Repòrter, octubre de 1997 | Les seccions d'IC de Calella, Malgrat i Sant Pol són crítiques amb Ribó

El trencament tiistòric entre Izquierda Unida (lU) i Iniciativa per Catalunya (IC) no tia tingut repercussions significatives a l'Alt Maresme. De moment, cap càrrec electe ha abandonat la formació que lidera Rafael Ribó, però una part de la militància crítica amb la direcció d'IC s'ha organitzat a l'espera de futurs esdeveniments. El Col·lectiu Roig, Verd i Violeta aplega els militants crítics o anguitistes. Entre aquests destaca l'exregidor de Sant Pol de Mar Jordi Roura, que lamenta profundament el «linxament» al qual, segons ell, s'ha sotmès últimament el coordinador general d'ItJ, Julio Anguita. L'ex-regidor santpolenc va sortir indignat de l'assemblea comarcal que IC va celebrar a Mataró abans de la ruptura dels vincles entre lU i IC. En aquella assemblea, el vicepresident d'IC, Joan Saura, va intentar que els militants es posicionessin en relació amb la crisi interna. Els crítics, però, no van manifestar si tenien intenció de seguir dins el projecte d'IC o si optaven per abandonar la formació. Per Jordi Roura, és inacceptable la versió dels oficialistes d'IC, segons la qual «Julio Anguita s'ha tornat boig». Roura és el membre del Col·lectiu Roig, Verd i Violeta més destacat a l'Alt Maresme. El coordinador dels crítics al Maresme és el regidor de Vilassar de Mar Josep Vargas. Aquest dirigent anguitista aposta per la tranquil·litat. «Hem d'exigir més debat dins IC i prendre-ho tot amb més calma», afirma Vargas.
Les agrupacions d'IC de Calella i Malgrat de Mar també són crítiques amb Rafael Ribó, però no estan adscrites al bàndol anguitista. Els dos regidors de Calella —Joan Juhé i Josep Maria Hernández—són de tendència ecosocialista. «Continuem pensant que hem de mantenir el projecte d'una alternativa d'esquerres, però volem sondejar la gent perquè hi ha massa opinions en dansa. Si no consultem, no tenim autoritat per decidir», explica el portaveu d'IC-EV de Calella, Joan Juhé. El de Malgrat és un cas similar, ja que l'agrupació local és crítica, però no vol ser considerada com a anguitista. IC-EV també té dos regidors a Malgrat, Jordi Medina i Josep Maria Lasheras. «Ens quedem a IC tot i ser crítics amb la direcció. A Catalunya, no hi ha tant problema com a altres llocs. La discrepància és un dels elements més bons que té Iniciativa perquè permet la pluralitat», manifesta el portaveu, Jordi Medina. Precisament va ser IC de Malgrat l'agrupació que va denunciarel bloqueig dels comptes bancaris ordenat per la direcció com a mesura cautelar per evitar la pèrdua de fons durant els dies més intensos de la crisi interna. IC té set regidors a l'Alt Maresme, tots ells a l'oposició. Cap d'aquests càrrecs ha anunciat la seva intenció d'abandonar IC, però el desenllaç de les tensions podria tenir efectes importants. Quatre d'aquests regidors són crítics —Calella i Malgrat— i el de Sant Pol de Mar, Jordi Puigvert, pertany a una agrupació anguitista. Els dos regidors restants —Vicenç Martí, d'Arenys de Mar, i Ramon Moreno, de Pineda — pertanyen al sector oficialista i mantenen la seva fidelitat a Ribó.
Frutos aposta per una força catalana afí a lU
Francesc Frutos, nascut a Calella el 25 de gener de 1939, és secretari del Comitè Federal del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i diputat al Congrés d'Izquierda Unida (lU) per la circumscripció de Madrid. Considerat la mà dreta de Julio Anguita al PCE, és molt crític amb Rafael Ribó, del qual ha afirmat que té «pocs principis». «És un fracàs rere fracàs. Ribó és un polític que sempre va darrere del que l'interessa més a cada moment», afirma Frutos. El polític calellenc forma part del nucli dur del PCE, que ha jugat molt fort pel trencament de relacions amb IC. Frutos va ser secretari general del PSUC entre 1981 i 1982 i diputat d'aquest partit al Parlament de Catalunya entre 1980 i 1984. Durant la seva etapa de dirigent del PSUC es va produir l'expulsió dels prosoviètics, que van fundar el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC). Curiosament ara, el PCC és, juntament amb el Col·lectiu Roig, Verd i Violeta, el punt que centra les mirades de la cúpula del PCE amb vista a configurar una alternativa a la formació de Ribó. «Al meu entendre, hi ha d'haver una alternativa a Catalunya que coincideixi amb les polítiques d'lU». L'operació està en marxa.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 62, octubre de 1997, pàgina 18.)