Repòrter, maig de 1998 | Rotondes que porten cua

Les obres de la carretera N-ll estan aturades. El retard d'aquests projectes ha indignat els hotelers, que han posat el crit al cel. Consideren que les rotondes inacabades generen més col·lapses, augmenten la inseguretat del trànsit i, a més, ofereixen una imatge turística més aviat tercermundista. Els alcaldes dels municipis afectats estan preocupats, però no tenen més remei que armar-se de molta paciència. La burocràcia és lenta. I en la nova llei de contractes de l'Estat potser hi ha una part de l'explicació del retard de les obres. Resulta que cada vegada que s'ha de modificar el projecte, els tràmits han de passar per Madrid. Allà, els funcionaris del Ministeri de Foment i els seus responsables polítics aproven els canvis i, si cal, la inversió addicional. Aquest procediment és feixuc i poc pragmàtic, però pretén establ ir totes les garanties per evitar capítols tan tristos com els últims escàndols de corrupció.

Els alcaldes i els hotelers no acaben d'entendre que uns treballs com els de l'enllaç de Malgrat, al barri de Can Viader, hagin acumulat un retard d'un any i mig. Aquestes obres van començar l'agost del 1995 amb l'objectiu de reduir la perillositat de la connexió entre l'N-ll i la B-682,  la carretera que condueix fins a la Costa Brava sud passant per Palafolls. Tres anys després de l'inici del projecte aquesta confluència de carreteres ofereix un aspecte lamentable. A més, el ferm de les vies està tan deteriorat que la conducció és certament perillosa. En aquest sector de Malgrat encara falta per habilitar un carril d'accés a l'N-ll en direcció Barcelona, venint de la carretera B-682. També està pendent una rotona en aquesta via, just a la part posterior del polígon industrial de Can Patalina de Malgrat.

L'alcaldessa d'aquesta població, Conxita Campoy, coincideix amb els empresaris turístics a qualificar de «vergonyós» el retard d'aquest projecte, promogut per l'administració estatal. Campoy assegura que l'estat de les obres —que donen aspecte d'abandó—està causant un «perjudici» al seu municipi, atès que la urbanització del polígon industrial ha quedat parcialment penjada. La connexió del polígon amb la B-682 i, per tant, amb l'N-ll és una assignatura pendent que condiciona la recepció definitiva del projecte del polígon de Can Patalina. Conxita Campoy entén que l'Estat no demostra cap voluntat de treure's de sobre aquestes obres. Els projectes viaris de l'Alt Maresme resten pendents per uns 200 milions de pessetes, en opinió de l'alcaldessa malgratenca.



La inversió del Ministeri de Foment al tram altmaresmenc de l'N-II volta els 1.200 milions de pessetes. Un paquet d'inversions que l'Estat anuncia des de finals del 1996 i que encara no s'ha acabat d'enllestir. Per què? Per les dificultats tècniques i administratives que han anat apareixent a les obres. I a què responen tantes complicacions, es deuen preguntar els soferts conductors? La resposta està molt lligada a la ja històrica polèmica de l'autopista. Quan l'Estat va decidir privatitzar la prolongació de l'A-19 entre Mataró i Palafolls —amb un peatge «tou»—, una de les compensacions aconseguides pels alcaldes socialistes de la comarca va ser la millora de l'N-ll.

Projectes fets a corre-cuita

En accedir al Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient (MOPTMA), el llavors ministre socialista Josep Borrell va encarregar un bon grapat de projectes als seus tècnics de la Demarcació de Carreteres a Catalunya. La carta als Reis presentada pels alcaldes del PSC —per intentar compensar la imposició del peatge al nou tram d'autopista— va ser estudiada immediatament pels tècnics ministerials. Els projectes de rotondes, passos subterranis i remodelació d'accessos es van redactar «en un temps rècord». Ho explica a REPÒRTER un alt funcionari de la Demarcació de Carreteres. «Es va donar un primer impuls en sis mesos. Ara hem vist que tantes presses s'acaben pagant perquè aquestes obres són complicades.» L'N-ll és una via molt densa, amb molts serveis i usos al seu voltant. Per als tècnics ministerials, va resultar impossible poder preveure en tan poc temps totes les dificultats que generarien aquestes obres.

La voluntat dels alcaIdes —entre 1991 i 1992, quan es va coure el pacte compensatori— era canviar la concepció de la carretera general. La intenció dels batlles era «municipalitzar l'N-11», fer-la més interurbana i menys apta per als vehicles de pas. Transformar la carretera en una travessia urbana, una via que connectés els municipis de la comarca, donat que la prolongació de l'autopista havia d'absorbir el trànsit dels trajectes més llargs. I és en aquest punt on apareix la figura de la rotonda. Una solució tècnica pera tots els mals haguts i per haver. Les rotondes es van introduir en els catàlegs dels enginyers a principis d'aquesta dècada, per resoldre les interseccions complicades. I per fer-ho molt millor que els semàfors, ja que les rotondes no haurien de crear tantes retencions com aquests. A més, les rotondes tenen un avantatge respecte les interseccions a diferents nivells. L'aprofitament de l'espai. Per a una rotonda no cal expropiar massa terrenys.

