Repòrter, febrer de 1998 | L'alcalde socialista de Palafolls no es presentarà a les eleccions del 99
Valentí Agustí i Bassa, alcalde socialista de Palafolls des del 1983, ha anunciat que no aspirarà a la reelecció en els comicis del maig de 1999. És l'únic alcalde de l'Alt Maresme queja ha expressat la seva intenció de deixar el càrrec en acabar l'actual mandat, el juny de l'any que ve. Agustí té 46 anys i és psiquiatre i metge de capçalera, l'únic de la sanitat pública a Palafolls. És barceloní i va aterrar a Palafolls per ocupar la plaça de metge. Aquest va ser un bon punt de partida peraspirara l'alcaldia, donada la seva popularitat. L'any 1983 va aconseguir desbancar els convergents del govern municipal i des de llavors porta les regnes de la població amb majoria absoluta. Després de les eleccions del 1995 ja va avançar que aquest seria el seu últim mandat. Precisament des del 95 ha facilitat l'accés de CiU a certes àrees de poder municipal, tot i que els regidors de la coalició nacionalista segueixen a l'oposició.
Prové d'una família benestant, però practica un discurs progressista que ha projectat Palafolls més enllà del seu entorn. La població disposa de terres agrícoles, polígon industrial i, a més, ha experimentat un elevat creixement urbanístic. La seva obra cabdal és el Palauet d'Arata Isozaki, el prestigiós arquitecte japonès autor del Palau Sant Jordi de Barcelona. Des de l'alcaldia, Valentí Agustí ha protagonitzat notícies sorprenents amb certa regularitat. Amant de la notorietat amb declaracions explosives i actes extravagants, aquest alcalde independent del PSC ha reclamat el mitjó de Tàpies, un tros de platja a Malgrat, uns fanals fàl·lics de Madrid...
Ha cantat en pregons de festa major, s'ha despenjat del sostre del poliesportiu fent ràpel i també del campanar de Tordera. Ha compost cançons en defensa dels «peixos de la Tordera», però també durant el seu mandat s'ha disparat la contaminació al riu i s'han aixecat edificis de dubtosa estètica, com el «bolet» que hi ha a l'entrada de la població i que tanta polèmica va generar. El creixement que s'ha produït ha estat destacat, però no sempre modèlic.
La seva retirada podria donar a peu a un canvi de govern, però el mateix cap de CiU, Joan Aldrufeu, considera que el proper alcalde encara serà del PSC i que el PP obtindrà representació municipal. A més, el cap de llista convergent no es creu que Agustí plegui en exhaurir aquest mandat. Per evitar que l'absència de Valentí Agustí pugui provocar una ensopegada al PSC, els socialistes han creat una agrupació local per captar militants. La intenció és que el grup municipal del PSC «deixi de ser com un club d'amics», explica l'alcalde. Cap dels edils socialistes és ara militant. I per contribuir a donar cos a la nova secció local del PSC, Agustí ha anunciat que s'afiliarà. Fins ara havia estat independent. En relació amb el possible relleu com a cap de llista, l'alcalde explica que encara no hi ha cap nom definit. Podria ser un regidor d'ara, un exregidor o algú que sigui novell en el món de la política. La incògnita és a l'aire.
Només quatre diuen que aniran als comicis
Sis dels dotze alcaldes de l'Alt Maresme no saben què faran a les properes eleccions. 0 no volen avançar-ho. En canvi, n'hi ha quatre que han expressat la seva intenció d'aspirar a la reelecció. Aquests últims són Conxita Campoy (PSC), de Malgrat de Mar; Joan Carles García (CiU), de Tordera; Francesc Pomés (CiU), de Sant Pol de Mar; i Joaquim Rey (CiU), de Calella. Valentí Agustí potser no serà l'únic batlle que decidirà plegar aquest mandat, ja que el nou alcalde de Sant Iscle de Vallalta, Miquel Sánchez (CiU), ha afirmat que no té cap interès a continuar al consistori. Sánchez és el més novell dels alcaldes aitmaresmencs, ja que va accedir al càrrec el 5 de gener. Sánchez, constructor de 50 anys, ha substituït Joan Torrent (CiU), que ha plegat per motius de salut.
Els alcaldes de l'època franquista, Joan Roig (CiU), de Sant Cebrià de Vallalta, i Joan Campolier (CiU), de Santa Susanna, no han anunciat què faran. Roig és batlle des del 1969 i Campolier, des del 1975. Aquest últim manté l'ambigüitat sobre el futur —igual que els sis que encara no es pronuncien—, però assegura que té forces per continuar en el càrrec.
Els alcaldes de l'època franquista, Joan Roig (CiU), de Sant Cebrià de Vallalta, i Joan Campolier (CiU), de Santa Susanna, no han anunciat què faran. Roig és batlle des del 1969 i Campolier, des del 1975. Aquest últim manté l'ambigüitat sobre el futur —igual que els sis que encara no es pronuncien—, però assegura que té forces per continuar en el càrrec.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 66, febrer de 1998, pàgina 16.)