Repòrter, abril de 1997 | L'Estat destina 1.297 milions aquest any perquè l'N-ll sigui més segura

La prolongació de l'A-19 entre Mataró i Palafolls es va construir amb l'objectiu de reduir el volum de vehicles que circulaven per la carretera N-ll. El nou tram d'autopista, però, no només ha fracassat en aquest intent, sinó que ha incrementat lleugerament la intensitat de vehicles a l'Alt Maresme. Les dades del Ministeri de Foment així ho demostren. L'any 1993 circulaven 28.275 vehicles diaris per l'N-ll a Santa Susanna, mentre que l'any passat la xifra va ser de 29.622. La intensitat mitjana diària de vehicles (IMD) ha ascendit no gaire significativament. La prolongació de l'autopista, però, ha permès «oblidar» les traumàtiques cues que abans es generaven a la carretera, sobretot els caps de setmana i els mesos d'estiu. Les retencions no són tan escandaloses com abans. Els semàfors d'Arenys de Mar són l'únic punt de retencions a l'Alt Maresme, quan els barcelonins tornen a casa, diumenge a la tarda. L'A-19 és l'alternativa per evitar les cues i poder circular a una velocitat proporcional a les ganes d'estalviar temps al volant. Malgrat això, l'autopista no es lliura de l'amenaça de les saturacions de trànsit. El nou tram de l'A-19 ja ha registrat algunes cues sonades. L'any passat, a l'alçada de Sant Andreu de Llavaneres, es van produir retencions significatives els dies de tornada a les llars de Barcelona i les ciutats de l'entorn metropolità. Això vol dir que, tal com diuen els experts, la construcció de l'autopista ha provocat un increment del trànsit de la comarca per culpa dels conductors «induïts». És a dir, l'augment del parc mòbil i la millora de les comunicacions ha causat un increment de la circulació.

L'enginyer de la Demarcació de Carreteres a Catalunya Froilán Cortés recorda que abans de l'allargament de l'autopista s'havien d'habilitar carrils addicionals a l'N-ll, entre Montgat i Calella. Els divendres i dissabtes els cons concedien un carril més en direcció Girona, mentre que els diumenges era de tornada cap a Barcelona. «El sector de Calella ha millorat moltíssim perquè abans era criminal. Arenys de Mar també ha millorat», explica Froilán Cortés. Ara els cons ja no es col·loquen i, per tant, el risc d'accidents és menor els dies de gran densitat de vehicles, sobretot per als motoristes.

Des que l'any 1994 es va inaugurar l'A-19, l'Estat ha destinat molts milions de pessetes per millorar l'N-ll, amb la intenció de fer d'aquesta carretera una via més segura. El cap d'explotació i conservació de la Demarcació de Carreteres, Aureliano López Heredia, manifesta que els accidents no deixaran d'existir. «Nosaltres limitem la velocitat per augmentar la seguretat. Aquesta carretera s'ha de concebre com si fos el carrer Aragó de Barcelona. Cada cop ha de ser una via més urbana», afirma López Heredia. Aquest responsable del Ministeri de Foment explica que, segons les estadístiques, les carreteres només són un factor determinant en un 2 % dels accidents de trànsit.

La rotonda, peça clau

El Ministeri de Foment invertirà aquest any 1.297 milionsde pessetes peraugmentar la seguretat de l'N-ll a l'Alt Maresme. La rotonda d'Arenys de Mar, amb el nou accés a l'A-19 inclòs, i les rotondes i calçades laterals que ja s'estan construint a Pineda de Mar i Santa Susanna són els dos projectes més destacats d'aquest paquet d'inversions de l'Estat. Quan el Ministeri de Foment executi els sis projectes que ascendeixen a 1.297 milions, les rotondes formaran part del paisatge de l'N-ll. La rotonda és una peça clau per fer de l'N-ll una via més interurbana. Actualment només n'hi ha dues, a Palafolls. A tot el Maresme n'hi haurà 18, quan l'Estat executi totes les obres que té planificades. D'aquestes, 13 rotondes seran a l'Alt Maresme abans que canviï el segle.



