Repòrter, juny de 1997 | Ramon Bagó és absolt dels delictes d'exaccions il·legals i prevaricació
L'Audiència de Barcelona ha absolt l'exalcalde de Calella, Ramon Bagó (CiU), com a autor dels delictes d'exaccions il·legals, coaccions, estafa i prevaricació, arran de la querella presentada fa set anys pels propietaris de les guinguetes de la platja. Els sis querellants Josep Suñé, Maria Cinta Subirà, Miquel Casanovas, Jordi Massip, Teresa Crosas i Ángel Gallo— van fer seure l'exalcalde de Calella al banc dels acusats perquè l'any 1990 l'Ajuntament va incrementar el preu que havien de pagar les guinguetes per ocupar l'espai públic de la platja.
Els propietaris d'aquestes instal·lacions —ara desaparegudes— van passar de pagar 700.000 pessetes l'any a més de 2 milions. La sentència dictada per la secció vuitena de l'Audiència de Barcelona estableix que el preu públic que cobrava el consistori estava totalment dins de la legalitat, ja que era previst en el pla d'usos de la platja. La Demarcació de Costes a Catalunya aprova cada any aquest pla, que determina les ins-tal·lacions que ocupen la platja durant la temporada d'estiu. Per tant, segons l'escrit dels jutges, amb data del 6 de maig, «no es pot afirmar que l'Ajuntament, concretament el seu alcalde, hagi envaït unes competències del Ministeri d'Obres Públiques».
Durant el judici, que es va celebrar el 13 de març, alguns querellants van denunciar que l'Ajuntament de Calella els obligava a pagar la subvenció voluntària de la Junta Municipal de Turisme, destinada a promocionar l'activitat turística. La sentència determina que els ajuts que els empresaris atorgaven a la Junta Municipal de Turisme —creada l'any 1959— tenien caràcter voluntari perquè el seu pagament «no implicava la concessió d'autorització per a altres activitats, tal com manifesten els querellants». A més, s'explica que Ramon Bagó no era la persona encarregada de la Junta Municipal de Turisme, ja que era presidida pel tresorer de l'Ajuntament, Emili Solé, que també va declarar en el judici. Segons recull la sentència, el tresorer municipal «no rebia ordres de l'alcalde». Aquest fet, segons els jutges, demostra que Ramon Bagó no exigia els ajuts per promoure el turisme sota cap amenaça o coacció.
Els jutges de la secció vuitena de l'Audiència de Barcelona consideren que no està demostrat que les quantitats recaptades es desviessin, la qual cosa vol dir que anaven a parar a les arques municipals. «De cap manera s'ha provat que les quantitats recaptades no s'hagin ingressat en l'hisenda i així queda reflectit en la declaració efectuada en el judici oral pel testimoni Manuel Genaro Novoa [cap de la Demarcació de Costes], Mercedes Oliva [secretària de l'Ajuntament de Calella] i Jordi Folgado [regidor d'Urbanisme durant aquella època]», s'explica en la sentència. En l'escrit dels jutges també s'afirma que no s'ha mantingut la presumpció d'innocència per a Ramon Bagó, De fet, els sis querellants van portar Bagó al banc dels acusats tot i que el fiscal demanava l'absolució de l'exalcalde. En el judici, el fiscal va reiterar la petició d'absolució i va manifestar que les acusacions contra Bagó haurien d'haver seguit un procediment per la via del contenciós administratiu i no per la penal.
L'any 1990, el llavors alcalde de Calella —que ara té 62 anys— va manifestar en un ple que estava «molt tranquil» per la querella. «Considero que aplico els impostos que marca la llei», va dir aquell any.
L'acusació demanava pera Ramon Bagó la inhabilitació absoluta de càrrec públic i una multa de 3 milions de pessetes. Les guinguetes motiu de la querella van ser en- derrocades l'any 1991 en aplicació de la llei de Costes, quan Ramon Bagó ja no era alcalde de Calella.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 59, juny de 1997, pàgina 20.)