Repòrter, abril de 1998 | Eleccions a la vista

Els partits treballen amb vista a les municipals del 1999. Aquest és un repàs de l'escenari preelectoral, poble a poble.

Miquel Rubirola i Torrent, batlle d'Arenys de Mar des del 1995, no vol revelar si optarà a la reelecció. Ha donat senyals de cansament —es mostra decebut de l'administració local i pateix massa els maldecaps del càrrec—, però CDC el pressionarà fins al final perquè conservi l'alcaldia. «La decisió està presa des de fa temps, però és molt prematur anunciar-la ara», afirma Rubirola, que en tot cas no s'hauria d'enfrontar a l'exalcalde socialista Ignasi Moreno. El PSC busca candidat, més enllà dels actuals regidors. La direcció del PP està contenta amb Santi Herce, i la d'IC ho està amb Vicenç Martí. ERC tindrà alcaldable al setembre, amb l'objectiu de recuperar la representació municipal.

Francesc Pomés i Roca, alcalde de Sant Pol de Mar des del 1991, pretén conservar el càrrec per enllestir els projectes iniciats. «Tinc l'esperit jove», afirma l'alcalde, que admet que si fos per la família hauria de deixar-ho córrer. Pomés és l'únic alcalde d'Unió a l'Alt Maresme. Caldrà veure si el seu rival, l'exalcalde de CiU Josep Roca, que ara està a ERC, es torna a presentar. ERC pensa a rellevar-lo pel número 2 de la llista, Pere Roure. El PSC manté la confiança amb Francesc León, mentre que el PP té contactes amb simpatitzants per presentar candidatura. Pel que fa a IC, el més probable és que la llista sigui anguitista. L'històric Jordi Roura és un dels caps visibles del nou partit Esquerra Unida del Maresme. IC, per tant, es quedaria sense representació municipal.

Joaquim Rey i Llobet, alcalde de Calella des del 1991, optarà a la reelecció. Qui més ombra li pot fer dintre les files de CiU és el cap visible d'Unió, el regidor Enric Maria Valls. Les especulacions situen Valls com a cap d'una llista independent, però l'edil democratacristià es planteja seriosament deixar la política municipal. La direcció d'ERC té moltes esperances a Calella. Aspiren a obtenir l'alcaldia. De moment, han iniciat un procés de primàries per elegir el cap de llista. ERC és la segona força i espera que la resta de grups d'esquerres (PSC, IC i/o els anguitistes) facin possible un canvi. El PSC repetirà amb Joan Torrent, mentre que a IC les coses no estan gens clares. Joan Juhé anirà amb els anguitistes? A la direcció comarcal d'IC s'ho pregunten. El PP observa el grup municipal de Calella amb satisfacció. Afirmen que el duet Vila-Campoy és «exemplar» al capdavant d'Hisenda i Turisme. Per això, preveuen un ascenselectoral.

Joan Roig i Serra, el més veterà dels alcaldes maresmencs, tampoc vol anunciar si es tornarà a presentar. Sant Cebrià de Vallalta té el mateix alcalde des de fa tres dècades. Va ser investit durant l'època dictatorial, però les urnes l'han anat revalidant des del 1979 sempre amb majoria absoluta. CiU no es planteja cap relleu, mentre que la resta de partits lluiten per trobar simpatitzants que estiguin disposats a presentar-se. El PP, el PSC i IC figuren en aquest grup. ERC, en canvi, hi té dos regidors. La intenció dels republicans és millorar els resultats, amb Salvador Vinyals un altre cop com a candidat.

Miquel Sánchez i Gallart, alcalde de Sant Iscle de Vallalta des del passat 5 de gener, ha reconegut que no té cap intenció de seguir en el càrrec. Va ser escollit com a número dos de CiU, ja que l'alcalde Joan Torrent va haver de dimitir per motius de salut. Sánchez és regidor des del 1991. Tots els partits a excepció de CiU tenen grans dificultats per confeccionar llistes. El PSC va aconseguir representació el 1995, un únic regidor, enfront dels 6 convergents.



Joan Campolier i Montsant, alcalde de l'època franquista (des del 1975), diu que no ha pensat encara en les properes eleccions. A continuació, però, explica que té forces suficients per continuar. CiU dóna per fet que mantindrà el carree, ja que disposa d'una cómoda majoria absoluta. ERC, el PP, el PSC i IC mantenen contactes amb alguns ciutadans inquiets, però les possibilitats de penetració a Santa Susanna són molt poques. Tot i els escàndols que han aparegut recentment, Campolier —que havia estat independent abans que convergent— es mostra tan segur com sempre.

Valentí Agustí i Bassa, alcalde de Palafolls des del 1983, ha anunciat que no es presentarà als comicis de l'any que ve. És l'únic batlle de l'Alt Maresme que ha avançat la seva retirada, però la seva manca de seriositat amb les declaracions a la premsa fan sospitar els convergents. El portaveu de CiU, Joan Aldrufeu, està segur que Agustí tornarà a ser el cap electoral del PSC. A més, la direcció dels socialistes treballa amb el convenciment que Valentí Agustí repetirà. ERC té contactes per formar una llista. El PP disposa de secció local, presidida per Óscar Berman. I IC ho va perdre tot amb la crisi del PSUC.

