Repòrter, desembre de 1997 | Francesc Grau i Viader, una vida dedicada al servei de Catalunya

L'escriptor Francesc Grau i Viader va morir el dia 1 de novembre a Calella després d'una llarga malaltia. Grau, que tenia 76 anys, tia estat una de les persones que més ha treballat per la cultura al Maresme, tant des de la seva vessant d'escriptor i periodista com de la de professor de català, que va exercir durant la dècada dels anys 70 principalment a les biblioteques de Calella, Pineda i Tordera. Ell va ser l'encarregat d'ensenyar-nos de forma pacient i amable la nostra llengua, que ladictadurafranquista indecentment ens havia negat a l'escola.

Francesc Grau va haver de deixar els estudis per causa de la maleïda guerra i amb només disset anys es va incorporar a l'Exèrcit de la República en l'anomenada «lleva del biberó», i va haver de prendre part en accions bèl·liques del front com l'ofensiva per recuperar el cap de pont de Balaguer, el maig de 1938, on va caure ferit; la batalla de l'Ebre (25 de juliol), i l'ofensiva final contra Catalunya del 25 de desembre. Les forces franquistes el van fer presoner la diada de cap d'any de 1939 prop de Cubells i el van traslladar als camps de concentració de Logronyo i Miranda de Ebro des d'on el van destinar a un batalló de treballadors com a presoner de guerra durant gairebé dos anys. En disoldre's aquests batallons es va haver d'incorporar a l'exèrcit fins al mes de juny de 1945. La guerra, doncs, li va fer perdre set anys de la seva vida.

Instal·lat de nou a Calella, va ser elegit secretari de la Cooperativa l'Amistat, des d'on va crear un certamen literari per promoure la cultura catalanaen uns moments polítics de gran repressió. Grau també va formar part de la Junta de Pares de l'Institut de Batxillerat i, per votació popular, en va ser escollit president.

Vocació tardana d'escriptor

L'afecció de Francesc Grau per la prosa li va arribar durant la dècada dels anys 60, quan va decidir aplegar els fets que li havia tocat viure durant la Guerra Civil en una «novel·la sense herois». L'any 1966 va quedar finalista del premi Recull i aquest fet el va decidir a seguir treballant en la narració. L'any 1976 en els mateixos premis Recull de Blanes va guanyar el premi Francesc Puig i Llensa de narració amb el conte Com unes ales de gavina.

L'any 1978 l'Editorial Pòrtic li va publicar Dues línies terriblement paral·leles(diari d'un combatent de disset anys), amb un pròleg de Manuel Cruells. Grau va dedicar aquest volum: «Als qui, oblidats de tothom, rauen en paratges ignots sepultats sota uns grapats de terra que escassament cobreixen llurs despulles, als qui, captius i desarmats, hagueren de sofrir un llarg calvari de befes i maltractaments en camps de concentració i batallons de treballadors, als qui, d'una forma o altra, van resultar vençuts i, molt entranyablement, als supervivents de la lleva del 41, coneguda popularment pel sobrenom de la quinta del biberón, els components de la qual —uns adolescents sense cap preparació militar— constituí bona part de la carn de canó que va fornir les batalles més dures, els combats més violents, els xocs més brutals de la darrera guerra civil espanyola». Aquest volum que va presentar Manuel Cruells a Calella l'11 de juny de 1978 va rebre crítiques molt favorables, com la d'Agustí Pons: «La narració de les batalles l'acostumen a fer, per a vanar-se'n o per a justificar-se, els caps polítics o militars que les decideixen. Aquest, però, és un cas radicalment diferent: és la visió d'un soldat ras que, com molt bé diu "prefereix viure de genolls que morir dempeus, si més no, perquè la primera posició sempre és susceptible de rectificació" [...] el seu testimoni, com diu Manuel Cruells en el pròleg, "és un testimoni sincer, sense grans escarafalls, sense triomfalismes, terriblement humà. És el testimoni, al cap i a la fi, d'una generació sacrificada ben inútilment"». (Avui 01-10-1978).



