Repòrter, setembre de 1997 | Vendrell «enfonsa» CDC de Malgrat

La història es repeteix a Malgrat. Conxita Campoy, alcaldessa socialista des del 1991, es confirma com una autèntica «dama de ferro». Possiblement la persona que encapçala un ajuntament a l'Alt Maresme amb més personalitat. Un perfil, el seu, però, que sembla crear fortes adhesions —sovint incondicionals— o grans enfrontaments, moltes vegades viscerals. El perfil d'aquest «animal polític» que és Conxita Campoy queda circumstancialment en entredit. Ha fet bé l'alcaldessa expulsant els quatre regidors de CDC de l'equip de govern o s'ha excedit en les seves legítimes atribucions? Aquesta és la qüestió.

Des que Conxita Campoy és a l'alcaldia s'han produït esdeveniments autèntics i interessants. Va debutar en aquest consistori tradicionalment socialista amb un pacte de govern inèdit. El 1991, el PSC havia perdut dos regidors —coincidint amb la retirada de Josep Mora, alcalde des del 1979—, i la principiant Conxita Campoy estava cridada a dirigir un consistori molt fraccionat. En lloc d'arribar a una entesa amb ERC i IC-EV, la cap de llista socialista va optar per un govern de consens. És a dir, tots els regidors tenien responsabilitats de govern, PSC (6), PP (4), ERC (3), CiU (2) i IC (2). Aquest govern multitudinari va morir al cap d'un any i mig. El novembre de 1992 l'alcaldessa va destituir tots els regidors per evitar el que anomenava un «govern a l'ombra». El PP havia proposat a ERC i CiU buidar de poder l'alcaldia. Campoy va tallar l'operaciò deslleial amb una expulsió multitudinària d'edils.

Aquella tardor de 1992, quan encara no havia complert dos anys com a alcaldessa, Conxita Campoy demostrava el seu caràcter. Aquella crisi municipal va anar seguida d'una remodelació del cartipàs més normal, ja que el govern que es va formar posteriorment el componien només els grups d'esquerra, mentre que el PP i CiU quedaven a l'oposició. Aquest és l'estat habitual de les coses a Malgrat de Mar, tal com demostra l'experiència dels ajuntaments democràtics. L'esquerra en un costat —el cantó dels governants— i la dreta en l'altre, el dels opositors. Després de les últimes eleccions municipals, celebrades el maig de 1995, tot semblava indicar que el repartiment de papers aniria en la línia de renovar el pacte d'esquerres —PSC, IC-EV i ERC— i deixar la dreta —CiU i PP— a l'oposició. Però no va poder ser.

L'entesa PSC-CiU, per la força

Els socialistes no es van entendre amb els dos regidors d'IC-EV, que van posar el llistó massa alt a l'hora de plantejar exigències. Campoy tenia certes dificultats per formar un govern estable a curt termini, ja que IC-EV no cedia posicions. I llavors va tornar a esclatar la sorpresa, novament a càrrec de Conxita Campoy. L'alcaldessa va tancar la porta pels nassos als representants d'Iniciativa i va presentar-se l'1 d'agost donant la mà a Salvador Freixas, portaveu de CiU. El pacte PSC-CiU era un fet i la coca al cul d'IC-EV, també. L'agost de fa dos anys, per tant, començava una nova experiència. El govern tripartit —també hi havia l'únic regidor d'ERC, Lluís Llerinós, actualment al grup mixt— naixia a pocs dies de Sant Roc. S'iniciava una relació tempestuosa, però més aviat de portes endins.

Les discrepàncies entre socialistes i convergents eren conegudes, però de la mateixa manera que ho són en altres ajuntaments. Des de fa uns anys, les majories absolutes són una espècie en vies d'extinció. És lògic, portant, que els grups que són als governs mantinguin posicions diferenciades en segons quins assumptes. L'entesa PSC-CiU-ERC va haver d'afrontar una intensa  oposició d'IC-EV durant els primers plens municipals, però la situació es va acabar  normalitzant. Que el PSC i IC no s'entenguessin a Malgrat ha estat observat, des de Mataró, com una assignatura pendent, sobretot per part de la direcció comarcal d'Iniciativa. El debat sobre l'olivera catalana era una mala música de fons en el despatx de l'alcaldessa. Freixas liderava una CiU recuperada del fracàs del 1991 —5 regidors enlloc de 2—, però també amb una dolenta ambientació musical: les tensions que enfronten CDC i UDC a nivell nacional.

El trencament del pacte de govern que s'ha produït aquest agost ha evidenciat que Salvador Freixas, després d'haver millorat els resultats electorals, ha estat incapaç de cicatritzar les ferides que sagnaven la coalició CiU des de la mateixa nit que es va presentar la llista al jutjat d'Arenys de Mar. Va ser tan traumàtica la confecció de la candidatura que la llista no es va lliurar fins dos minuts abans d'acabar el termini. Josep Vieta i Josep Serra, dirigents locals d'Unió, van ser «vetats» per Convergència. No hi havia manera de fer quadrar els desitjós dels convergents amb les pretensions dels democratacristians. I va ser a última hora que Conxita Martín va pujar del número 9 de la llista a la tercera plaça. Càrrec de regidora garantit. Els comicis evidencien la millora de CiU i entre els 5 regidors de la coalició figura aquesta jove com a única militant d'Unió.

