Repòrter, agost de 1998 | Barcelona se'ns tira a sobre
L'Àrea Metropolitana de Barcelona està desbordant les cinc comarques de la Regió I, inclosa el Maresme. Entre 1991 i 1996 la superfície de l'Àrea Metropolitana ha crescut un 56%, entenent per àrea metropolitana les successives agregacions de municipis en els quals més del 15% de la població ocupada es desplaça a una altra localitat per treballar. Els urbanistes consideren que el debat sobre el model de creixement hauria de ser fonamental a les properes eleccions autonòmiques perquè, si no s'hi intervé aviat, tot indica que s'imposarà una gran metròpoli difusa, molt estesa en el territori i ecològicament insostenible.
Segons un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya, l'àrea de Barcelona abarca actualment 216 municipis, mentre que el 1991 afectava 146 localitats. La superfície actual és de 4.597 quilòmetres quadrats i el nombre d'habitants és de 4.348.000. L'estudi de la universitat, dirigit per Josep Roca, sosté que l'Àrea Metropolitana arriba fins a Malgrat de Mar i Tordera. És a dir, els 12 municipis de l'Alt Maresme hi estan inclosos. Les expectatives que genera la nova llei del sòl que promou el govern del Partit Popular —que introduirà grans facilitats per urbanitzar espais no programats— inquieta els estudiosos. A més, hi ha el risc que el Pla Territorial Metropolità de Barcelona —que la Generalitat va encarregar al tècnic Albert Serratosa— quedi obsolet quan s'aprovi. Això serà després d'un llarg procés (10 anys) i d'una elevada inversió (1.712 milions).
REPÒRTER ha traslladat aquest debat als alcaldes de l'Alt Maresme i al president de la Generalitat, Jordi Pujol. Som de l'Àrea Metropolitana? És bo que arribinbarcelonins a les nostres poblacions? Quin futur ens espera, el d'una enorme massa metropolitana o el d'un conjunt de municipis ben estructurats a l'entorn de la primera corona barcelonina?
L'alcalde de Pineda de Mar, Salvador Llorens, considera que Mataró sí que està immersa en l'àrea metropolitana de Barcelona, però qüestiona que es pugui dir el mateix de la seva població. En tot cas, Llorens admet que Pineda «comença a formar part» d'aquesta àrea de predomini metropolità. «El territori es fa cada vegada més petit, gràcies a les bones comunicacions. Les distàncies són méscurtes i anar a Barcelona és com fer un passeig per l'autopista», comenta Llorens. L'alcalde pinedenc admet que no sap «si és bo o dolent» el procés que els urbanistes estan detectant, així com els seus temors. «És positiu tenir una sensibilitat de poble. Abans tota la gent es coneixia.»
L'alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia, entén que la seva població no forma part de l'àrea metropolitana ni està disposat a entrar-hi. Garcia sosté que les característiques de Tordera no tenen res a veure amb una àrea metropolitana, tot i que les vies de comunicació —la prolongació de l'A-19— «ens han acostat molt a Barcelona». L'alcalde torderenc opina que Mataró sí que hi està ficat, però l'Alt Maresme encara no. Joan Carles Garcia afirma que el creixement urbanístic té «beneficis i perjudicis», perquè l'augment de la recaptació municipal va lligat a un increment dels problemes. «No podem donar sortida a totes les necessitats de serveis socials, per exemple.» El cas de Tordera és especialment complicat pel número d'urbanitzacions que té, 21. «No els podem donar tot el que es mereixerien. Tenim molts espais urbans disseminats per les muntanyes», comenta García. Legalitzar una urbanització costa 1.000 milions de pessetes. I els serveis que presta l'Ajuntament resulten més costosos perqué les urbanitzacions estan a 7 o 8 quilòmetres del nucli urbà. És pertot això que Joan Carles Garcia aposta per «un creixement sostingut», a la vista de l'allau de barcelonins que puguin arribar a la comarca.
Més gironina
L'alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy, se sent més gironina que barcelonina. De fet, considera que la distribució diocesana és «més racional que l'administrativa». El bisbat de Girona arriba fins a Arenys de Mar, amb la qual cosa inclou tots els municipis de l'Alt Maresme. Malgrat de Mar mira més de cara a Girona que no pas a Barcelona, segons l'alcaldessa. «Els pobles de l'entorn de Barcelona no tenen res a veure amb nosaltres. Quines coincidències hi ha entre Malgrat i Santa Coloma de Gramenet? A la llarga potser sí que ens assemblarem, però en aquests moments no.» Campoy adopta una posició de cert resistencialisme, però tot i això aposta per una reflexió en profunditat «abans de créixer desmesuradament». «El món no és estàtic i cal adaptar-nos per ser capaços de posar en pràctica raonaments racionals.» Els ajuntaments s'haurien de posar d'acord a l'hora de gestionar el territori.
