Repòrter, juliol-agost de 1997 | «Àlbum Joan Coromines», l’obra per entendre la personalitat del lingüista

La pluja no va evitar que la sala del Centre Cultural i Recreatiu de Pineda s'omplís el 28 de juny per retre un nou homenatge a l'eminent lingüista Joan Coromines. Mig any després de la seva mort, l'Ajuntament de Pineda va presentar el llibre Àlbum Joan Coromines, un estudi exhaustiu i detallat sobre la vida, la personalitat i l'obra del lingüista que va triar la tranquil·litat pinedenca per culminar el seu treball científic. El llibre s'ha elaborat en col·laboració entre diversos estudiosos de l'obra del lingüista, però és fonamentalment el resultat de la recerca i l'estudi de Joan Pujadas i Josep Ferrer. Els autors, que treballen a l'Ajuntament de Pineda en tasques relacionades amb la cultura i la normalització lingüística, han tingut accés als fons particulars de Joan Coromines i n'han fet un estudi exhaustiu i minuciós. Tal com diuen ells mateixos en el pròleg del llibre, la biografia que s'hi inclou és pràcticament definitiva, perquè recull tota la informació existent sobre el lingüista. En qualsevol cas, és la primera biografia completa que s'edita sobre Coromines, i es convertirà sense cap mena de dubte en una obra de referència per als estudiosos que vulguin aprofundir en el coneixement de la ciència del lingüista. A l'acte hi van assistir el filòleg i estret col·laborador de Coromines durant els seus darrers anys, Joan Ferrer; l'escriptor Albert Manent, que hi va seren representació de l'editor del llibre Max Cahner; el poeta, filòleg i col·laborador de Coromines, Carles Duarte; el president del Consell Comarcal, Joaquim Rey; l'alcalde de Pineda, Salvador Llorens, i el regidor de Cultura, Joan Morell. Entre el públic es va destacar també la presència de la germana del lingüista Carme Coromines, de l'alcalde de Sant Pol, Francesc Pomés, i del professorde la Universitat de Barcelona, Joan Solà.

L'orella i el feixista

Joan Ferrer, que amb tota seguretat va pronunciar el parlament més brillant del vespre, va explicar el sentit de la il·lustració de la coberta del llibre, obra de l'artista de Sant Pol, Perejaume. A partir del tractament d'una fotografia realitzada a Coromines el desembre de 1996 a Collsacreu, Perejaume volia resumir la importància del filòleg. La fotografia correspon a una orella i se situa damunt de la coberta de forma apaisada, simulant una serralada. En la interpretació que Ferrer feia de l'obra de Perejaume, destacava que «Coromines és l'home que ha escoltat els sons de tots els parlars d'aquesta terra». En conseqüència, mostrar en una mateixa imatge l'orella que ha sentit tots els sons i les serralades del país que han generat aquests sons, és un bon resum de la tasca ingent del lingüista. Ferrer també es va referir amb una especial dedicació a les fotografies incloses al llibre, i va destacar, entre d'altres, una que es va realitzar l'any 1936 en plena muntanya, a Arcavell. En la imatge, Coromines apareix al costat d'un home d'aparença senzilla, amb tota seguretat habitant d'aquells paratges, del qual desconeixem la identitat. El filòleg va enquestar aquest personatge per tal de recollir materials toponímics, i Ferrer, en mostrar la fotografia als assistents a l'acte, va recordar que «Coromines ha escoltat la parla d'homes que només parlaven en català». En un altre moment destacat del seu parlament, Joan Ferrer es va referir al caràcter de Coromines i a la rectitud de les seves creences ideològiques, citant un passatge del llibre en què el filòleg critica l'actitud del polític franquista Manuel Fraga Iribarne. Per Joan Ferrer, que pensa que Fraga és un «antic i munumental feixista reciclat", l'atac que li dedica Joan Coromines és «realment deliciós».



Coromines escriptor

Albert Manent va destacar el tarannà de Coromines que, segons ell, tenia «un do especial pertractarlagentsenzilla». Segons Manent, aquesta faceta del seu caràcter va ser fonamental per obtenir la gran quantitat d'informació que va recollir en les seves excursions a la recerca de dades toponímiques arreu del país. També va voler remarcar el fet que, a banda de ser un científic admirable, Coromines era un «excel·lent escriptor». Finalment, Manent, que és membre de la Fundació Pere Coromines, creada per expressa voluntat del filòleg, va dir que encara no es pot dir res d'aquesta institució perquè actualment està en tràmit de creació.

Carles Duarte va voler destacar especialment la feina de Joan Pujadas i Josep Ferrer en l'elaboració del llibre i va remarcar la tenacitat necessària per realitzar-lo. Segons Duarte, Pujadas i Ferrer «són autèntics experts en Coromines», i va assegurar que a partir d'ara «seria impensable fer una obra sobre Coromines sense tenir en compte les seves aportacions.»

