Repòrter, octubre de 1997 | Enric Maria Valls dimiteix de president comarcal d'Unió abans de fer un any
El primer tinent d'alcalde de Calella, Enric Maria Valls, ha deixat la presidència comarcal d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) abans de complir el primer aniversari en el càrrec, adduint que no disposava de prou temps per dedicar-se al partit. Enric Maria Valls va accedir a la presidència d'UDC del Maresme el 7 d'octubre de 1996 i va dimitir el passat 26 d'agost, en el transcurs d'una reunió de la cúpula comarcal en què també va deixar el càrrec de vicepresident Frederic Herrero. Les dimissions del calellenc Valls i del mataroni Herrero —el segon per motius de salut— van provocar una sèrie d'especulacions sobre una possible crisi a UDC del Maresme, però el partit es va afanyar a desmentir-ho. El relleu d'Enric Maria Valls l'ha assumit la regidora de Vilassar de Mar, Teresa Capilla, que és presidenta local d'UDC i també membre del Consell Comarcal. En les seves primeres declaracions, Teresa Capilla ha manifestat que Enric Maria Valls «ha estat molt honest plegant» perquè no es podia dedicar suficientment al partit. Aquesta ha estat la versió oficial del partit, tot i que en petit comitè els dirigents comarcal d'UDC accepten que la dimissió de Valls és «un fracàs», atès que no ha arribat a exhaurir els dos anys de mandat a què es va comprometre en accedir al càrrec. El diputat democratacristià al Congrés Josep Sánchez Llibre va jugar un paper destacat en l'operació per conduir el relleu de Valls. La consigna de Sánchez Llibre als militants maresmencs va ser que s'havia de fer una lectura positiva. Més val ara no pas més endavant. Aquest era el missatge.
Temps pel negoci i per la regidoria
El primer tinent d'alcalde de Calella assegura que els negocis familiars relacionats amb el turisme i entre els quals destaca l'Hotel Bernat II, li ocupen molt de temps, juntament amb la regidoria de Governació. «Tinc feina a nivell empresarial i la regidoria de Calella m'ocupa molt de temps», afirma Valls. El regidor calellenc qualifica d'honesta la seva decisió de plegar. «No era honest que em posessin ajudants al partit per no dimitir. Havent-hi una persona com la Teresa Capilla, que entén perfectament el significat d'Unió, no era elegant dir que m'ajudessin perquè no tenia temps». La renúncia a la presidència comarcal d'UDC ha provocat una sèrie d'especulacions sobre el futur polític d'Enric Maria Valls a nivell local. El número u d'UDC de Calella no s'ha pronunciat sobre la possibilitat d'encapçalar una candidatura electoral perdesbancar Joaquim Rey, alcalde i cap de llista per Convergència (CDC). «No seré tan imprudent de dir que segur que no em presentaré com a cap de llista. En aquests moments, però, estic més a prop de no presentar-me que de fer-ho. Hi penso, però intento que em preocupi poc.»
Enric Maria Valls i els altres dos regidors democratacristians, Joaquim Clos i Jaume Planas, mantenen fortes divergències amb l'alcalde de Calella. «Si he tingut algun problema ha estat amb l'alcalde, Joaquim Rey. Amb CDC no n'he tingut cap ni penso tenir-ne», assegura l'ara ja expresident comarcal d'UDC. Valls nega que hagi deixat el càrrec per plantar cara a Rey i pretendre convertir-se en alcaldable de cara als comicis de 1999. «Les discrepàncies amb Rey no han tingut res a veure, en absolut. Abans de ser president comarcal he tingut un any i mig per poder plantejar una guerra a l'alcalde. I no ho he fet. Per tant, dir que he plegat perquè vull plantejar una guerra no s'ajusta a la realitat», sentencia Valls. El primer tinent d'alcalde de Calella reconeix que va acceptar la presidència comarcal del partit, en substitució del cabrerenc Guillem Aresté, poc convençut de l'aposta: «en principi no ho veia clar. Segurament m'hauria d'haver ratificat en el no, però rectificar és de savis». El Maresme és la tercera comarca en què UDC té més militants. El principal objectiu que s'havia fixat Valls era consolidar la militància, és a dir, primar la qualitat per sobre de la quantitat.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 62, octubre de 1997, pàgina 17.)