En tot cas, l'alcaldessa detecta alguns interessos polítics darrere d'aquest debat. «El que han de fer [els governants de la Generalitat] és donar més recursos als ajuntaments per tenir més autonomia municipal, però Jordi Pujol diu que això no toca.» Sobre una possible incorporació de les poblacions altmaresmenques a la Mancomunitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, Campoy es pregunta: «Què obtindríem a canvi de prostituir-nos? Què ens donarien a canvi de fer-nos sentir barcelonins?»
Créixer amb qualitat
Si Conxita Campoy està situada en un extrem, l'alcalde d'Arenys de Mar, Miquel Rubirola, és a l'altre. Rubirola no adopta cap postura de resistència en front de l'arribada de ciutadans de Barcelona i el seu entorn que canvien d'habitatge per guanyar qualitat de vida o bé que transformen la seva segona residència en primera. Rubirola sí que està d'acord amb l'estudi de la universitat en el sentit que l'àrea d'influència de Barcelona arriba fins a la Tordera. «Com a totes les grans ciutats europees. París o Londres, per exemple, la influència és fins a 100 quilòmetres de distància.» L'alcalde d'Arenys de Mar opina que l'arribada de barcelonins «no necessàriament ha de ser dolenta, si se sap administrar amb plans generals d'urbanisme que garanteixin unes qualitats». Rubirola posa l'exemple de Wimbledon i Cambrigde.
La mobilitat és un factor clau per analitzar el creixement urbanístic i entendre la realitat socioeconòmica. Arenys de Mar tenia 4.196 ciutadans ocupats, l'any 1991. D'aquests, 2.603 (63%) treballaven a Arenys de Mar, mentre que 1.543 (37%) marxaven a fora. L'any 1995 la proporció ha augmentat en favor dels treballadors que marxen fora del municipi, amb 1.800 persones. La primera destinació laboral és Barcelona, el segon Mataró i el tercer, l'entorn comarcal. Això, per Rubirola, indica la gran mobilitat existent,
L'alcalde arenyenc assegura que el concepte de ciutat dormitori dels anys 60 i 70 ha canviat. Arenys de Mar és residencial i del que es tracta ara és d'oferir atractius per als residents. Que disposin de serveis sanitaris, d'ensenyament, però també que puguin fer compres a la població i gaudir de «certes activitats de lleure». Amb la compra de l'edifici del Calisay, de 3.000 metres quadrats, es pretén oferir aquest tipus d'atractiu, en favor d'un «sentiment de pertinença al municipi on resideixen». L'objectiu és formular «una oferta local complementària a la de Barcelona», i és aquí on intervé la cultura. Miquel Rubirola troba que aquest és un factor fonamental. «Crear un sentiment de pertinença no és fàcil, però és importantíssim per fixar vincles estables amb els residents.»
Elevada capacitat d'acollida
El Maresme frega els límits de creixement demogràfic, ja que el procés d'urbanització s'ha disparat en els darrers 10 anys i el sistema de comunicacions presenta el desavantatge de dues infraestructures com són la via del tren i la carretera, que s'han convertit en una barrer a per al desenvolupament de la façana marítima. Aquestes conclusions figuren en el Pla Territorial General de Catalunya, que dirigeix Albert Serratosa. Entre 1981 i 1991, el Maresme va passar de 253.527 a 293.103 habitants. L'índex de creixement, per tant, és del 15,6%, xifra que només supera el Vallès Oriental. La densitat de població és elevada, amb 738 hab/km2, però encara està per sota de la mitjana de l'àmbit metropohtà, 1.318 hab/km2. Segons els estudis encarregats per la Generalitat, l'Alt Maresme té una dinàmica pròpia, ja que és «un sistema urbà naixent». Això vol dir que té un potencial de recursos i una elevada capacitat d'acoUida. L'Alt Maresme apareix en l'estudi de Serratosa format per tres «illes metropolitanes». La d'Arenys de Mar (amb 2.488 hectàrees), la de Calella (1.649) i la de Tordera (1.261).
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 71, agost de 1998, pàgines 18 i 19.)