L'àlbum

L'Àlbum Joan Coromines s'ha elaborat gràcies a la col·laboració de diferents estudiosos del filòleg. A l'aportació ja esmentada de l'artista Perejaume, cal afegir-hi els treballs específics de Carles Duarte, Joan Pujadas, Àlvar Maduell i Josep Ferrer.

Duarte enceta el llibre amb l'assaig El triomf de la voluntat, una aproximació a la figura de Coromines, des de diferents perspectives. En el text es té en compte la marcada personalitat del lingüista, les seves posicions polítiques i ideològiques i el valor científic de la seva obra. Duarte va col·laborar amb Coromines en l'elaboració del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. El segon treball del llibre és Notes biogràfiques, a càrrec de Joan Pujadas. En ell es recullen, de forma cronològica, els fets més remarcables de la vida de Coromines. La informació s'ha obtingut a partir dels fons documentals particulars del filòleg, amb una especial atenció per al seu epistolari. En nombroses ocasions s'hi ha inclòs fragments de textos o declaracions de Coromines, atenent el seu valor testimonial i històric. Aquest treball és únic en les seves característiques, i constitueix la primera biografia completa del filòleg. Més d'un centenar de fotografies es recullen en el capítol Àlbum familiar. A través de les imatges es pot descobrir l'evolució vital de Coromines, i es dóna testimoni de la seva personalitat polièdrica i plena de matisos. En molts casos, les fotografies són inèdites. De forma paral·lela a la presentació del llibre, la Sala Municipal d'Exposicions de Pineda va recollir una part de les fotografies en una mostra monogràfica.

El doctor en filosofia Àlvar Maduell ha realitzat el treball La llarga llista de les mil excursions, fet a partir de la llista personal del filòleg en què anotava les seves excursions. Aquest treball és fonamental per entendre un dels aspectes bàsics en la personalitat, però també en el mètode científic de Joan Coromines. Es tracta d'un treball minuciós i exhaustiu.

Finalment, tota la producció científica del filòleg es recull en la Bibliografia, elaborada de manera crítica i exhaustiva per Josep Ferrer. Aquest treball conté aspectes desconeguts de la producció del filòleg i materials inèdits. La possibilitat d'accedir als exemplars personals de Joan Coromines i a la seva documentació particular ha permès corregir errors publicats en les bibliografies fetes antehorment.

L'edició de l'Àlbum Joan Coromines ha estat a càrrec de l'editorial Curial, dirigida per Max Cahner, editor, col·laborador i amic personal de Joan Coromines. El cost de l'edició ha anat a càrrec de l'Ajuntament de Pineda de Mar, amb el suport del Consell Comarcal del Maresme. Durant el seu parlament, que va cloure l'acte de presentació, l'alcalde de Pineda de Mar, Salvador Llorens, va agrair la feina realitzada per Joan Pujadas i Josep Ferrer i va assegurar que properament l'Ajuntament organitzarà noves activitats per recordar i homenatjar la figura de Joan Coromines.



L'Àlbum Joan Coromines i a la recerca del temps passat

L'Àlbum Joan Coromines que Josep Ferrer i Joan Pujadas acaben de publicar a la bona memoria de Joan Coromines és una obra d'una noble dignitat. Amb aquest llibre l'Ajuntament de Pineda de Mar —coeditor del llibre juntament amb Curial Edicions Catalanes— ha fet el millor que es podia fer per honorar aquest gran treballador que va escriure la major part de la seva ardida piràmide des de la seva casa de Pineda.

Estic segur que Coromines, s'hauria sentit satisfet d'aquest llibre perquè no és un cúmul de lloances —de «sabó» a la seva persona o a la seva obra, com ell va deixar escrit en una altra ocasió— sinó que l'Àlbum és un manual d'exercicis per a la recerca del temps passat de la nostra història col·lectiva des de la perspectiva d'un home que va viure gairebé tot aquest segle, que ara ja és tan vell, des d'una situació d'observador privilegiat.

L'Àlbum es compon d'un conjunt de treballs de gran interès que formen un calidoscopi de la vida i l'obra del lingüista Joan Coromines i del ciutadà d'un país trasbalsat per les dissorts col·lectives d'aquest segle, que és Catalunya. El primer treball que embolcalla materialment el llibre és la portada dissenyada pel pintor i poeta Perejaume. Perejaume és fill de Sant Pol de Mar—un poble d'antics ressons corominians—, però és un artista conegut i valorat tant a Nova York com a París o Estocolm. Perejaume, que era amic de Joan Coromines, va descobrir que Coromines era l'home que havia sentit tots els sons de tots els parlars d'aquest país i d'aquesta llengua nostres. Perejaume va veure que l'orella del lingüista era també una serralada —com el Montnegre o el Pirineu— que configurava el paisatge de Catalunya: i en relació amb l'orella-serralada-portada de l'Àlbum, la portadella del llibre és un oli sobre taula original també de Perejaume que presenta la terra que parla i comunica els secrets dels noms al lingüista que els escolta.

