Repòrter, agost de 1998 | Jordi Pujol: «La dispersió és bona»

En una conferència de premsa al Palau de la Generalitat convocada per l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal, de la qual és membre REPÒRTER, Jordi Pujol va reflexionar sobre l'expansió de l'àrea metropolitana. Aquesta és la «conversa» de REPÒRTER amb el president:

—Com observa la fugida de barcelonins cap a les comarques més properes a l'àrea metropolitana? Com pot afectar sobre el territori l'augment de la taca d'oli barcelonina? Com està el Pla territorial metropolità de Barcelona dirigit per Albert Serratosa? Els consells comarcals no tenen competències en ordenació del territori, cada ajuntament fa el seu pla urbanístic i tots volen de tot.
—«En part aquesta fugida és bona perquè forma part de la política de reequilibri territorial. És una fugida no solament de Barcelona, sinó també del Barcelonès i cada cop va més lluny. D'on és vostè?»

—De Calella, president.
—«Vosaltres a Calella ja ho debeu notar. Calella està a 60 quilòmetres de Barcelona. Els dies normals —potser no aquest matí, que l'entrada per la banda del Maresme ha estat difícil— què hi esteu per arribar a Barcelona, 40 minuts?»

—Sí, aproximadament.
—«40 0 45 minuts. I el tren cada quan passa per Calella?»

—Em sembla que cada mitja hora.
—«Cada mitja hora...»

—La freqüència fins a Arenys és major perquè hi ha la doble via.
—«Arenys, Mataró i tot això tenen un metro, pràcticament.»

—Sí, un metro regional.
—«Vosaltres cada mitja hora. Per tant, hi ha gent que viu a Calella i treballa a Barcelona, oi?»

—Sí.
—«Per tant, això s'està produint i a mi em fa l'efecte que no és dolent. És veritat que de vegades preocupa una mica analitzar si això només és degut a un fenomen natural i positiu o bé al fet que la ciutat de Barcelona no crea prou llocs de treball. Perquè una cosa és que Barcelona perdi habitants, que segons com pot ser bo, però una altra és que perdi llocs de treball. Lògicament Barcelona hauria de produir llocs de treball perquè el centre vital i nerviós del sistema és Barcelona. Convé que sigui forta. Evidentment no tindrà fàbriques de ciment, però, en fi, l'important és que aquestes activitats industrials siguin substituïdes per una altra mena d'activitats. El problema que tenim amb Barcelona és que és una ciutat que ha millorat molt, però ara l'hem d'omplir. Necessitem que a Barcelona hi hagi moltes seus centrals i centres de decisió. No posarem una fàbrica de ciment, està clar. Hem de substituir els llocs de treball que hi havia per uns altres. Hem de veure si hi ha una pèrdua de llocs de treball.

De tota manera, el que sí és positiu és que hi hagi aquesta dispersió. L'aglomeració de Barcelona serà un continu almenys des d'Arenys, no? No sé si des de Calella, però almenys des d'Arenys. I no serà un continu fins a Vilanova perquè hi ha el Garraf entremig. Però serà una ciutat d'aquestes característiques. I segons quin tipus d'activitat industrial no hi serà. Si sabem posar-nos al dia, tindrem indústria, serveis i activitat econòmica i cultural pròpia d'una economia moderna. Per tant, a mi no em sembla malament sempre que això no signifiqui un buidat de contingut de Barcelona i que, a més, totes aquestes zones, començant per Calella, tinguin el màxim possible de vida econòmica pròpia. És a dir, ja està bé que hi hagi ciutats que en part siguin ciutats dormitori, però no convé que ho siguin totes ni del tot. Convé que tinguin entitat pròpia, i Calella la té perquè té un turisme molt imperant i, encara que sigui estacional i irregular, li dóna vida. Arenys la té i la pot tenir perquè té una certa base industrial. Necessitem això. Que no es converteixin només en ciutats dormitori. Dit això, hem d'evitar que Barcelona resulti anemiada, que perdi activitat industrial i no sigui capaç de substituir-la. Em preocupa que Barcelona crea molt pocs llocs de treball. Barcelona ha de mantenir la seva força. Que hi hagi aquesta dispersió i que no només es creïn ciutats dormitori, sinó que també hi hagi una activitat econòmica. Hi pot ser entre el turisme i la indústria. Em fa l'efecte que la política territorial, que en part és mèrit de la Generalitat i en part del país, està donant resultats.»

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 71, agost de 1998, pàgina 21.)