Repòrter: Recuperar l'esperit de les emissores pioneres
Les emissores de ràdio municipals van jugar un paper clau en l'època en què els ajuntaments començaven a caminar en la democràcia. Els voluntaristes periodistes i locutors que van embrancar-se en un projecte de ràdio local van propiciar la consolidació de mitjans de comunicació molt participatius. Després de la dictadura franquista, les emissores locals van acostar els ajuntaments als ciutadans i van contribuir a l'obertura de l'administració. Molts consistoris van encarar el primer mandat democràtic amb l'ajut de les ràdios, que es feien ressò d'allò que els veïns trobaven més urgent per arreglar. Les primeres reivindicacions ciutadanes es van transmetre a través de les ràdios, acabada ja la foscor del règim franquista. Ràdio Arenys, pionera a Catalunya, és l'exemple d'aquest paper històric. L'any que ve es complirà el vintè aniversari de les emissores locals de la primera tongada. Ha plogut molt des de llavors i les coses han canviat força en aquest escenari de la comunicació local. Del voluntarisme integral s'ha passat a la semiprofessionalització. De les precarietats tècniques, a una situació millorable però acceptable.
El vintè aniversari serà una bona oportunitat per reflexionar-hi. Però recentment una emissora també important a l'Alt Maresme —Ràdio Calella— ha canviat d'estudis, de direcció i de model de gestió. S'ha situat en un marc comparable al de la majoria de les seves companyes de viatge, el de la gestió directa de l'ajuntament. Que la titularitat del mitjà depengui directament de l'administració local determina les seves característiques, no ens enganyem. La ràdio es deu a uns compromisos de servei públic, per definició i per obligació. Però no aniria gens malament que les persones que actualment dirigeixen les emissores municipals practiquessin l'autocrítica i miressin cap al passat. No per una qüestió de nostàlgia, sinó per intentar recuperar aquell esperit participatiu que algunes ràdios han perdut en favor de la comoditat que suposa punxar música com si es tractés d'una emissora comercial. Generalitzar sempre és erroni. No obstant això, fa la impressió que en aquest sector de la comunicació local plana una filosofia que poc té a veure amb aquelles ràdios dels primers anys de la democràcia.
(Editorial de la revista Repòrter, número 74, novembre de 1998, pàgina 3.)