Repòrter, octubre de 1998 | 150è aniversari marcat pel dol
La celebració del 150è aniversari del primer ferrocarril de la Península Ibèrica, entre Barcelona i Mataró, no ha aixecat cap passió entre la ciutadania de l'Alt Maresme. De fet, el primer tren de l'Estat no es va projectar sobre les terres del nord de la comarca, però la commemoració de l'aniversari hauria pogut merèixer alguna atenció. Ni la societat civil ni ies administracions locals han recordat l'esdeveniment històric de la línia fèrria de la costa. A la zona del Maresme directament afectada per l'acció de Miquel Biada —promotor del primer tren— tampoc s'està vivint amb l'efemèride de la manera esperada pels organitzadors dels actes commemoratius.
Una desgraciada coincidència, però, ha tenyit de dol el 150è aniversari a l'Alt Maresme. Dos atropellaments mortals —a Santa Susanna i Calella— han servit novament per qüestionar la seguretat de la línia C-1 de Rodalies. Mentre al Baix Maresme les vies del tren apareixen protegides per tanques metàl·liques que impermeabilitzen la línia fèrria, als municipis més turístics de la comarca disposem de trams on la protecció destaca per la seva inexistència. Una tanca de poca altura separa la via de la façana litoral en una franja on el pas de banyistes, turistes i veïns és constant. Però hi ha alguns trams on ni tan sols hi ha una petita tanca, la qual cosa dispara el perill. Els dos accidents mortals que han marcat els primers dies de setembre no han generat cap debat sobre aquest fet. A l'Alt Maresme ja queda assumit el perill que comporta una via del tren tan a prop de mar. Ni els més ferms defensors de la supressió de la barrera del tren han reivindicat la necessitat de soterrar o traslladar el tren. Tothom accepta que la via continuarà sent l'escenari de pèrdues humanes. Entre d'altres motius perquè les negligències d'alguns vianants són repetitives. No sempre es fan servir els passos subterranis que condueixen fins als passejos marítims.
El 4 de setembre, una turista txeca de 66 anys va morir després de ser atropellada per un tren davant de la zona hotelera de Santa Susanna. Jindra Zachrlova travessava la via a un quart d'onze del matí a l'alçada de l'hotel Royal Sun. Un comboi que circulava en direcció Barcelona la va envestir: la dona va morir a l'acte. La causa de l'accident va ser que la dona es va despistar i no va veure venir el tren, segons va informar la companyia ferroviària Renfe. Jindra Zachrlova —que s'allotjava a l'hotel Pinsmar— procedia de la platja i es dirigia cap a la zona hotelera. L'accident va provocar, com ja és habitual, retarden la línia C-1 de Rodalies, però al cap de 3/4 d'hora es va restablir la normalitat.
El 8 de setembre, un tren atropellava Ramon Casellas Escolà, un veí de Barcelona de 68 anys, davant de la piscina municipal de Calella. El tren sortia del túnel del far, i va envestir Casellas quan estava creuant la via tot i que tenia un pas subterrani just a sota d'on va ser atropellat. L'accident es va produir també al matí, a les 10:05, i va obligar Renfe a suspendre el servei de Rodalies durant dues hores. Els usuaris de Renfe van disposar, fins que es va normalitzar el trànsit ferroviari, d'un servei d'autobusos paral·lel entre Arenys de Mar i Pineda.
Ramon Casellas, que aquest mes havia de complir 69 anys, va prescindir del pas subterrani que hi ha just al rieranyde Valldenguli, que es va remodelar amb la urbanització del passeig marítim de Garbí. El veí de Barcelona no va advertir que venia el tren —en direcció Blanes—, i el maquinista del comboi tampoc va poder fer res per evitar envestir-lo. El cadàver va obstaculitzar la via durant més d'una hora i mitja, temps que van trigar els serveis d'emergència a condicionar la zona.
La suposada prioritat de soterrar el tren
Aquest mes farà un any que el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Pere Macias, va manifestar que el soterrament de la via del tren és «una prioritat política». En l'acte de presentació de «l'any del ferrocarril», el 26 d'octubre de 1997 a Mataró, el conseller Macias es va comprometre a crear un marc de treball que anés més enllà d'un simple grup de treball. «Estem buscant la fórmula perquè això tingui una certa configuració. 0 sigui, nosaltres volem que això no sigui simplement un grup de treball, sinó que tingui un empar jurídic i que aquesta col·laboració entre el Consell Comarcal i el Departament [de Política Territorial] permeti avaluar tots els plantejaments que hi hagi i prendre una decisió. Crec que això ha de constituir ja en aquest moment una certa prioritat», va afirmar Macias. Un any després d'aquestes paraules no se'n sap res. La comarca no ha rebut encara cap mostra de la suposada «prioritat política» que representa el projecte de soterrar o traslladar la via de la façana litoral.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 73, octubre de 1998, pàgines 22 i 23.)