Repòrter: No n'hi ha prou, senyors de l'Estat
La construcció del tram Mataró-Palafolls de l'A-19 amb peatge va provocar un debat en la comarca que difícilment s'oblidarà per la polèmica causada. Arran de totes les baralles, enmig de la visceral politització, l'exministre socialista Javier Sáenz Cosculluela es va comprometre amb els alcaldes del PSC a compensar la privatització de l'autovia —que havia de ser una variant de l'N-ll gratuïta— amb diverses obres d'infraestructura que rondarien els 20.000 milions de pessetes. La carta als Reis que van fer els alcaldes socialistes no s'ha fet realitat. Els Mags d'Orient no sempre porten —siguin nens o alcaldes— tots els regals que els demanen. Amb el pas del temps, però s'ha constatat una voluntat inversora per part de l'Estat, encara que sigui tímida i insuficient. Podem afirmar rotundament que aquesta aposta de l'Estat —si és que es pot anomenar així— no ha resultat massa fructífera. Les obres no ens satisfan del tot.
La necessitat d'infraestructura que té aquesta comarca és molt gran, però aquest fet no ens pot portar a negar l'evidència. Aquest any hi ha 1.200 milions sobre la taula per millorar l'N-ll, la riera d'Arenys s'està cobrint ara, els calellencs ja gaudeixen del passeig marítim de Garbí i els malgratencs i pinedencs ho faran aviat. És a dir, el panorama dóna peu a fer aquella lectura de l'ampolla mig plena o mig buida. Possiblement la millor composició de lloc que un es pot formular és admetre que s'estan executant projectes i, amb aquesta actitud optimista, exigir —no parar de plorar— que se'n facin més. No n'hi ha prou de convertir l'N-ll en el que ja hauria de ser, tal com està traçada en l'actual trama urbana. No ens podem conformar amb les urbanitzacions dels passejos marítims.
Potser algú hauria d'haver recordat als representats de l'Estat, durant els parlaments inaugurals del passeig de mar de Calella, que l'Alt Maresme té plantejada una aspiració legítima: la recuperació de la façana litoral a través del soterrament i/o desviament de la via i l'N-ll. És curiós que aquells que s'omplen la boca de promeses i es comprometen a lluitar per projectes ambiciosos com aquest, pateixin pèrdues de memòria transitòries quan tenen davant seu interlocutors vàlids. Hauria anat bé aprofitar els discursets inaugurals per fer més pressió i recordar als responsables de l'Estat que eren a Calella que no estem satisfets. De moment.
(Editorial de la revista Repòrter, número 57, abril de 1997, pàgina 5.)