Repòrter, setembre de 1998 | La guerra de la nit
Una de les empreses més potents de la nit calellenca. Turisme 35, ha saltat a l'actualitat per una ordenança municipal que pretén regular la publicitat dinàmica. L'Ajuntament de Calella ha prohibit que aquesta empresa capti clients amb vehicles retolats i els traslladi, gratuïtament, fins a la porta dels seus locals. El consistori entén que aquesta pràctica molesta els veïns i suposa un deteriorament de la imatge turística. Però Turisme 35 s'ha posat fort, tot i les diverses sancions cursades pels agents de la Policia Local. L'empresa no només ha mantingut els seus vehicles al carrer, sinó que ha comprat dues limusines per millorar la imatge i el servei de taxi free. El sistema de captació de clients amb vehicles de publicitat —boogies, limusines, descapotables i furgonetes— havia irritat la competència de Turisme 35. De fet, els empresaris de Mentis, Red Planet, High i Galeón han donat suport a l'ordenança, que és molt àmplia i també intenta posar ordre entre els nombrosos agents de publicitat que les discoteques tenen distribuïts pels carrers més turístics de Calella.
Joan Fernández, propietari de Turisme 35, Avenue, Western Saloon, La Sala i Roller's, ha acusat els seus principals competidors de «personatges il·lustres» i ha lamentat que l'Ajuntament fes el joc a aquest grup d'empresaris. Després d'un estira-i-arronsa, el grupempresarial Turisme 35 ha arribat a un preacord amb l'alcalde, Joaquim Rey (CiU). El consistori accepta que els cotxes es dediquin a traslladar gratuïtament els clients de la porta d'un local a l'altre, però manté la prohibició sobre la «captació» dels turistes pel carrer, especialment a la cantonada de la riera Capaspre i el carrer Jovara, on es concentren la majoria d'agents de les discoteques.
Antoni Sánchez, empresari de Menfis i Red Planet, diu que Fernández és «un desaprensiu» que incompleix la normativa municipal. La guerra de la nit calellenca ha assolit alts nivells de tensió. Fins al punt que un dels cotxes de Turisme 35 que havia estat retirat per la grua va aparèixer cremat al dipòsit municipal.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 72, setembre de 1998, pàgina 21.)