El treball que obre l'Álbum és un assaig del lingüista, poeta i polític Carles Duarte. Duarte va ser secretari i col·laborador de Coromines en l'època de redacció del gran Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Possiblement hi deuen haver molt poques persones que tant per motius de formació i interessos personals com per la llarga relació de treball amb l'autor coneguin tan bé l'obra de Coromines. D'altra banda, Duarte és un home que en sap molt d'escriure, i el seu assaig El triomf de la voluntat és una valoració d'alta volada del conjunt de l'obra i de les grans línies de força que conformen el pensament de Coromines.

Els treballs centrals de l'Àlbum són les Notes biogràfiques que ha escrit l'estudiós i periodista Joan Pujadas i l'Àlbum familiar que han establert i documentat el mateix Joan Pujadas i el filòleg Josep Ferrer. Establir la biografia de Coromines era una necessitat de caràcter prloritah. El catedràtic de la Universitat de Barcelona Joan Solà ja ho va fer notar en una valoració global de l'obra de Coromines que va escriure en ocasió de la seva mort. Ara el treball de Pujadas dóna resposta a aquesta necessitat i penso que ho fa de manera pràcticament definitiva, atès que ha pogut consultar per primera vegada i disposar de la informació de l'epistolari Coromines, que es conserva a la fundació que porta el nom del pare del lingüista, Pere Coromines. L'Àlbum familiar i les Notes bigràfiques es complementen. Són una galeria de la història personal del filòleg i de la història col·lectiva de Catalunya. Així per exemple, en la pàgina 244 hi ha una fotografia que a Coromines li agradava de portar a la cartera en què hi ha Joan Sales amb la seva esposa i els germans Joan i Albert Coromines. En aquest sentit no em puc estar de transcriure un fragment d'una carta d'una lucidesa colpidora que el gran escriptor Joan Sales —l'autor d'Incerta glòria— va escriure a Coromines el ja llunyà 1949, i que per molts, potser massa motius, sembla escrita avui mateix i que Joan Pujadas reprodueix en el seu estudi biogràfic sobre Joan Coromines: «De fet és com si viatgéssim a través d'un túnel. Ja fa 13 anys que ens hi vam endinsar. A jutjar per la seva llargada descomunal, quan en sortirem veurem un paisatge ben diferent del que vam deixar a l'entrada. És impossible preveure quina mena d'idees i aspiracions predominaran aleshores. Només cal recordar que els xicots que ara tenen 20 anys en tenien 7 quan va començar la gresca, i per tant no tenen cap noció dels problemes que a nosaltres ens apassionaven i que van ser la causa de la guerra. És difícil saber què pensa aquesta generació, mentre no hi hagi llibertat de premsa i propaganda; ja que la conversa directa amb algun d'ells pot exposar a prendre com a espècimen la flor que no fa estiu. La impressió que donen en conjunt és que no pensen res, però pot ser una impressió superficial; a més, és natural que tota massa presa en conjunt doni aquesta sensació, sobretot una massa de gent jo- ve i que s'ha criat allunyada de tota política viva.» La biografia i l'àlbum són un retaule de la vida i de la història cultural i política d'aquest segle en la vida de Joan Coromines.

L'Àlbum conté tot seguit un treball de l'escriptor Àlvar Maduell que porta per títol La llarga llista de les mil excursions. És un estudi fonamental que, a partir de sis llistes manuscritos redactades en èpoques diverses de la vida de Joan Coromines, estableix les excursions que Coromines feia com a activitat de lleure i de ciència. Coromines va ser un home que va llaurar materialment tot el país (i els països on l'exili el va portar) fent excursions per conèixer els noms de cada lloc i la llengua. Coromines és a les antípodes de la imatge tòpica del savi arnat i tronat que fa ferum de biblioteca; ell és l'home que va escalar el Cerro del Plata Olonquímini, als Andes argentins, de 6.310 metres.

El llibre es clou amb la biografia crítica de l'obra de Coromines que ha establert Josep Ferrer. És un treball que ha demanat una paciència i una tenacitat infinites, però que és fonamental per a la ciència lingüística. La bibliografia demostra, entre altres moltes coses, que Joan Coromines deu haver estat l'home que, com va dir Josep Pla, ha treballat més d'aquest país.

L'Àlbum Joan Coromines és una obra d'alta i noble dignitat que, n'estic segur, hauria afalagat el gran lingüista.

(Article de Pep Montes amb fotos de Saül Gordillo i peça de Joan Ferrer i Costa a la revista Repòrter, número 60, juliol-agost de 1997, pàgines 28-30.)