Repòrter, febrer de 1998 | El Maresme i el Vallès commemoren l’aniversari de la mort de Coromines

Les comarques del Maresme i del Vallès han commemorat el primer aniversari de la mort del gran filòleg Joan Coromines, esdevinguda el 2 de gener de 1997. A Sabadell té lloc un cicle de conferències sobre l'obra de Coromines patrocinada per la Fundació Caixa de Sabadell i dirigida pel doctor Joan Solà, en què participa una nòmina espectacular d'especialistes en la matèria. Al Maresme, en canvi, la iniciativa va sorgir del Centre de Normalització Lingüística (CNL) Maresme-Mataró i, concretament, va ser una proposta personal del director d'aquest centre, Salvador Calsapeu. Posteriorment, es va sumar a aquesta iniciativa el Patronat de Cultura de Mataró a través de la Biblioteca Pompeu Fabra, inaugurada tot just fa un parell de mesos. Aquests actes, agrupats sota el títol genèric de Record de Joan Coromines, tenien com a finalitat donar a conèixer d'una manera divulgativa a tot el Maresme i, en particular, als centenars d'alumnes que assisteixen als cursos de català per a adults que organitza el CNL Maresme-Mataró a tota la comarca, els fets més rellevants de la vida i de l'obra del qui ha estat un dels lingüistes europeus més importants del segle XX.

Biblioteca Pompeu Fabra

Aquests actes d'homenatge han basculat damunt de diversos eixos que han confluït en la seu de la nova Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró. De fet, a ningú no se li ha escapat la coincidència feliç d'uns actes d'homenatge a Joan Coromines i d'una seu que porta el nom de Pompeu Fabra. Perquè Fabra fou el mestre reverenciat per Coromines, a qui, precisament, aquest va dedicar un sentit homenot publicat en el seu Lleures i converses d'un filòleg.

Així, doncs, s'ha instal·lat a la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró dues exposicions cedides per l'Ajuntament de Pineda de Mar que les havia muntades amb motiu del 90è aniversari de Joan Coromines i de l'aparició, tot just mig any després de la seva mort, del llibre Àlbum Joan Coromines, a cura de J. Ferrer i J. Pujadas. Fins al 7 de febrer, doncs, s'han pogut veure un altre cop a la nostra comarca aquestes dues exposicions que han estat instal·lades al vestíbul de la flamant Biblioteca Pompeu Fabra. També aquesta biblioteca ha estat el lloc de celebració, el14 de gener passat, d'un altre acte lligat a aquesta commemoració, ja que va acollir la conferència que sota el títol de Joan Coromines, el triomf de la voluntat hi va fer Carles Duarte, col·laborador de Coromines en el magne Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Duarte va glossar la figura humana, que ell va conèixer de primera mà, d'aquest savi filòleg i la seva tenacitat científica lligada a un gran amor a la llengua i a la pàtria. La Biblioteca Pompeu Fabra va editar, a més a més, el número 2 de la Guia de Lectura, elaborada pel CNL Maresme-Mataró, i centrada exclusivament al voltant de la figura de Joan Coromines.

Unitats didàctiques

Un dels aspectes, potser no gaire conegut, però prou important d'aquests actes, ha estat l'elaboració de dues unitats didàctiques destinades a divulgar l'obra filològica de Coromines entre els alumnes de català per a adults. La primera, titulada Noms, fets i cares, preparada per la tècnica Anna Roig, va adreçada als nivells llindars (no-catalanoparlants), i ha estat ideada com un joc de reconeixement que interrelaciona textos i fotografies. La segona unitat didàctica, titulada La memòria d'aquesta terra, ha estat elaborada per un grup de tècnics format per Joan Manrúbia, Carme Torrellas, Anna Roig i J. Ferrer, i va adreçada a tots els alumnes dels cursos de suficiència de català. Aquesta unitat didàctica té com a finalitat apropar l'obra de Coromines i concretament el seu Diccionari etimològic. Aquesta activitat s'estructura en dues parts. En la primera, s'analitzen els aspectes tècnics de les entrades del Diccionari etimològic català i en la segona s'intenta apropar els alumnes als aspectes més intangibles i anecdòtics d'aquest diccionari, que l'han convertit en quelcom més que un simple diccionari etimològic. Aquesta unitat didàctica, que serà treballada en tots els cursos de català que es fan a la comarca, ha estat pensada com a eminentment pràctica i pretén que els alumnes coneguin, encara que superficialment, una de les obres cabdals d'un dels filòlegs més importants del segle XX.

Punt de llibre «Joan Coromines»

Una altra de les iniciatives realitzades conjuntament entre el CNL Maresme-Mataró i la Biblioteca Pública Pompeu Fabra ha estat l'edició d'un punt de llibre «Joan Coromines» que es reparteix gratuïtament. El punt de lectura «Joan Coromines», imprès en tons verdosos, reprodueix a l'anvers de l'esmentat punt una fotografia d'un Joan Coromines de trenta i tants anys, dempeus, que llegeix un opuscle.

