Repòrter, febrer de 1998 | Un edifici de Padullés incompleix la normativa urbanística de Palafolls
Una construcció de 24 habitatges del carrer Montblanc de Palafolls incompleix la normativa urbanística perqué una part de l'edifici té una planta de més, a causa del pendent del carrer, que deixa l'entrada de pàrquing com a planta baixa en lloc de ser soterrani. Aquesta seria una noticia menor si no fos per la coincidència de diversos factors. En primer lloc, l'arquitecte que va redactar el projecte de l'edifici és Antoni Padullés Rosell, que el 24 de novembre de 1997 va haver de renunciar a la seva plaça de funcionan a l'Ajuntament de Santa Susanna per un escàndol de corrupció. En segon lloc, l'alcalde de Palafolls, Valentí Agustí (PSC), va preferir pactar unes compensacions il·legals amb el promotor Jordi PereiraSánchez i amb el mateix arquitecte a canvi de no fer complir la disciplina urbanística. És a dir, Agustí va demanar a la promotora ConsferperSL, que representa Pereira, que fes unes escales en una zona verda municipal a canvi de no obligar a enderrocar la planta de més que té una part de la construcció. La promotora va fer aquestes escales, però l'alcalde no vol explicar on són ni quants diners van costar.
Aquesta no és l'única compensació pactada entre l'alcalde i Pereira. El consistori també va demanar que es reduís el pendent del carrer Montblanc per dissimular la irregularitat urbanística i, aprofitant els treballs, que s'asfaltés la cruïlla. La segona part de l'acord encara no s'ha complert. Consferper no té cap interès a arreglar aquest nyap urbanístic i l'únic as que l'alcalde de Palafolls té a la màniga és l'aval de garantia dipositat per la promotora abans de començar les obres dels pisos. L'aval és de 3 milions i l'empresa Consferper el demana.
Les compensacions il·legals van ser pactades per Valentí Agustí, però l'entesa va superar el tràmit de la comissió de govern, del 28 de juny de 1994. Aquell any l'aparellador municipal, Llibert Estanyol, havia advertit que l'estructura aixecada per Consferper deixava clarament al descobert la infracció urbanística. En lloc de preservar el compliment de la disciplina, el consistori va deixar que continuessin les obres fins que es van acabar els pisos i aquests van ser ocupats per famílies modestes. El projecte redactat pel polèmic Antoni Padullés —que en aquella època era tècnic municipal de Santa Susanna— convidava a la confusió, segons ha reconegut l'aparellador de Palafolls. Les característiques del terreny, que té dos nivells diferents, van facilitar que Antoni Padullés colés un gol a l'arquitecte municipal de Palafolls, Francesc Cornellà.
L'edifici del carrer Montblanc, situat al barri de Sant Lluís, té 24 immobles i el pressupost de construcció era de 123 milions. El permís d'obres va suposar, per tant, un ingrés a les arques municipals de 3.321.756 pessetes. Precisament, ara els veïns que hi viuen han denunciat el mal estat dels pisos. Tenen humitats, s'han produït despreniments de guix i, a més, els materials de construcció són «de saldo». Així ho denuncien els usuaris en diverses queixes presentades davant la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat i l'oficina del consumidor. Però aquestes denúncies no han servit per a res, segons expliquen els veïns. Jordi Pereira fa l'orni i no atén cap de les protestes formulades. Tots han pagat el pis i ara les reclamacions els serveixen per a ben poca cosa. No amaguen la seva indignació.
D'altra banda, l'alcalde de Santa Susanna, Joan Campolier (CiU), encara no ha trobat cap substitut per a la plaça d'arquitecte municipal que Padullés ocupava des del 1978. El consistori de Santa Susanna funciona només amb un delineant, Lluís Pujol, des del 24 de novembre de 1997. Campolier no en té prou amb el llistat d'arquitectes que li va facilitar la Diputació de Barcelona. Durant el passat gener, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya va anunciar que està investigant l'escàndol que va suposar la renúncia d'Antoni Padullés. El director general del Col·legi, Francesc Labastida, ha manifestat que el de Santa Susanna és «un dels casos més conflictius» que estan estudiant actualment.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 66, febrer de 1998, pàgina 22.)