Repòrter, agost de 1998 | Lluís Llerinós: «No estic avergonyit»

El regidor del grup mixt Lluís Llerinós, que el 1995 encapçalava la candidatura d'ERC, sosté que anirà amb el cap ben alt, tot i que ha presentat la renúncia al càrrec per unes irregularitats urbanístiques. Admet la relliscada, però no està avergonyit.

—És inhabitual que un regidor presenti la dimissió per una qüestió personal d'aquest relleu. Per què ha estat tan ràpida la seva decisió d'abandonar el càrrec?
—«Primer de tot, he de matisar que jo no he presentat la dimissió, sinó la renúncia. Una dimissió es pot acceptar o no, però jo he volgut deixar ben clar que el tema no depenia de cap altra persona que de mi mateix. Crec que un regidor que ocupa un càrrec important a l'Ajuntament, com és Governació, i que ha de vigilar la conducta dels altres ciutadans no pot cometre l'error d'iniciar unes obres sense el corresponent permís. Moralment i èticament m'he vist en la necessitat de presentar la renúncia. És important que s'hagi fet de forma ràpida i fulminant, entre d'altres coses, perquè estic en un equip de govern que no es mereix que jo el perjudiqui. A l'àmbit polític no tinc cap motiu per sentir-me avergonyit.»

—I a l'àmbit personal?
—«Em vaig equivocar començant les obres sense el corresponent permís. I no em serveix, en absolut, l'excusa d'haver intentat tramitar ja el permís d'obres abans de qualsevol denúncia perquè tenia problemes familiars que m'ho van impedir.»

—Exemplar?
—«Aquest és un país on ningú dimiteix. Jo m'he equivocat, ho reconec i assumeixo la meva responsabilitat. No tinc cap més sortida pel respecte que jo dec als meus electors, a qualsevol ciutadà i a l'equip de govern. També pel respecte que em dec a mi mateix. Estaria molt avergonyit quan em mirés al mirall cada matí i sabés que estic ocupant una poltrona havent fet una malifeta. D'entrada, hi ha hagut gent que m'ha recomanat que no plegués i que mantingués el càrrec.»

—La seva renúncia l'honora?
—«Em fa coherent amb la meva línia. Jo he estat molt tolerant, però dur al mateix temps, des de la Regidoria de Governació. I ara m'estic aplicant la mateixa mesura que hauria aplicat a qualsevol ciutadà. Amb més duresa pel fet de tenir més responsabilitat. Hem de ser més coherents amb nosaltres mateixos, i en la línia que he defensat durant els 34 anys que duc en política. No és qüestió d'honor, sinó de coherència. Aplicar-te a tu el mateix que exigeixes als altres ciutadans.»

—Vostè ha iniciat obres al pati de casa seva sense permís. Per haver relliscat així presenta la renúncia, però durant aquest mandat s'han detectat irregularitats més preocupants d'altres regidors.
—«Cada persona ha d'assumir la seva pròpia història. El fet greu no és haver construït 140 metres quadrats, sinó haver-me avançat a l'obtenció del permís. Jo vaig iniciar la sol-licitud del permís d'obres, però no el tenia concedit encara. La història jutjarà els casos que s'han donat en aquest mandat. Sempre m'ha fet respecte la història. N'he estat un esclau.»

—Aquesta relliscada posa fi a la seva trajectòria política?
—«No ho he dit mai. Com a animal polític, em retiro a casa meva. Tinc els meus plans a curt termini, que és acabar dos llibres que vaig començar. Ara m'aparto de la política des del punt de vista personal, però el seguiment el faré igualment. Que ningú no es pensi que em quedaré tancat al meu despatx sense dir res. No sé si el poble oblidarà el meu error.»

—Diuen que el temps ho cura tot.
—«Sóc prou jove per poder demostrar que ha estat un error. Ho hauré pagat i tornaré a estar net per al que sigui.»

—És precipitat tornar a les properes eleccions municipals, d'aquí a un any?
—«Sí, és massa aviat. Però no diré que no participaré d'una forma o altra en aquestes eleccions. No tornaré com a persona, encara que algú digui que l'Ajuntament de Malgrat sense en Lleri no és ajuntament. Algun periodista ha dit això, i ho agraeixo moltíssim.»



—Com a votant i ciutadà, com observa els propers comicis municipals?
—«Veig un panorama molt complex. El que ha passat a CiU aquest mandat, la seva possible recomposició, el seu cap de llista, el fet d'Izquierda Unida en front d'Iniciativa... La llei d'Hondt podria generar un bipartidisme actiu entre els socialistes i CiU.»