Josep Maria Valls i Macià és alcalde d'Arenys de Munt pel PSC des del 1991, tot i que era regidor des del 1987. Assegura que no té ganes de continuar en el càrrec, però admet que el partit el pressionarà perquè no plegui. El PSC dóna perfet que enPemi Valls serà candidat novament, malgrat les dificultats que té per compaginar l'alcaldia amb la feina a la fàbrica. ERC encara no ha anunciat si Josep Maria Pitarque repetirà. El PP confiarà novament amb Pere Rosell, si aquest vol presentar-se. CiU tampoc ha anunciat qui serà el cap de llista. De fet, no serà fins que la coalició signi el pacte per a les municipals, ja que Josep Lloveras —l'exalcalde que anava de cap de llista el 95— és militant d'UDC. IC manté contactes amb veïns que podrien formar una llista «amb possibilitats». A les eleccions, serà determinant la participació del grup de l'oposició, els independents d'Arenys de Munt 2000, la segona força local.

Josep Rovira i Fors, l'alcalde de major edat, no ensenya les cartes. No vol dir si té intenció de mantenir l'alcaldia de Canet de Mar, per a CiU. La resta de forces, i els seus propis regidors, observen els seus moviments amb atenció. La retirada de Rovira, que va ser alcalde independent entre 1987 i 1995, generaria unes expectatives molt interessants. El segon de CiU, Josep Isern, espera l'ocasió per intentar ser alcalde. El PP i ERC preveuen aconseguir bons resultats i busquen caps de llista. El PSC repetirà amb Joaquim Mas. La curiosa escena política, amb tres regidors trànsfugues, també pot donar sorpreses. Què farà l'exsocialista Jordi Llagostera? I l'expopular Josep Cañadas? I el regidor del PI, Llorenç Ramírez?

Conxita Campoy i Martí, alcaldessa de Malgrat de Mar des del 1991, repetirà com a cap de llista dels socialistes, després d'un mandat de forta convulsió política. El PSC veu Campoy «més forta que mai», mentre que CiU farà una campanya intensa per intentar desbancar-la. La ruptura del pacte de govern PSC-CiU és una ferida encara oberta. ERC vol millorar els resultats del 1991 i dubten entre els noms de Bargalló i Guirado com a candidats. Jordi Medina (IC) podria donar pas a un relleu, i el partit espera que els anguitistes no s'hi presentin. El PP, sense l'alcaldable de les dues eleccions anteriors, aportarà un nou candidat. Joan Carles Tagua podria ser-ho, però és Ramon Martínez qui controla el partit a Malgrat. Serà qüestió d'equilibris. Un dels aspectes interessants serà veure com es reubiquen els dos regidors del grup mixt. Lluís Llerinós i Concepció Martín. Els exregidors d'ERC i d'UDC, respectivament, són a l'òrbita de Campoy.

Salvador Llorens i Llinàs, alcalde de Pineda de Mar des del 1995, ha aprofitat la crisi de govern que ha suposat el trencament amb el PP per anunciar que es tornarà a presentar a les eleccions. Llorens afirma que si li compliquen massa la governabilitat plegarà, però al mateix temps es mostra disposat a tornar a competir amb l'exalcalde Josep Lluís Fillat (PSC). Els socialistes faran primàries per designar Fillat. Les novetats es donaran en la confecció de la llista, ja que hi ha força regidors que poden caure de la candidatura. Per al PSC, la plaça de Pineda és la més important de l'Alt Maresme que pretén recuperar. La pèrdua de l'alcaldia el 1995 els va suposar un cop molt dur. El PP i IC confien plenament en Norbert Pelàez i Ramon Moreno, respectivament. En canvi, Eulàlia Moral no les té totes. De moment, el nou president comarcal d'ERC, Jaume Turón, ha anunciat que els alcaldables han de ser militants. I Moral no ho és.

Joan Carles Garcia i Cañizares, l'alcalde més jove de la comarca amb 36 anys, té intenció de conservar l'alcaldia de Tordera. El 1995 no va ser el cap de llista més votat, però va empatar a regidors amb el PSC. El pacte amb l'independent Lluís Barrera va donar l'alcaldia a CiU. A Tordera les eleccions seran molt renyides. Barrera, tot i ser militant d'UDC, es presentaria a banda de CiU. El PP busca un candidat per entrar a l'Ajuntament, igual que ERC. I els socialistes no han decidit encara si repetiran cartell electoral. Jaume Romaguera té ganes de deixar-ho, però la direcció del PSC li demana que opti a les eleccions. En tot cas el partit intentarà recuperar membres de l'anterior equip, com Sergi Ruscalleda.



(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 68, abril de 1998, pàgines 15-17.)