Repòrter: Més inversió pública però mal enfocada

La inversió pública va rebre un impuls important durant l'any 1997. Només cal fer un recompte de les obres d'infraestructures de gran magnitud que es van finalitzar o iniciar l'any passat.
El 1997 va ser l'any en què es va acabar la primera fase de la canalització i cobriment de la riera d'Arenys de Mar, els tres passeigs marítims de Calella, Malgrat i Pineda, i l'arranjament de la carretera N-ll amb nombroses rotondes i la millora en els accessos a algunes poblacions, especialment a Malgrat. Tot plegat no és simplement coincidència en un mateix any de projectes importants, sinó que respon a una voluntat política per part de les administracions implicades de solucionar mancances que tenia l'Alt Maresme.
Volem creure que existeix aquesta voluntat i que es mantindrà el 1998 i els propers exercicis, perquè encara hi ha molts dèficits que s'han de resoldre. Si bé quantitativament resulta una despesa notable, la qualitat d'aquestes inversions ja és més discutible. Al marge del qüestionament que alguns grups socials fan del cobriment de la riera, ens volem referir a la reforma que s'està aplicant a la carretera N-ll. Són imprescindibles les rotondes o bé hi ha altres solucions als problemes de manca de seguretat de la carretera en alguns trams?
Les rotondes tenen molts crítics entre els conductors perquè creuen que representen més aviat un perill per a la circulació i, de fet, hi ha hagut nombrosos accidents en aquestes noves estructures. En aquest punt, cal plantejar-se si la despesa de sembrar de rotondes la N-ll era tan prioritaria com l'inici d'un projecte seriós i realista per soterrar la via del tren en alguns trams de la costa.
No val a dir que és un projecte molt car, perquè l'autopista també va resultar cara i bé que es va fer. A més, no es tracta de resoldre, a més d'un inconvenient estètic, la manca de seguretat per a vianants i vehicles de la via del tren? Creiem que sí i més valdria que els ajuntaments, el Consell Comarcal i tots els interessats no silenciessin la seva reivindicació.
(Editorial de la revista Repòrter, número 65, gener de 1998, pàgina 5.)