Els tres municipis més afectats pel retard de les obres són Pineda de Mar (amb 3 rotondes, passos subterranis i calçades laterals), Santa Susanna (2 rotondes i calçades laterals) i Malgrat de Mar (amb els enllaços de Can Palomeros i Can Viader). Els projectes de Pineda i Santa Susanna ascendeixen a prop de 500 milions de pessetes, mentre que la inversió a Malgrat se situa en els 300. El retard de les rotondes oscil·la entre mig any a Pineda i Santa Susanna i l'any i mig a Malgrat. El tant per cent d'obra pendent d'execució no és el mateix en tots els casos. Les modificacions dels projectes —arran de les dificultats tècniques sorgides— són de diversa consideració. Però, sigui com sigui, el conductor té la sensació que la millora de l'N-II està essent —de moment—fins i tot contraproduent. La manca d'enllumenat és fonamental. De nit, les rotondes només disposen d'una senyalització provisional d'obres que resulta del tot insuficient. Això no vol dir que alguns conductors no hagin patit accidents de trànsit pel seu estat etílic. 0 que la manca de costum sorprengui algun conductor despistat que no sempre atén la retolació groga, una senyalització d'eterna provisionalitat.



Els tècnics de la Demarcació de Carreteres recorden que l'N-ll ha registrat una disminució significativa de l'índex d'accidentalitat. La carretera és més segura en condicions normals —la prolongació de l'A-19 hi deu haver ajudat—, però diversos representants polítics s'han queixat per l'abandó de les obres. És el cas del portaveu d'ERC al Consell Comarcal del Maresme, Josep Basart, que ha denunciat l'estat del ferm de l'enllaç de l'N-ll i la B-682, entre Malgrat i Palafolls. La capa de rodament és precisament un dels aspectes inacabats de l'obra, que eliminarà el revolt perillós de Can Viader.

Més al sud, però, hi ha altres projectes del Ministeri de Foment que pretenen convertir la carretera en una via més municipal. Arenys de Mar, perexemple, experimentarà també una forta transformació. L'aspecte del seu tram de carretera canviarà, fins al punt que ja no serà tant recordat pelssemàfors. L'Estat ha aprovat dos projectes de prop de 400 milions de pessetes.

És prevista la construcció d'una rotonda davant de l'antiga Muvisa —actualment hi ha el McDonald's— que suplirà els semàfors. Aquest projecte s'ha retardat perquè la Generalitat ha posat moltes traves per uns terrenys seus que hi estan afectats. L'obra també inclou un ramal d'accésfinsa l'autopista, pel polígon Valldegata-Draper. El segon projecte se situa davant la platja de la Musclera. Una altra rotonda permetrà l'accés a aquesta platja des d'Arenys, ja que ara s'hi ha d'anar per Caldes d'Estrac. A més, es millorarà l'accentuat revolt del Sepí.

«Les rotondes són una vergonya inadmissible»

Santiago García-Nieto Conde, vicepresident del Gremi d'Hostaleria del Maresme i de la patronal espanyola del turisme (Zontur), està indignat amb les obres de l'N-ll. Lamenta la imatge i la inseguretat per als conductors.

—Els hotelers han demanat als alcaldes que pressionin perquè abans de l'estiu s'acabin les obres de les rotondes de la carretera. Per què ha sorgit aquesta iniciativa?
—«Nosaltres intentem donar una oferta excel·lent als turistes que ens visiten. Aquest any els hotelers de l'Alt Maresme estem invertint 3.000 milions de pessetes en millores. És un esforç increïble, però quan sortim al carrer veiem que no tot funciona com hauria de funcionar. Les rotondes són una vergonya inadmissible. No només per la imatge, sinó perquè provoquen uns col·lapses increïbles, ja que no estan acabades.»

—I els accidents de trànsit?
—«A les dues rotondes de Santa Susanna hi han hagut entre 15 i 20 accidents, i algun d'aquests ha estat mortal. El que no pot ser és que nosaltres invertim i les administracions no ho facin. Parlo sobretot de l'administració central. No pot ser, per exemple, que la via del tren estigui com està. A més, si algun ajuntament, com el de Calella, ha volgut posar-hi quatre flors no pot ser que des de Madrid responguin que no trepitgin la via perquè no és competència municipal.»

—Han parlat amb els alcaldes de les obres de l'N-ll?
—«Sí. Ens diuen que no és culpa seva. I tenen raó perquè és responsabilitat del Ministeri de Foment. Amb 40.000 llits, no podem permetre que arribi la temporada d'estiu amb la carretera com està. És un càrrec de consciència per a tots, per molt que el Ministeri de Foment digui que no té diners. Els diners s'han de trobar, escoltin!»

—Les pressions dels hotelers serviran d'alguna cosa?
—«No sé què faran els ajuntaments. Però algun consistori, com el de Pineda i Malgrat, han trucat a Barcelona per intentar accelerar les obres de la carretera i els han respost que no tenen pressupost. S'han quedat igual, sense cap solució. No ho podem consentir. De veritat, com a zona turística necessitem inversions. A València s'estan fent moltes obres, i aquesta és la nostra competència. Nosaltres fem poca cosa i, a més, ho deixem tot a mitges. No pot ser!»

—Han denunciat que la imatge que oferim és tercermundista.
—«És evident. La imatge és molt important. Ara precisament hem aconseguit que les platges estiguin en perfecte estat. No podem descuidar la carretera perquè tothom la veu. Aquesta Setmana Santa s'ha treballat bé, i hi han hagut grans col·lapses a l'N-ll per culpa de les obres inacabades. Ja sé que el Ministeri de Foment està lligat per a uns pressupostos, però s'ha de fer alguna cosa.»



(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 69, maig de 1998, pàgines 6-11.)