Va ser voluntat expressa dels dissenyadors d'aquest punt de lectura fugir de la imatge tan difosa, sobretot gràcies a la fotografia que Joan Pujadas li va fer l'any 1993 i que ha estat reproduïda a bastament, d'un Coromines ja gran, calçat amb les característiques xiruques, assegut en una cadira de boga al menjador de casa seva. Amb aquesta fotografia, que il·lustra l'anvers del punt de lectura, els organitzadors d'aquests actes han volgut recuperar la imatge del Joan Coromines pletòric de forces, prestigiós doctor universitari que començava a ser reconegut en l'àmbit internacional.



Joan Solà: «Estic satisfet de la participació tot i que els universitaris no han respost»

El doctor Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940), dirigeix el cicle d'estudis més important que fins ara mai no s'hagi fet sobre Joan Coromines. És catedràtic de Llengua Catalana a la Universitat de Barcelona i un dels lingüistes catalans més prestigiosos i més respectats en aquest món. Aquest cicle d'estudis titulat L'obra de Joan Coromines, que es fa a Sabadell fins al 5 de març, reuneix quinze dels especialistes més importants en l'obra de Coromines amb l'objectiu de fer la primera exploració extensa i objectiva dels diversos aspectes de l'obra del nostre filòleg.

—Com va sorgir la idea de fer aquest cicle de conferències?
—Quan va morir Coromines, la Caixa de Sabadell i la Universitat de Barcelona li volienfer un homenatge: una taula rodona, o una conferència, però el fet que hi haguessin interessades dues entitats prou serioses, em va decidir a fer-los una proposta més ambiciosa, una exploració de la seva obra per poder-la conèixer més bé. Jo realment tenia la sensació que la coneixia molt superficialment. Ara començo a veure el valor que té aquesta exploració sectorial dels conferenciants, perquè són especialistes de sectors i ens poden donar una opinió molt més fonamentada. Que ens sembli més positiva o més negativa, no té importància, el que convé és conèixer la realitat, no mitificar-la d'entrada, perquè així és com menyspreem aquestes persones que han fet tant, perquè es tornen inaccessibles i no sabem ni què cal completar de la seva obra ni fins on pot arribar.

—Quan fa que hi treballeu?
—Fa un any. Vaig dir als organitzadors que no es podia fer un homenatge precipitat. Calia donar als conferenciants 8 o 9 mesos de temps per preparar els seus estudis. Vaig fer el possible perquè tothom estigués avisat entre els mesos d'abril i maig passats. Si els convidats no haguessin tingut prou temps per preparar la seva conferència, haurien acabat dient les coses més sabudes.

—Tothom a qui ho vau proposar va acceptar partlcipar-hi?
—Seleccionar les persones m'ha costat força temps, mesos, però generalment tothom ha acceptat la invitació, tret dels que no han pogut assistir per qüestions físiques.

—L'absència més destacada ha estat la de Germà Colon?
—Sí, ha estat una llàstima que no hi participés perquè la seva opinió hauria interessat molt, però Emili Casanova ha cobert molt bé la part que li hauria correspost.

—Colon ha criticat molt Coromines...
—És normal, són persones molt capaces que han tingut certa rivalitat, però de vegades aquests enfrontaments poden ser una mica malaltissos... També Coromines segons quin dia l'agafaves deia estirabots... De totes maneres, crec que ara és l'hora de deixar les petiteses i veure la feina noble que s'ha fet i la que falta fer. Això és el que hem d'aspirar i la finalitat d'aquest homenatge.

—Esteu satisfet d'aquest cicle?
—Sí. Home, m'esperava que ara que ja no hi ha tants exàmens vindria més gent, sobretot a aquestes conferències sobre lèxic que són més assequibles. Estic molt satisfet de la resposta d'un bloc important de persones que són gairebé un centenar, però descontent de veure que el món universitari no ha respost. Això no m'agrada. En què pensen els universitaris si no els interessa un cicle com aquest? És llastimós que el gruix més important d'assistents no siguin universitaris. Tanta història amb les lleis lingüístiques i tanta discussió pública, i resulta que es fa un cicle molt seriós de conferències i els estudiants no vénen. No ho entenc. Molt de treure títols i diplomes i resulta que no coneixen el que tenen entre mans. El que cal és escoltar i no examinar-se corrents amb els apunts fotocopiats, que això és el que passa a Lletres. Molts estudiants viuen d'apunts que els ha deixat una altra persona i els estudien en dos caps de setmana però no tenen ganes d'anar a escoltar conferenciants de gran categoria.

—Considereu important publicar un llibre que reculli totes les conferències?
—Ho ha de ser, i no solament les d'aquest cicle, sinó que també s'hi afegiran altres temes: un article sobre el basc, una semblança literària, la biografia, la bibliografia i els índexs. Penso que el llibre quedarà rodó, tant la Universitat com la Caixa de Sabadell hi tenen molt d'interès.

—Seguireu treballant en l'obra de Coromines?
—M'agrada l'obra de Coromines. Ara, la majoria de camps que ell cultivava jo no els conec. Joan Coromines m'ha emocionat pel fet que també em dedico a la llengua, encara que sigui d'una manera una mica lateral. Pràcticament no em dedico a res del que feia Coromines, de manera que és una mica paradoxal aquest fet, però la sensació de veure que tens al davant un home molt savi és el que m'ha mogut a fer coses per ell.

(Article de Josep Ferrer i peça de Joan Pujadas a la revista Repòrter, número 66, febrer de 1998, pàgines 28 i 29.)