La segona novel·la de Francesc Grau va ser Rua de captius, una continuació de Dues línies terriblement paral·leles, però amb unitat pròpia, que va publicar també l'Editorial Pòrtic. Vicenç Riera Llorca, que en va fer la presentació a Calella el 15 de març de 1981, afirmava en una recensió: "és llegint els llibres de Grau i Viader com el lector s'adona d'una manera punyent de la inutilitat de la guerra, sense la qual tindríem consolidada la democràcia i ens hauríem estalviat a més de la guerra les seves dures i llargues seqüeles, entre aquestes els sinistres camps de concentració, on els qui havien lluitat per la defensa del poder constituït legalment —en el cas dels catalans, sobretot l'autonomia— eren tractats com a rebels, textualment, per aquells qui s'fiavien rebel·lat. [...] Escau a Francesc Grau d'ésser el primer escriptor català que aixeca la seva veu per dir d'una manera clara i contundent les bretolades, les humiliacions, la privació d'anys de vida de què els facciosos vencedors van fer víctimes els vençuts lleials al seu poble. I en això rau el talent d'aquest escriptor.» (Avui 28-05-1981).

Després va publicar Calella, flash-back, obra guardonada als premis Recull 1985, amb el premi Josep Ametller d'assaig. En aquest llibre Grau descriu a la seva manera la transformació que va patir Calella amb la vinguda del turisme estranger. L'autor volia que «hi apareguessin unes pinzellades d'aquell poble que vaig conèixer en la meva infantesa, una mena de flash-back nostàlgic que donés una idea de la transformació que en pocs anys, massa precipitadament potser, va sofrir aquesta població.» Calella, flash- back, que va presentar el 16 de juny de 1978 a Calella Joan Celemines, ha estat considerada una de les obres més reexides de la seva producció.

El 25 d'abril de 1993 Francesc Grau va rebre un homenatge popular de la ciutat de Calella amb la presentació del llibre Com  unes ales de gavina i altres contes, que recull deu narracions breus escrites en diverses èpoques, que va editar l'Ajuntament de Calella. La presentació d'aquest volum va coincidir amb el lliurament de la primera Medalla d'Or de la Ciutat atorgada en reconeixement a la seva continuada tasca per la cultura, un guardó que va rebre emocionat i que en un gest de ciutadà exemplar va voler compartir «amb els calellencs anònims que no rebran mai cap medalla».

La darrera publicació de Francesc Grau va ser Llum vermell, una novel·la curta, ambientada en els anys de la postguerra que havia guanyat el premi Manuel Cerqueda a la Nit Literària de 1994 organitzada pel Cercle de les Arts i de les Lletres d'Andorra i que es va editar el mes de juny de 1995.



12 anys ensenyant la nostra llengua

Francesc Grau va alternar la tasca d'escriptor amb la de professor de català que va portar a terme durant dotze anys i que per a les generacions de la postguerra va esdevenir una eina fonamental per recuperar la nostra llengua. Després d'obtenir el títol corresponent, va començar les classes l'any 1970 a la Biblioteca de Calella, l'any següent es va incorporar a la de Pineda de Mar i el 1974 a la de Tordera. Grau va continuar aquesta tasca docent fins a l'any 1982 en què els cursos que organitzava la Diputació amb el suport dels ajuntaments van passar a dependre de la Generalitat i es van deixar de fer a les Biblioteques. Durant aquesta època Grau va participar com a ponent en el cicle de conferències La Guerra Civil a debat celebrades al Palau de Congressos de Montjuïc el mes de juny de 1978, juntament amb Joan Oliver, Joaquim Molas, Vicenç Riera Llorca, Pere Calders i Avel·lí Artís-Gener. L'any 1979 va assistir a l'assemblea dels caputxins de Sarrià en la qual es va debatre i aprovar el text que després van signar 154 intel·lectuals i professionals demanant la ràpida aprovació de l'Estaut d'Autonomia. El 1980 Francesc Grau es va fer càrrec del Servei Municipal de Català de l'Ajuntament de Calella fins a l'any 1990 en què es va jubilar. L'any 1986, amb motiu del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Calella va ser elegida Ciutat Pilot i Grau va ocupar el càrrec de vicepresident executiu de la comissió local.

