Repòrter, maig de 1998 | El candidat conegut

Josep Borrell Fontelles, el candidat socialista que s'enfrontarà a José Maria Aznar per la presidència de l'Estat, no és cap desconegut per als altmaresmencs. Era ministre d'Obres Públiques el 20 de juny de 1994, quan va inaugurar la polèmica prolongació de l'A-19 entre Mataró i Palafolls. El mateix que quatre mesos abans, el 19 de febrer, havia signat el famós pla de rieres amb la Generalitat, quan el titular del Departament de Política Territorial i Obres Públiques era Josep Maria Cullell. I el mateix que el 14 de novembre de l'any passat va visitar la comarca per denunciar la manca d'inversió per part del nou govern del Partit Popular.

La seva elecció com a candidat del PSOE —contra la majoria de pronòstics— ha satisfet enormement els socialistes de l'Alt Maresme. De fet, un 84,6% dels militants que van participar en les primàries socialistes a l'Alt Maresme es va decantar per Borrell. Només el 14,6% va votar el secretari general del PSOE, Joaquín Almúnia. L'elecció de Borrell ha satisfet les bases del partit i els dirigents comarcals. Josep Lluís Fillat, exalcalde de Pineda i conseller nacional del PSC, va votar Borrell perquè és el millor rival per lluitar contra Aznar. «La millor mostra és que la dreta ja l'ha començat a atacar. Fa la sensació que li tenen por.» Pillat entén que el procés de primàries serà fonamental per renovar i obrir el partit a la societat. «Hi ha més caliu i la gent està més motivada», afirma Fillat, que considera que el resultat electoral deixa en entredit el primer secretari del PSC, Narcís Serra. «S'hauria de replantejar el seu paper perquè les bases l'han desautoritzat. El resultat és una lliçó per a tots aquells que ocupen càrrecs en la directiva del partit.» Aquestes paraules, però, no són compartides per la direcció comarcal del PSC. El primer secretari, Joan Rangel, considera que ara no és el moment de generar un «debat de confrontació interna», sinó de capitalitzar l'eufòria que es respira per captar afiliats i simpatitzants.



En aquest sentit, l'agrupació de Calella té una assignatura pendent, tal com demostra la poca participació en les primàries del 24 d'abril. «S'ha de treballar a fons, captar més militants i reforçar la nostra presència a Calella per estendre el missatge socialista. És evident que el transfuguisme es paga car», explica Joan Rangel. El portaveu del PSC de Calella, Joan Torrent, destaca l'èxit que les primàries suposen per al «socialisme espanyol». A més de destacar que Borrell no pertany a cap família socialista. Torrent aplaudeix que el presidenciable del PSOE sigui un català «que no va pel món practicant el victimisme». «Borrell no és nacionalista, però sí catalanista», conclou Torrent.

El líder del PSC del Maresme, Joan Rangel, conserva un bon record de l'última visitade Borrell a la comarca. L'exministre d'Obres Públiques va assistir el 14 de novembre de 1997 a Arenys de Mar a un acte per denunciar els incompliments de l'Estat quant a inversions. Posteriorment va participar en una reunió de la federació socialista del Maresme, on va oferir «un missatge de renovació molt clar, que va ser molt ben rebut per la militància», explica Rangel. Conxita Campoy, alcaldessa de Malgrat, coincideix amb la resta de socialistes a declarar-se partidària de Borrell. També íii ha coincidència d'opinions a l'hora de defensar el tàndem Borrell-Almunia, ja que creuen que la derrota del secretari general del PSOE no ha de suposar la seva dimissió. Campoy atribueix l'elecció de Borrell a la resta de l'Estat al fracàs «de la campanya que el PP va fer per desacreditar la imatge dels catalans».



Bona sintonia amb Borrell

A banda de la lògica interna dels socialistes, el record que els càrrecs electes conserven de Borrell és força bo. Quan va accedir al Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient (MOPTMA), el 1991, va afrontar una decisió presa. La privatització del tram Mataró-Palafolls de l'A-19. Va ser el seu antecessor, el ministre Javier Sáenz Cosculluela, qui va decidir imposar peatge a la prolongació de l'autopista, un projecte inicialment concebut com a variant gratuïta de l'N-ll. L'aposta de Sàenz Cosculluela va ser un cop fortíssim per a la comarca. Una infraestructura tan vital es privatitzava amb l'excusa de la manca de diners públics, però a la Barcelona olímpica de Maragall s'hi destinaven tots els recursos. Per als Jocs Olímpics, el que fes falta.

