Repòrter: Quan l'administració va a pas de tortuga
L'administració de l'Estat camina a pas de tortuga. Els projectes per dignificar la carretera N-ll estan acumulant un retard inadmissible. La situació en què es troben les obres de l'N-ll és tercermundista, tal com denuncien els hotelers. No potser que la imatge turística de l'Alt Maresme es vegi tan afectada per uns projectes que es van iniciar fa mesos. Aquesta no és l'única preocupació. És cert que els treballs a la carretera estan senyalitzats, només faltaria. Però la manca d'enllumenat fa que les rotondes siguin un autèntic perill. Els conductors no acaben d'entendre el retard d'un paquet d'inversions que havia de servir per millorar la carretera. Amb la paràlisi actual es podria dir que el remei està resultant pitjor que la malaltia. Cal, per tant, que el Ministeri de Foment acceleri els tràmits per acabar les obres d'una vegada. Ja fan bé els hotelers de queixar-se. És una mena de suport a l'acció dels alcaldes, que no es mostren tan desesperats perquè coneixen les complicacions que comporta la nova llei de contractes de l'Estat. Una llei que va ser concebuda per garantir la transparència de la gestió pública i que, possiblement, ha nascut viciada. Es va aprovar en un ambient de commoció pels escàndols de corrupció. Ja està bé que s'adoptin totes les mesures de cautela, però l'excés es tradueix en paràlisi.
Tot i aquestes consideracions, és de justícia reconèixer que aquesta llei no ha estat l'única causant del retard. Resulta que tots els projectes de les rotondes, calçades laterals, passos subterranis i enllaços es van redactar poc després que s'aprovés la privatització del tram Mataró-Palafolls de l'A-19. Per compensar el fort cop —polític i social— , el llavors ministre d'Obres Públiques, Josep Borrell —ara candidat del PSOE a ocupar la Moncloa—, va encarregar un grapat de projectes per arreglar l'N-ll. Era una manera d'acontentar els alcaldes i els ciutadans. La qüestió és que els tècnics van haver de fer els estudis amb molta pressa, perquè Borrell pogués sortir del (mal) pas. I ara ens ho trobem.
(Editorial de la revista Repòrter, número 69, maig de 1998, pàgina 5.)