Els tècnics entenen que les rotondes són una bona solució per al trànsit perquè eviten la instal·lació de semàfors i autoregulen la circulació segons l'afluència de cotxes. Froilán Cortés admet que les rotondes són força perilloses quan s'acaben d'estrenar. Els conductors que habitualment circulen per un tram on acaben d'instal·lar una rotonda no tenen la noció de la dismunició de la velocitat que requereix. Aquests conductors, per tant, són els més propensos a tenir accidents les primeres setmanes de la construcció d'una rotonda. A més, en els països europeus amb una llarga tradició en la construcció de rotondes s'ha detectat que els ciclistes participen en un tant per cent elevat dels accidents que s'hi produeixen.

L'enginyer Froilán Cortés explica que a l'Estat espanyol els conductors no estan gaire acostumats a circular per les rotondes. «Molts conductors no esperen que surtin els vehicles que són a dins. Ningú sol indicar els seus moviments amb els intermitents i molts vehicles envaeixen l'altre carril, si n'hi ha dos.»

Dos dels sis projectes que apareixen en el gràfic s'han complicat administrativament, mentre que les dues actuacions a Malgrat de Mar —iniciades fa mesos— encara no han finalitzat. Els projectes que es compliquen són la rotonda d'Arenys de Mar, davant del McDonald's; l'enllaç de la platja de la Musclera —entre Arenys de Mar i Caldes d'Estac—, i una de les de Pineda de Mar. A Arenys de Mar, la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat i l'Ajuntament discrepen en el projecte de la rotonda. Aquesta anirà lligada a la construcció d'un nou ramal d'accés a l'autopista, des de l'N-Il, travessant el polígon industrial Valldegata Draper. Aquesta obra ja hauria d'haver començat. En un principi, la rotonda de la carretera havia de ser el·líptica, però la Generalitat i l'Ajuntament van acordar que fos normal, és a dir, circular. La forma ovalada afectava un terreny que l'Institut Català del Sòl de la Generalitat té en aquest polígon.



Ara, en canvi, les divergències envolten la rotonda que s'ha previst fer en el ramal d'accés a l'autopista A-19, és a dir, a 250 metres de l'N-ll. La construcció d'aquesta rotonda—que donarla accés a l'hipermercat  Caprabo— suposaria l'expropiació del terreny d'un pagès que no era prevista. Per evitar que el sindicat Unió de Pagesos i el propietari, Miquel Valls, recorrin contra l'expropiació i, en conseqüència, aturin l'obra, l'Ajuntament d'Arenys de Mar és partidari d'anar efectuant tots els treballs i deixar aparcada aquesta rotonda fins al final.

El consistori no vol hipotecar aquest projecte, que representarà la desaparició de la carretera comarcal B-511 del centre de la població, per aquesta petita rotonda, que actualment és del tot prescindible. El director general d'Urbanisme, Joan Antoni Solans, però, no comparteix el criteh de l'Ajuntament. L'alcalde, Miquel Rubirola, espera que les obres comencin aviat. A més de beneficiar la connexió amb l'autopista, el projecte suposarà una millor regulació del trànsit. En aquesta zona de l'N-l I, entre la benzinera i el terreny on abans hi havia la fàbrica Muvisa, hi ha una instal·lació semafórica que genera força cues.

Treure del centre la B-511

Un estudi encarregat per l'Ajuntament d'Arenys de Mar indica que dels 18.000 vehicles que cada dia circulen per la B-511 —abans que s'iniciessin les obres de cobriment de la riera—, només 6.000 s'aturen a la població. Per aquest motiu, el consistori aposta pel trasllat d'aquesta carretera —que condueix fins a Arenys de Munt i arriba fins a Sant Celoni— i la seva desapáñelo del centre del municipi. El nou ramal d'accés a l'autopista seria el nou traçat de la B-511, amb la qual cosa el trànsit de pas no hauria d'entrar per la riera d'Arenys de Mar, ja que podria aprofitar aquesta via de circumval·lació. Abans s'hauran de llimar les dificultats per les competències de les vies. Aquesta carretera coincidirà amb una via municipal que desemboca en un accés a l'A-19. La titülahtat de l'accés a l'autopista és de la concessionària ACESA. Miquel Rubirola, però, està fermament decidit a treure del centre la carretera B-511, malgrat les dificultats.

