Repòrter, març de 1998 | Es clou el cicle d’estudis dedicat a Joan Coromines
El passat 5 de març va tenir lloc a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona la clausura del cicle titulat «L'obra de Joan Coromines». Aquest cicle de conferències ha reunit, del 15 de gener al 5 de març, setze dels especialistes més importants en diverses vessants de l'obra de Coromines, que per mitjà de conferències sectorials han analitzat diversos aspectes de la ingentobrade l'autor del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana.
Els professors convidats a intervenir en aquest cicle de conferències sobre Joan Coromines han estat: Alberto Vàrvaro (Universitat de Nàpols), José Manuel Blecua i Glòria Claveria (Universitat Autònoma de Barcelona), Lluís Bonada (Universitat Pompeu Fabra), Francisco Villar (Universitat de Salamanca), Federico Corriente (Universitat de Saragossa), Emili Casanova (Universitat de València), Joan Soler (col·laborador de l'IEC), Josep Moran (Universitat de Barcelona), Carme Barceló (Universitat de València), Alberto Blecua (Universitat Autònoma de Barcelona), Xavier Renedo (Universitat de Girona), Joan Veny (Universitat de Barcelona), Ernest Rusinés (col·laborador de l'IEC) i Jürgen Untermann (Universitat de Colònia).
Malgrat que totes les conferències d'aquest cicle s'han fet a Sabadell, lloc on té la seu la Fundació Caixa de Sabadell, que ha organitzat i patroci nat aquest esdeveniment juntament amb l'Ajuntament de Sabadell i la Universitat de Barcelona, la clausura es va fer a Barcelona, a càrrec de Joan Solà, que ha estat el director del cicle, amb una conferència titulada L'obra de Joan Coromines.
Joan Solà va analitzar globalment l'obra i les aportacions de Coromines en els diversos i múltiples camps en què va treballar a la llum de les noves anàlisis fetes pels diversos ponents convidats en aquest cicle de conferències, va definir els trets principals de l'obra i de la persona i va esbossar els aspectes pendents d'edició del filòleg més important del nostre segle, morta Pineda a primers de gener de 1997. Entre els reptes que actualment planteja l'obra de Coromines amb vista al futur, Solà creu que és imprescindible la informatització dels seus diccionaris per tal que sigui més fàcil l'aproximació global de determinats aspectes i la recerca sistemàtica dels continguts.
Al final de l'acte, Júlia Coromines, germana del filòleg, va demanar la paraula i va anunciar inesperadament que la Fundació Pere Coromines, creada pel filòleg poc abans de morir i que porta el nom del seu pare, per qui Coromines sentia una veritable veneració, ja havia resolt totes les traves i problemes de tipus legal i que, per tant, ja podia constituir-se formalment i iniciar les seves activitats. És previst que la Fundació Pere Coromines tingui la seva seu a Sant Pol de Mar, a la casa pairal que els Coromines hi tenien i on passaven les vacances abans de la Guerra Civil.
(Article de Josep Ferrer i Costa a la revista Repòrter, número 67, març de 1998, pàgina 30.)