Repòrter: Els morts evidencien la gravetat del retard del pla de rieres

Fer ús de les victimes per exigir més inversió és tan irresponsable com obviar les repercussions amb morts a l'hiora de prioritzar els projectes. El drama humà és un episodi —només un— del complex debat que envolta les rieres. El testimoni d'aquelles persones que hian patit en la seva propia pell la virulència de les avingudes d'aigua pot ajudar a entendre el fenomen en qiJestió. També interessa la versió dels familiars dels ciutadans que ja no poden donar el seu testimoni. Ciutadans que han perdut la vida a les rieres. Que el pla de rieres està sent un fracàs és innegable. No hi ha el finançament que s'havia previst entre la Generalitat i l'Estat. I el retard és la tònica que ha presidit el famós pla des del principi. Accidents com el que va costar la vida de Josep Celaya i Nolla ha de fer-nos reflexionar. Si el calendari del pla de cobriments s'hagués seguit al peu de la lletra, avui no hi hauria un cadàver més al fons del mar.

Però la gran decepció és que no hi ha manera d'abordar un debat a fons. La divisió d'opinions existent —entre els partidaris de cobrir-les i els que volen conservar-les com estan— no s'ha traduït encara en un gest per part de l'administració. Malgrat les manifestacions populars en favor de les rieres, l'administració no ha respost de debò a la necessitat d'un debat. La filosofia del pla de rieres de posar ciment a tot arreu és equivocada, al nostre entendre. Però això no ha de voler dir que no s'hagin de cobrir algunes rieres, sobretot aquelles que no deixen de ser simples carrers. Cal definir quines sí i quines no. I les mesures complementàries per reduir els efectes de les trombes d'aigua —s'ha impermeabilitzat massa el territori—, així com una campanya d'informació i un pla d'emergència per evitar que la nostra comarca deixi de viure episodis que sovint poden semblar tercermundistes.

(Editorial de la revista Repòrter, número 67, març de 1998, pàgina 3.)