Repòrter, maig de 1997 | El conseller garanteix la continuïtat de les obres de la riera d'Arenys

Les obres de cobriment de la riera d'Arenys de Mar no perillen. La continuïtat del projecte, per tant, és garantida, tot i les millores que l'actual equip de govern municipal va fer introduir en el projecte. Els canvis del projecte hian suposat un encariment de l'obra d'uns 300 milions de pessetes. El conseller de Pol ítica Territorial i Obres Públiques, Artur Mas, va voler deixar clar el 16 d'abril a Arenys de Mar que els treballs de la riera van per bon camí. Durant una visita a la riera i al port pesquer, acompanyat de l'alcalde de la població, Miquel Rubirola, el conseller va donar per acabades les especulacions segons les quals l'empresa constructora Dúmez Copisa podia abandonar les obres abans d'acabar-les, per manca de pressupost. L'Ajuntament es va endur un ensurt quan va saber que l'empresa es plantejava marxar de la població quan efectués el volum d'obra corresponent als 871 milions de l'adjudicació.

Artur Mas assegura que l'Estat, administració que finança el cobriment de la riera d'Arenys de Mar, posarà els 300 milions amb què s'ha encarit l'obra. El conseller aplaudeix les actuacions complementàries que s'estan executant en la riera arran de les propostes de millora que l'Ajuntament d'Arenys de Mar ha aconseguit introduir. En canvi, el principal grup de l'oposició, el PSC, ha criticat l'alcalde perquè considera que els canvis plantejats per Rubirola són una irresponsabilitat. La principal modificació ha consistit a ampliar el caixó de la riera, ja que les garanties del bon funcionament hidràulic de la riera no eren suficients, segons l'alcalde. Els socialistes, que governaren fins l'any 1995, quan CiU va recuperar l'alcaldia, entenen que el projecte original ja era correcte. A part de les consideracions tècniques de l'obra, l'equip de govern municipal —CiU i PP— creu que l'adjudicació del projecte va ser temerària. L'empresa Dúmez Copisa va obtenir per 871 milions una obra pressupostada inicialment en 1.300.

L'Ajuntament d'Arenys de Mar ha encarregat a dos prestigiosos arquitectes barcelonins —Enric Batlle i Joan Roig— el disseny de la urbanització de la riera, un cop aquesta estigui del tot coberta. Aquesta actuació podria suposar una inversió de 800 milions. «L'Ajuntament tindrà la necessitat d'anara reclamar aportacions externes, però aquestes no només poden ser de la Generalitat. Es pot plantejar a la Generalitat, però també al govern de l'Estat i, fins i tot, a nivell dels fons europeus», va afirmar el conseller Mas.

En el transcurs de la visita a Arenys de Mar, el conseller va concretar que l'Ajuntament rebrà un ajut de 45 milions de la Generalitat per a l'ordenació del port. Aquesta inversió s'executarà aquest any i permetrà connectar la riera i el port, passant entre la casa del Mar i la punta de ponent. Mas va visitar la nova llotja, on es va interessar per l'obra de prolongació del dic de llevant, que la Comissió de Ports de Catalunya —dependent del Departament de Política Territorial de la Generalitat— va portar a terme l'any passat.



El pla de rieres, endavant

El titular de Política Territorial i Obres Publiques va aprofitar la visita a Arenys de Mar per anunciar que aquest any la Generalitat continuará amb el pla de rieres del Maresme, amb una partida de 250 milions. Prop de 200 milions d'aquesta partida aniran destinats a una part del projecte de cobriment i canalització de la Rasa Vella, de Pineda de Mar. Aquesta riera, que en un tram coincideix amb el carrer Santiago Rusiñol, està pressupostada en 733 milions i amb els 200 d'aquest any es farà una primera fase del projecte de cobriment.

L'anunci del conseller Artur Mas va agafar l'Ajuntament de Pineda en fora de joc, ja que el consistori es va assabentar de la voluntat de la Generalitat d'iniciar l'obra aquest any a través de la premsa. «Oficialment no hi ha cap compromís per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques», afirma el regidor d'Urbanisme de Pineda, Norbert Pelàez. L'única promesa que recorda el regidor d'Urbanisme en relació amb aquest projecte és el de fa 4 anys del llavors conseller de Política Territorial, Josep Maria Cullell.

Norbert Pelàez, però, està satisfet perquè les paraules del conseller Mas volen dir que es posarà fil a l'agulla. El pla de rieres del Maresme contempla, en el cas de Pineda, una sèrie d'actuacions per valor de 1.064 milions de pessetes. La riera de Pineda, la Rasa Vella i la de Valldemaniu són les que estan recollides en el pla contra avingudes de la comarca, que preveu la urbanització dels carrers Santiago Rusiñol i Illes Canàries. A part de canalitzar les aigües, la voluntat de l'Ajuntament de Pineda és convertir el carrer Santiago Rusiñol en un passeig arbrat que permeti la circulació dels vianants.

Artur Mas també va manifestar a Arenys de Mar que l'any vinent l'Estat disposarà dels recursos suficients per iniciar l'actuació de Canet de Mar. Malgrat aquestes declaracions, ni els responsables de l'Estat ni els de la Generalitat disposen de cap data per iniciar el cobriment i canalització de les rieres Gavarra i Buscarons.

La prolongació de l'A-19 es retarda

La Generalitat no vol assumir riscos amb el projecte per fer arribar l'autopista A-19 fins a Tordera. Per aquest motiu la prolongació entre Palafolls i Tordera es retardarà vuit mesos més, ja que la concessionària Acesa només havia previst un traçat. La llei, però, estableix que els estudis han de recollir tres propostes diferents de traçat. Els 8 mesos de retard és el temps que trigaran les modificacions del projecte i la tramitació novament. «Es tracta de donar la màxima seguretat jurídica a l'obra. Per això s'han de presentar diferents alternatives, encara que representi perdre temps», va dir Artur Mas. Amb aquesta prudència, el conseller vol evitar la presentació de recursos contra el tram Palafolls-Tordera de l'A-IQ. Tot i això, Mas assegura que les obres per fer que l'autopista salti el riu Tordera començaran l'any vinent. Abans que l'Estat traspassés la titularitat de rA-19 a la Generalitat, l'administració central va adjudicar a Acesa la construcció i explotació de la prolongació fins a la carretera de Blanes a Hostalric (GI-600). Acesa, però, no s'ha mostrat interessada en la següent prolongació de l'autopista, que haurà d'arribar fins a Lloret de Mar. La Generalitat està mantenint contactes amb diverses empreses concessionàries d'autopistes pertenir la garantia que alguna d'elles optarà a l'explotació del tram entre Tordera i Lloret. «Ens agradaria treure-ho a concurs sabent que hi ha empreses interessades», diu el conseller.

(Article de Saül Gordillo la revista Repòrter, número 58, maig de 1997, pàgines 18 i 19.)