Repòrter: El bàsquet de Pineda perd categoria
L'escàndol que ha dut la UER Pineda i l'Ajuntament a la primera plana de l'actualitat és lamentable. Hi ha unes gravíssimes acusacions sobre la taula que només el temps dirà si són fonamentades. És aviat per jutjar, sobretot tenint en compte que la postura de la junta directiva i del seu president, Pere Aliguer, ha estat molt hermètica. Aliguer es limita a dir que l'alcalde, Salvador Llorens, és un mentider i a culpar-lo de tots els mals. I quin és el principal mal? Que un club històric com el Pineda perdi la categoria d'una forma tan patètica i tiri per terra un projecte ambiciós. L'actitud tancada d'Aliguer —un home atípic perquè fa de president, entrenador i patrocinador— no ajuda gaire a fer una composició dels fets apropada a la realitat.
Per una part hi ha un equip de govern, liderat per Salvador Llorens, que se sent «enganyat i maltractat» per la junta directiva de la UER Pineda. Per altra part, hi ha un president que admet haver manipulat uns diners avalats per l'administració municipal amb una finalitat que no era la prevista inicialment. Si eixugar el dèficit del club amb l'aval municipal és delicte o no només ho poden dir els tribunals de justícia.
En tot cas, a la vista d'aquest panorama —i a l'espera de l'assemblea de socis de la UER—, es pot afirmar que ni l'entitat ni l'Ajuntament van optar en el seu moment per la via més recomanable. I la responsabilitat, per tant, ha de ser compartida, perquè el diàleg i les negociacions no s'han caracteritzat precisament per la transparència. Quan un ajuntament decideix invertiren una entitat perquè practiqui un esport a l'elit, cal que l'abast de la despesa —amb diners públics— sigui ben coneguda. Que les coses estiguin clares. I això no ha estat així sempre i en tots els àmbits. És comprensible, per tant, que l'oposició d'esquerres reaccioni amb indignació. Salvador Llorens i el seu govern ha pecat d'ingenu o no ha estat prou atent en el control d'aquesta «inversió». I, a part del que dictin els jutjats en relació amb la junta de la UER, l'alcalde hauria de fer una profunda autocrítica.
(Editorial de la revista Repòrter, número 71, agost de 1998, pàgina 3.)