hipermercats Supeco i Mercaplus, fet que afectarà el comerç tradicional del centre de Pineda i del Poblenou. El projecte d'Eroski preveu generar entre 40 i 50 llocs de treball i l'empresa s'ha compromès a contractar pinedencs. També signaran un conveni perquè la neteja i manteniment del centre vagi a càrrec del taller de disminuïts psíquics Horitzó. L'obertura de la tercera gran superfície comercial de Pineda va generar discrepàncies entre el govern i l'oposició. CiU va rebre el suport d'ERC i el PP , mentre que el PSC i IC-EV es van abstenir.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 75, desembre de 1998, pàgines 20-23.)