Repòrter: L'augment de població pot desequilibrar la comarca
La població de la comarca no para de créixer, molt per sobre de la mitjana de Catalunya. Hi ha diversos factors que afavoreixen aquest fenomen, que estan convertint el Maresme, especialment l'Alt Maresme, en una zona d'acollida. La inauguració de l'Autopista A-19 en el seu tram de Mataró a Palafolls, l'estiu de 1994, i les millores en la línia de rodalies de Renfe va fer que molts barcelonins es decidissin a traslladar la residència uns quilòmetres més al nord. El viatge de mitja hora o una hora els compensa per la millor qualitat de vida que guanyen fora de la gran ciutat i perquè poden disposar de més espai en els seus habitatges a un preu més barat que a Barcelona.
En els últims anys, la població del Maresme va créixer un 9%. Els nous veïns, a més de ser fruit de la natalitat, són nouvinguts de l'àrea metropolitana i d'altres indrets. El creixement sense control ja s'ha comprovat que és molt perniciós en tots els sentits. Ara, el control urbanístic és molt més gran que en dècades enrere, però cal ser més exigent i, a més de preservar espais naturals, reclamar que els nous habitatges siguin de qualitat i estèticament acceptables.
Altres aspectes sobre els quals cal reflexionar quan ia població creix a un ritme del 9% són els recursos disponibles: aigua, energia, etc. L'aigua continua essent una assignatura pendent segons una recent enquesta, que posa de manifest la sensació que la qualitat encara és insuficient. Però, i la quantitat? Tenim prou aigua? Hi ha opinions discrepants, els qui alerten contra l'exhauriment d'aquest recurs a la Tordera, i aquells qui asseguren que poden estar tranquils durant dècades. Haurem de fer un estudi seriós i rigorós sobre els aqüífers de la Tordera per saber si l'augment de la densitat de població censada, combinada amb els turistes, fa necessari importar aigua d'altres rius.
Un problema afegit per a la comarca és que augmenti el desequilibri econòmic amb una terciarització. Seria molt arriscada una comarca de serveis, com qualsevol monocultiu. Per això és necessari posar en marxa iniciatives que incentivin la implantació d'indústries i mantenir la rendibilitat de les actuals explotacions agrícoles. L'objectiu hauria de ser incrementar el grau d'autosuficiència respecte a l'ocupació, que no podrà ser mai absolut. Si la comarca és capaç d'oferir feina a un nombre més elevat de població, perquè no s'hagi de desplaçar a altres indrets, aconseguirem més cohesió social i evitarem el risc de convertir-nos exclusivament en una zona residencial i d'estiueig.
(Editorial de la revista Repòrter, número 58, maig de 1997, pàgina 5.)