Repòrter, desembre de 1998 | Fillat: «CiU no ha generat cap il·lusió a Pineda»

Ha superat el procés de les primàries, que és el tret de sortida pera les eleccions municipals del 19 de juny de 1999. El socialista Josep Lluís Fillat considera que ha arribat l'hora de la veritat pera Pineda. S'enfrontarà per segon cop al convergent Salvador Llorens, del qual afirma que ha estat incapaç de generar il·lusió.

—Com està l'ambient preelectoral?
—He notat que hi ha una inquietud per veure com canvien les coses. Hi ha aires de renovació, amb un Pasqual Maragall ascendent i un Jordi Pujol que sembla que ha esgotat el seu mandat. A Pineda hi ha molta gent que ens pregunta pel carrer quan hem de canviar l'alcalde.

—A les primàries del PSC ha rebut 231 vots. És un bon tret de sortida?
—Jo els valoro molt positivament. No m'esperava tanta participació. Això representa un impuls important per a la meva candidatura i fins i tot pera mi mateix. Val la pena continuar lluitant.

—Com aniran les eleccions?
—Jo no sóc endiví.

—Sembla que seran renyides. Vós, exalcalde, us enfronteu amb l'actual alcalde de CiU. Què valorarà l'electorat?
—Durant el període que jo vaig fer d'alcalde es van haver de prendre una sèrie de decisions que realment van tenir un cost polític. Quan vaig començar no hi havia una mínima planificació urbanística a Pineda, i vam haver de ferel Pla General, que comporta una lluita d'interessos. També hi van haver lluites per l'aigua, que estava en males condicions. Es va haver de posar en ordre, i gent que potser no pagava l'aigua va haver de pagar-la. Tot això crea un desgast. Però després m'he trobat amb l'alegria que l'oposició, que ara està governant i que sempre m'havia criticat el tema de Sorea, ha estat la que ha contractat aquesta empresa per 30 anys quan jo la tenia en període de prova. I també vaig tenir la mala sort que alguns components del meu equip no van donar la talla. I malgrat que a última hora no van anar a la llista, ja va ser massa tard. Sumat a l'ambient global de la corrupció a l'Estat, es va generar una desil·lusió d'alguns votants nostres. D'altra banda, en Llorens presenfava una imatge nova, una mica inconscient perquè anava prometent tot el que la gent li demanava.

—Com contrarestareu l'alcalde?
—Jo ara analitzo que l'equip convergent —i a vegades dubto, perquè no sé si és Convergència o en Llorens, ja que molts militants no estan d'acord amb la seva gestió— ha tingut una oportunitat. Van generar una il·lusió i penso que no ha acabat de quallar. No ha pogut donar un projecte que il·lusioni la població. On va Pineda? La gent no sap la resposta. Per tant, crec que ara ha arribat l'hora de la veritat. La gent ha de dir si li agrada aquest tipus de gestió o l'altra.

—En què ha fallat CiU?
—No han sabut crear un model. És molt difícil saber què volen fer. Es van trobar un poble molt encaminat, perquè ja s'havia fet la planificació i s'estaven construint els equipaments necessaris. Les escoles, l'institut estava a punt —tot i que el van retardar a propòsit des de la Generalitat—, etc. No han sabut què fer. Ningú sap si faran unes pistes d'atletisme, una altra escola, una piscina o el famós centre cívic del Poblenou que ells van dir que farien de seguida i encara està aturat. Al mateix temps, han anat cap enrere. Nosaltres vam recuperar el tros de platja del càmping Fernández Galar, d'Educación y Descanso, però ells es deixen comprar terreny de Pineda per Santa Susanna. Nosaltres teníem el projecte de fer tot el passeig marítim, des de Santa Susanna a Calella. Vam negociar-ho amb el ministeri per fases. Es va fer la primera i ara ningú sap res de quan es farà la segona ni la tercera, tot i que el projecte ja estava en marxa. Hi havia diners del ministeri ja compromesos.

—CiU no ha estat a l'alçada, doncs?
—S'han vist sobrepassats per la inèrcia de la població, que augmenta el cens continuadament. A més, hi ha un intercanvi de població flotant. Pineda està viva. A part, tenen poca habilitat negociadora. Nosaltres vam portar el Consorci de la Vall Tordera, i a la primera de canvi es van deixar perdre la presidència quan era una cosa que havíem negociat nosaltres i que podia generar bastants llocs de treball a la població. Desconfiaven i s'han trobat amb un treball excessiu. I tampoc han sabut negociar cap endins perquè s'han acabat barallant amb la coalició de govern. Ara sembla que qui mana és l'oposició.