El diputat maresmenc Josep Clofent va jugar un paper fonamental en l'ofensiva del PSC per intentar evitar un desastre electoral a la comarca, ja que els comicis municipals eren a tocar. El gener de 1991, mesos abans de l'arribada de Borrell al MOPTMA, un grup d'alcaldes es va reunir a Madrid amb alts càrrecs del ministeri perfixar unes «compensacions». Era l'inici d'una negociació que va acabar enllestint el mateix Borrell. «La decisió d'imposar peatge ja estava dada i beneïda. Nosaltres vam haver d'aprofitar aquella eventualitat per treure el màxim profit», comenta Clofent. Millores a l'N-ll, cobriment de rieres i construcció de passejos marítims eren els principals projectes que figuraven en els llistats que els alcaldes presentaven per «compensar» el pal de l'A-19. «Desde llavors tenim una bona sintonia personal amb Borrell. Manté una sensibilitat especial amb la comarca i la relació amb ell és habitual», explica el diputatal Parlament.

Jaume Romaguera, exalcalde de Tordera, recorda que les relacions que mantenia llavors amb els responsables del MOPTMA eren molt fluïdes. «EIs projectes de Tordera es van desencallar molt ràpidament amb l'arribada de Borrell. Ara, amb el govern del PP, tot són allargues. Tanquen l'aixeta de les infraestructures mentre renuncien a més ingressos de l'Estat per acontentar el seu electorat, que són els rics que es beneficiaran de la reforma de l'IRPF.» Alcalde entre 1983 i 1995, Romaguera explica les facilitats que va tenir per part del ministeri per remodelar el pont de l'N-ll i ho contraposa amb els maldecaps de l'actual goyern local, «que no se'n surt amb els accessos de l'N-ll».

Conxita Campoy i Josep Lluís Fillat ratifiquen aquestes impressions. La urbanització de les façanes marítimes de Malgrat i Pineda —també de Calella— contribueixen al bon sabor de boca que recorden quan senten parlar de Borrell. «El passeig marítim i el polígon industrial es van fer perqué hi havia moltaempenta municipal, però cal reconèixer la receptivitat del ministeri», sosté l'alcaldessa. «Amb el PP, hi ha un altre estil de governar. El tracte no és el mateix», diu Campoy. L'exalcalde pi nedenc explica que el seu ajuntament es va estalviar prop de 40 milions, perquè lEstat va pagar un 80% del passeig en lloc del 70%, que és el percentatge habitual.

L'opinió dels socialistes, però, segurament no coincideix amb la dels pagesos que van patir les expropiacions de l'autopista. 0 la dels ecologistes contraris al cobriment de rieres. 0 la dels polítics comarcals del PP, que en algun cas han hagut de «frenar» projectes que Josep Borrell ja havia esbombat. El carisma que veuen els socialistes és prepotència a ulls dels que han patit la seva acció de govern.

«No podem fer un metro subaquàtic»

Josep Borrell disposa d'una gran habilitat comunicativa. Sempre que ha visitat l'Alt Maresme ha pronunciat frases contundents. El repàs a les hemeroteques desprèn aquest recull de frases:

—«El pla de rieres dóna solució a un problema endèmic del Maresme. Les rieres passaran d'aquí a poc a formar part de la història d'aquestes poblacions.» (19-2-94)
—«Ens hem plantejat renovar la línia de tren entre Barcelona i Maçanet, i s'està fent, però no podem demanar impossibles. No podem soterrar una via del tren al llarg de 50 quilòmetres a la vora del mar perquè és com fer un metro subaquàtic.» (20-6-94)
—«Es evident que una carretera afecta l'entorn. No es pot fer una carretera sense que es noti que s'ha fet una carretera, però d'aquí a poc temps, quan els 300.000 arbres creixin i la vegetació torni a ocupar els talussos i pendents, la integració amb el paisatge serà molt bona. Miri, no es poden fer truites sense trencar ous.» (20-6-94)
—«Jo penso que no és una mala jugada [la privatització de l'A-19 entre Mataró i Palafolls]. Es una manera de distribuir els costos i els beneficis. Des de Mataró fins a Barcelona el peatge s'abaixa a la meitat. Es una cosa molt bona per als milers de viatgers que cada dia van a la feina. Si no hagués estat per aquest acord haurien continuat pagant el doble del que pagaran a partir de demà.» (20-6-94)
—«El PP va enganyar l'any passat els diputats de CiU amb la negociació extrapressupostària [que havia de servir per finançar el cobriment d'algunes rieres del Maresme].» (14-11-97)
—«[En relació al pla de rieres] Són obres que, si no es fan, posen en perill la seguretat. Endarreriries dos anys és jugar amb foc, com s'ha demostrat a Extremadura. És una irresponsabilitat molt gran.» (14-11-97)
—«[En relació a Joaquín Almúnia] Està fent les coses amb molta fermesa i molta prudència. Sense entrebancs, a poc a poc, i amb el respecte i la cohesió de tot el partit.» (14-11-97)
—[El periodista pregunta si cal el secretari general del PSOE sigui el candidat a la presidència ] «Aquesta és la tradició del partit. I em sembla molt raonable. Hauríem de continuar tenint aquesta tradició.» (14-11-97)

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 69, maig de 1998, pàgines 12-15.)