La tasca periodística

Francesc Grau va efectuar també una important tasca periodística. Va ser membre fundador de la revista La Tralla, de periodicitat quinzenal, que es va editar a Calella del 21 de gener de 1978 al 20 de gener de 1981 en la qual va publicar un article d'opinió a cada número en la secció titulada Calaix de sastre. Quan va deixar d'editar-se aquesta revista, després de 69 números. Grau va dirigir EI Nunci, una nova publicació de Calella, de periodicitat mensual, feta des de l'Ajuntament, de la qual es van editar 122 números, l'últim publicat el juliol de 1991. Grau havia col·laborat també en la revista literaria El Pont i en la d'història L'Avenç, editades a Barcelona. Quan el juny de 1992 es va publicar el primer número de REPÒRTER, en va fer la presentació a Calella i hi va col·laborar amb diversos articles d'opinió.

El 27 d'abril de 1996 va ser l'encarregat de pronunciar la Lliçó Magistral deis actes de proclamació de Calella com a Ciutat Pubilla de la Sardana. Grau va acabar el seu parlament afirmant: «D'ara endavant, el nom de Calella encara anirà més unit a la sardana i jo, com tots els calellencs, com els amics vinguts de fora que ens han volgut acompanyar en aquesta diada de joia, n'estic molt orgullós, perquè estimo Calella, estimo la sardana i estimo Catalunya.»

Perfil

Francesc Grau i Viader (Calella 29-11-1920-02-11-1997). Fa estudis primaris als Escolapis i el batxillerat elemental a l'Institut de Mataró. L'abril de 1938 s'incorpora a l'Exèrcit Popular. És destinat en una unitat de xoc (224 Brigada Mixta), on pren part en les accions bèl·liques més importants del front de Catalunya. L'1 de gener de 1939 cau presoner de les tropes franquistes i passa pels camps de concentració de Logronyo i de Miranda de Ebro d'on és destinat a un batalló de treballadors com a presoner de guerra i posteriorment s'ha d'incorporar a l'exèrcit del qual es llicencia el juny de 1945. És elegit secretari de la Cooperativa l'Amistat de Calella, on crea la secció de cultura i un certamen literari. Obté el títol de professor de català. Fa classes a la Biblioteca de Calella de 1970 a 1982; a la de Pineda de Mar de 1971 a 1982, i a la de Tordera de 1974 a 1982. Guanya els premis literaris Puig i Llensa de narració (1976); el Josep Amatller d'assaig (1985), convocats per la revista Recull, i el premi de novel·la curta Manuel Cerqueda (Andorra 1994). Cofundador de la revista calellenca La Tralla (1978-1981). Col·labora a la revista literària El Pont i en la d'història L'Avenç, editades a Barcelona. Dirigeix la revista de Calella El Nunci (1981-1991). Publica diversos articles a REPÒRTER. L'editorial Pòrtic li edita: Dues línies terriblement paral·leles (1978) i Rua de captius (1981); l'Ajuntament de Calella, Calella, flash-back (1985) i Com unes ales de gavina i altres contes (1993), i el Banc Agrícola i Comercial d'Andorra, Llum vermell (1995). El juny de 1978 pren part en el cicle de conferències La Guerra Civil a debat, amb Joan Oliver, Joaquim Molas, Vicenç Riera Llorca, Pere Calders i Avel·lí Artís-Gener. El 1979 assisteix a l'assemblea dels caputxins de Sarrià en la qual es debat el text que van signar 154 intel·lectuals per demanar l'aprovació de l'Estatut. El 25 d'abril de 1993 l'Ajuntament de Calella li atorga la primera Medalla d'Or de la ciutat.

(Article de Joan Pujadas a la revista Repòrter, número 64, desembre de 1997, pàgines 32-34.)