Composició de lloc feta. Aquest era l'escenari a Malgrat fins que el 30 de juliol l'alcaldessa signa el decret d'expulsió dels quatre regidors de CDC davant d'una periodista d'El Punt. Feia dies que corrien rumors sobre la possible destitució del regidor de Governació, Francesc Vendrell (independent per CDC), però l'alcaldessa no volia confirmar la noticia fins que el grup de CiU adoptés una decisió sobre això. Campoy havia demanat el cap de Vendrell al portaveu de CiU, Salvador Freixas. El motiu: una sèrie d'irregularitats detectades a Governació.



La gota que fa vessar el got

Enlloc d'accedir a la proposta de l'alcaldessa de fer dimitir Francesc Vendrell, Freixas va optar per un període d'impasse. Però Vendrell va donar un pas —una fugida endavant— que va acabar sent en el buit. En declaracions a El Punt, el regidor de Governació confirmava els rumors existents sobre la seva continuïtat, però ho feia amb aquella vella tàctica de morir matant. Vendrell acusa els socialistes de perseguir-lo i d'orquestrar una operació en contra seva. Amb aquestes paraules acabava de servir en safata a l'alcaldessa una gota d'aigua, aquella que sempre fa vessar el got. El got de la paciència de Campoy, que s'agafava a les declaracions del polèmic regidor per escenificar una decisió que havia pres feia dies i que coneixien els seus col·laboradors.

Els regidors socialistes ho sabien. També la regidora d'Unió, Conxita Martín, tal com reconeix en l'entrevista concedida a REPÒRTER. Per tant, la sorpresa del cop de puny a la taula va ser-ho a mitges. La dimensió inicial de la crisi —que apuntava la decapitació de Vendrell— va evolucionar com una bola de neu i la ruptura va costar el càrrec als quatre edils de Convergència. Martín va lliurar-se de l'expulsió perquè té bona sintonia amb els socialistes, millor que amb els seus propis companys de grup. Amb la regidora d'Unió, el PSC conserva la majoria absoluta a l'espera d'una possible ampliació del govern amb IC-EV. En tot cas, la situació al consistori ha patit un impasse durant l'agost, ja que Campoy va marxar al Brasil —amb l'Esbart Mar Blava— quan els decrets d'expulsió encara eren calents.

Fins al 24 d'agost no estava prevista la tornada de Campoy. Aprofitant l'absència, els convergents van celebrar una roda de premsa, anunciada a bombo i platerets després del ple del 31 de juliol. CDC s'havia compromès a demostrar que tot plegat era una bruta operació del PSC. Francesc Vendrell, amb Salvador Freixas i Elisenda Ballart al costat, i davant del president comarcal de CDC, Albert Batlle, va acusar l'alcaldessa d'haver trencat el pacte per tapar un «forat» de 14 milions generat a la regidoría de Governació durant l'anterior mandat, quan era a mans de Lluís Llerinos. Vendrell va defensar la seva honradesa negant que hagués amagat cap sanció a locals nocturns. El regidor assegurava el 6 d'agost que conserva les còpies dels documents que han centrat la polèmica, però que no sap què se n'ha fet dels originals.

L'alcaldessa l'acusa de perdonar 7 sancions a locals nocturns conflictius i 850 multes de trànsit en un any i mig. L'anul·lació de les sancions de trànsit ascendirien a uns 4 milions. La confusió sobre l'abast d'aquestes irregularitats es va veure augmentada quan Campoy va rebutjar durant el ple la creació d'una comissió d'investigació. L'endemà del ple, l'alcaldessa va rectificar i va anunciar que la Policia Local ja estava esbrinant les dimensions de l'afer Vendrell.

El forat acaba en ridícul per a CDC

La famosa roda de premsa de CDC, durant la qual es va llançar un ultimàtum a la regidora d'Unió perquè passés a l'oposició, es va convertir en un autèntic ridícul perquè dos dies més tard l'alcalde accidental, Josep León (PSC), presentava a El Punt un informe de la Diputació que demostrava que el «forat» no és més que un atac enverinat de CDC. Els 14 milions és l'import de les multes de trànsit que la Diputació té pendents de cobrament. És a dir, un deute que la Diputació té amb l'Ajuntament de Malgrat ja que el cobrament de multes el gestiona la corporació provincial. Tots els grups van acusar els convergents d'haver fet «el ridícul». Encara més.

Que CDC de Malgrat s'ha suïcidat en aquest mandat és un fet perquè ha desaprofitat l'oportunitat de demostrar que és un partit de govern capaç de fer gestió municipal a l'ombra de Conxita Campoy. A més, la ruptura amb Unió sembla difícilment cicatritzable de cara a les properes eleccions. També és ceri que a l'alcaldessa els pactes li duren poc, i que té una forma peculiar d'afrontar les crisis amb els seus socis de govern. Ha fet bé o s'ha excedit l'alcaldessa? Els manuals de periodisme diuen que «els fets són sagrats i l'opinió, lliure».

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 61, setembre de 1997, pàgines 10 i 11.)