—Té la sensació que la dreta pot desbancar l'esquerra?
—«No, perquè l'esquerra ha tingut una línia d'actuació prou transformadora a Malgrat. La població noésximple i ho veu. Quan inicies qualsevol procés, com la remodelació dels carrers Sant Esteve, Blanch i Mallorca, poden haver-hi moltes crítiques dures al principi. Ara, però, el 80% o 90% dels ciutadans que viuen en aquests carrers estan molt contents d'aquesta transformació. La restauració de la Cooperativa, la casa de l'Arnau, la zona industrial, etc.. Això dóna un prestigi molt important a l'alcaldia, i crec que la població ho té en compte. Jo desitjo que es puguin acabar aquestes obres i sé del cert que hi ha plans futurs de transformació. Però si l'alcaldia no guanya les eleccions per majoria absoluta pot ser molt difícil que pugui conservar el govern.»

—L'alcaldessa, Conxita Campoy, ha demostrat una gran habilitat per governar amb totes les tempestes que hi han hagut.
—«Crec que sí. Sóc un gran admirador seu i me l'estimo profundament. L'alcaldessa ha demostrat que no té por d'enfrontar-se a situacions delicades. A mi m'alegraria moltíssim que seguís governant. De fet, he estat al seu equip de govern durant dos mandats.»

—Què li va dir l'alcaldessa quan va saber la irregularitat de les seves obres?
—«Va sentir gran dolor, i ho va demostrar. També una gran estima. Li vaig deixar dir poques coses. Li vaig dir que jo li havia fallat i que l'endemà tindria la meva renúncia. No li vaig deixar cap més opció.»

—Creu que casos com el seu succeeixen en altres ajuntaments, però la diferència és que a Malgrat no es tapen?
—«No sé si es tapen, però no sóc l'únic regidor que ha tingut problemes al Maresme ni a Catalunya. Penso que és bo que no es tapin, malgrat les conseqüències. En el meu cas, és evident que ha estat dur per mi, l'alcaldia i elscompanysde l'equipde govern. Tots ho han passat molt malament, i m'ho han demostrat. Hi ha hagut moments en què jo he hagut de consolar els que m'havien de consolar a mi.»

—De quina actuació municipal se sent més orgullós i de quina menys?
—«M'enorgulleixo de quasi tot. Des de la primera legislatura, quan vam aconseguir el parc de Can Campassol. Em vaig sentir molt orgullós, tot i que molt poques persones em van agrair la meva actuació. També estic content amb la zona industrial, una assignatura pendent del primer ajuntament democràtic. L'adquisició de la Cooperativa, de la plaça del Liceu, de la casa de l'Arnau... Crec que una assignatura pendent és la futura Casa de Cultura, projecte a favor del qual he votat. Sempre he dit que la Casa de Cultura havia d'estar al centre de la població i no a l'antic escorxador. Un altre tema difícil és el famós triangle de l'entrada de Malgrat. Des del primer moment vaig defensar que allà s'hi ubiqués la zona esportiva, en lloc de fer un pavelló en una punta i un camp de futbol en una altra. El que més em pesa és no haver aconseguit que la fàbrica de l'aigua es convertís en un parc municipal. Però no vull viure dels mals records. Cal seguir treballant, tenint present els encerts.»

—Què li diu la gent pel carrer?
—«He quedat sorprès de la reacció de la gent. Moltíssimes persones m'han donat el seu suport moral. Fins i tot, en broma, li vaig comentar a la família que si em presentés a les properes eleccions encara trauria majoria absoluta.»

—A vostè el cos li demana marxa, oi?
—«La veritat és que sí. Ho reconec.»

—Encara seria capaç de presentar-se l'any que ve com a independent.
—«No em presentaré, i això ha de quedar ben clar. No em vull enganyar a mi mateix. Jo he fallat, però no em sento cremat políticament. Diuen que d'un arbre caigut tothom vol fer estelles.»

—Vol conservar la dignitat.
—«Efectivament. Estic dolgut, però no em sento avergonyit.»

Un animal polític

Lluís Llerinós i Gómez admet que és «un animal polítie». Diu que duu 38 anys en el món de la política perquè va començar quan en tenia 14. «La primera decisió política va ser entrar en l'agrupació sardanista, després que dos membres fossin depurats políticament.» A través de l'escoltisme i de la Joventut Obrera Catòlica aposta per la lluita antifranquista. El 1974 ingressa al Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), del qual és membre del comitè executiu. El 1980 deixa el PSAN, un any després de presentar-se d'alcaldable a les primeres eleccions democràtiques. Entre 1979 i 1983 és regidor. Als segons comicis no obté representació municipal, amb Nacionalistes d'Esquerra. El 1983 és escollit secretari general de la Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya. El 1989 entra a ERC, i el 1991 es presenta d'alcaldable i torna a ser edil. El 1995 repeteix com a cap de llista, i el 1996 trenca amb ERC i passa al grup mixt.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 71, agost de 1998, pàgines 10 i 11.)