Un altre projecte que genera complicacions tècniques és el de l'enllaç de la platja de la Musclera. L'obra consistirà a millorar el revolt del Sepí i fer un pas de vehicles sota l'N-ll, tot i que inicialment era previst que es fes una rotonda més. Aquest enllaç permetrà efectuar tots els moviments a excepció d'un que és força important: anar a Arenys de Mar des de la platja de la Musclera. Segons Aureliano López Heredia, la Demarcació de Carreteres desbloquejarà aquest projecte —que és objecte de diversos retocs— en qüestió de només un mes.

Pineda de Mar serà la població amb més rotondes de l'Alt Maresme. En tindrà tres i Santa Susana, dos. Això serà així si la Demarcació de Carreteres —dependent del Ministeri de Foment— i l'Ajuntament de Pineda de Mar es posen d'acord en la ubicació d'una d'aquestes rotondes. Pineda podria quedar-se sense la rotonda més propera a Santa Susanna, per les divergències entre els enginyers del Ministeri i els tècnics municipals. El regidor d'Urbanisme, Norbert Pelàez, afirma que seria perillosa si no es construís just a sobre del canvi de rasant que hi ha davant del restaurant Mas Pi. Pelàez explica que la rotonda ha de ser visible en els dos sentits de la circulació. A més, l'Ajuntament demana a l'Estat que canalitzi la riera de Valldemaniu, just per sota d'on aniria la rotonda.



La Demarcació de Carreteres està estudiant les peticions municipals per determinar si aquests canvis suposarien un increment del cost de l'obra. «Ho farem si el cost és raonable», explica López Heredia. A Pineda, l'Estat s'ha trobat amb força impediments per part de l'Ajuntament. El 1995, amb l'equip de govern sorgit de les eleccions municipals, el consistori va comunicar a l'Estat que rebutjava la construcció de la rotonda que s'havia de fer al barri de les Creus. L'anterior equip de govern socialista era partidari d'aquesta rotonda, que havia de suposar el tancament del pas sota la carretera, per on passa la riera de Pineda. En canvi, l'actual govern va considerar que la rotonda era del tot innecessària i no estava d'acord a inutilitzar el pas subterrani per a vehicles de la riera.

La substitució de la canonada de l'aigua de l'Alt Maresme, que va efectuar el Consell Comarcal del Maresme, va aturar les dues obres que el Ministeri estava duent a terme a Malgrat de Mar. La Demarcació de Carreteres acabarà en els propers mesos les dues obres, iniciades l'any passat als barris de Can Palomeros i Can Viader. El pas sota l'N-II de Can Palomeres —que eliminarà la perillositat de l'actual cruïlla de la benzinera— és previst que acabi per Sant Joan, però el projecte s'ampliarà amb la col·locació de més enllumenat i la construcció d'una canonada de sanejament d'aigües residuals. Aquest pas suposarà una nova via d'entrada a Malgrat de Mar, amb una rotonda a l'avinguda Costa Brava.

En canvi, el complex projecte de Can Viader —on l'N-II conflueix amb la carretera que va fins a Blanes i travessa Palafolls— estarà en execuccio 3 mesos més. En aquest cas, la canonada de l'aigua no ha estat l'únic impedient, ja que han hagut de rebentar una roca de grans dimensions. L'obra de Can Viader implicarà la construcció d'una rotonda a la carretera que condueix cap a la Costa Brava, a l'alçada del polígon industrial Can Patalina, de Malgrat. A més, el perillós revolt per accedir a l'N-II des d'aquesta via serà menys pronunciat i, per tant, més segur. A la part nord de la comarca l'Estat també va actuar amb una obra important quan va reduir el canvi de rasant de Santa Susanna, davant de l'hipermercat Màxims, i va fer el pas de vehicles subterrari, així com les calçades laterals.