—L'oposició té la majoria absoluta.
—Sí, però si l'alcalde fos un negociador hàbil continuaria tenint la majoria, encara que fos puntualment. Però quan li dones la mà més aviat te la mossega.

—El PSC ha aprovat les ordenances fiscals del proper any?
—Sí. L'hem ajudat perquè cada any anaven pujant i ara, a causa de la situació, hem pogut frenar-ho. Ells van assegurar que abaixarien els impostos i més aviat els han apujat. Aquest any hem aprovat les ordenances perquè l'Ajuntament no perdés uns diners pel canvi dels preus públics per taxes, arran d'una decisió de l'Estat. Pineda corria el risc de deixar d'ingressar 60 0 70 milions de pessetes.

—Les eleccions del juny seran un duel entre vós i Salvador Llorens?
—Penso que sí.

—No dependrà de cap de les altres forces polítiques? Estic pensant en el PP.
—El PP és la gran incògnita. Dependrà del que passi a l'Estat. Si hi ha una onada de pujada del PP, és possible que ell [Norbert Pelàez] augmenti alguna cosa. I ens podríem trobar que a Pineda només hi haguessin tres partits a l'Ajuntament.

—Suposem aquesta hipòtesi. Què passaria si Salvador Llorens no pot tornar a pactar amb Norbert Pelàez? Pactaríeu amb CiU? 0 Pelàez seria alcalde?
—En política tot és possible. Recordo que abans de les eleccions les declaracions entre CiU i el PP eren de mort. Es mataven i ara són amics. Tot és possible.

—Seríeu capaç de pactar amb el PP?
—No estic dient això. El nostre pacte més natural seria amb Iniciativa. Si això no és possible o suficient, el següent pacte seria amb Esquerra. Però si aquests partits desapareixen es produiria una situació de tres partits, que és la que jo no desitjo. En el fons, el que més beneficiaria la població seria un pacte del PSC amb Convergència. Seria una majoria estable i no estaríem pendents dels vots d'un partit que té poc suport de la població. També seria injust que el senyor que treu menys vots sigui l'alcalde. Crec que hauríem de pactar un programa concret i no sortir-nos d'aquí. Seria l'eix del govern.

—Als anteriors comicis vau pagar que alguns companys vostres no donessin la talla. Us comprometeu a renovar la llista?
—Aquests quatre anys he rebut moltes opinions de ciutadans que m'han fet reflexionar. M'han dit que el vot de càstig no anava en contra meu, sinó per la gent que m'acompanyava. Sovint la gent es crea fames que no són reals. Però després de rumiar-ho bé, crec que el poble té una mena d'ànima que és intel·ligent i s'adona de les coses. S'ha de canviar la llista i aquesta vegada la intenció és renovar-la tant com pugui.

—Això generarà tensions internes. En sou conscient?
—Sí. En sóc molt conscient. De fet, l'altra vegada ja em va passar. Però s'ha d'afrontar. El problema noésdira un company que no convé que estigui a la llista. Fins i tot n'hi ha que després desapareixen si no van a la llista. L'important és incidir en la població de Pineda i suposo que tots els companys han après la lliçó.

—Us atreviu a avançar qui caurà?
—No. Ara mantindrem contactes amb les entitats per confeccionar el programa electoral. Si del contacte amb la gent del comerç, per exemple, sorgeix alguna persona que vol entrar en el nostre projecte, potser entraria a la candidatura.

—Esteu molt obert als independents?
—Sí. També han d'entrar joves i dones. Hi ha gent que seria molt útil per a la població, però no pot dedicar-s'hi. Llavors si no tens material humà...

—Hi ha gent preparada, però que s'allunya de la política municipal, oi?
—La política és un ofici molt dur, perquè sovint hi ha conflicte d'interessos.

—Quina proposta electoral prepareu?
—Per mi, el gran repte és el moviment ciutadà. Hem d'incorporar al moviment de Pineda tots els sectors econòmics, culturals i esportius. En l'evolució dels ajuntaments a Europa ara s'està posant de moda fer participar el ciutadà normal en el funcionament de la població. Per posar un exemple. Ara no n'hi ha prou que hi hagi una regidoría de Comerç que es reuneixi amb el sector. S'ha de crear algun mecanisme obert en què el càrrec electe estigui acompanyat dels botiguers i puguin contractar un gerent que se'n preocupi. Hi ha llocs on fins i tot es parla de gerència de platja, que és una de les principals fonts d'ingressos. Algú que pensi com s'ha de tenir la platja perquè sigui un reclam.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 75, desembre de 1998, pàgines 10 i 11.)