L'A-19 fins a Lloret es retarda i el projecte per desdoblar l'N-ll ja s'exposa

El Maresme, comarca pionera amb la primera autopista de l'Estat, tenia una N-II saturadíssima i estava mal connectada amb l'interior, amb el Vallès. La prolongació de I'A-19 fins a Palafolls i la construcció de l'autopista gratuïta Mataró-Granollers (B-40) han ajudat la comarca a superar l'handicap de la mala comunicació terrestre. A les portes del segle XXI, el Maresme té plantejats altres reptes. El quart cinturó (Abrera-Sant Celoni) donarà més sentit encara a la B-40, ja que el Maresme estarà més ben comunicat amb els municipis de la segona corona metropolitana, com Sabadell, Terrassa i Martorell. En el futur, l'autopista gratuïta fins a Granollers desembocarà en el quart cinturó, que unirà les comarques del Vallès Oriental i el Baix Llobregat. Cada dia circulen per la B-40 19.900 vehicles. Aquesta no és una via especialment utilitzada els dies festius, ja que els feiners hi circulen un miler de vehicles més de mitjana. Amb la construcció de la B-40, que es va inaugurar el 26 de juliol de 1995, l'Alt Maresme té un millor accés al turisme nacional, als catalans de l'interior. Granollers i Vic, per exemple, tenen platja a pocs minuts.

L'allargament de l'A-19 és un altre dels reptes plantejats. L'A-19 és l'autopista de peatge espanyola més utilitzada, a part de ser la primera. La construcció del tram Mataró-Palafolls, inaugurat el 21 de juny de 1994 amb un peatge anomenat «tou», ha desviat una part indeterminada del trànsit de l'A-7, una autopista que també explota ACESA i que connecta Barcelona i la Jonquera. Amb la seva prolongació, l'A-19 ha experimentat un augment del 18% del trànsit entre Mataró i Montgat. És a dir, ara hi circulen 56.000 vehicles diaris de mitjana. En el seu primer any, el nou tram —entre Mataró i Palafolls— ha obtingut una mitjana diària de 24.500 vehicles. La densitat del trànsit és al juliol un 60% superior que al mes de gener.

L'increment del trànsit de l'N-II a Santa Susanna té a veure amb l'A-l 9, ja que molts conductors surten per l'accés del rierany dels Frares, entre Calella i Pineda, per estalviar-se el peatge de Santa Susanna, l'últim abans d'arribar al punt on mor l'autopista. Per tant, entre Pineda i Tordera s'ha incrementat el volum de vehicles. En un principi, però, la prolongació de l'A-19 va representar la reducció d'un 20% del trànsit de l'N-II. A part de les obres de millora, aquesta carretera serà objecte en els propers anys d'un projecte de desdoblament entre Tordera i Girona. L'Estat ja té enllestit un estudi amb tres propostes de traçat, que està a les mans dels ajuntaments. El desblament de l'N-II, segons el Ministeri de Foment, pot restar entre un 24 i un 53% del trànsit de l'A-7. Aquesta carretera connectarà l'A-19 amb la variant de Girona i facilitarà l'accés amb l'A-7, a Maçanet de la Selva.

L'A-19 i l'A-7 són autopistes explotades per ACESA. Abans que l'Estat traspassés la titularitat de l'autopista del Maresme a la Generalitat, ACESA va rebre la concessió per explotar el tram Palafolls-Tordera. Aquesta segona prolongació de l'autopista està acumulant força retard. En una visita que el conseller Artur Mas va efectuar a principis d'any a Mataró, el titular de Política Territorial i Obres Públiques va insinuar que ACESA no està del tot interessada a allargar l'autopista fins passat el riu Tordera. La prolongació de l'A-19 entre Palafolls i Tordera —amb un pont nou sobre el riu— ha d'anar lligada a la construcció d'un altre tram d'autopista fins a Lloret de Mar. Això sí, la voluntat de la Generalitat és que l'autopista fins a la Costa Brava sud també disposi d'un peatge «tou».

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 57, abril de 1997, pàgines 10-13.)