Repòrter, març de 1997 | Pujol inaugura l'esperat institut de Pineda i la nova Escola Pia de Calella
El president de la Generalitat, Jordi Pujol, va inaugurar el 15 de febrer el nou edifici de l'Escola Pia de Calella i l'institut d'ensenyament secundari Joan Coromines de Pineda de Mar. Acompanyat del conseller d'Ensenyament, Xavier Hernández, el president de la Generalitat va destacar que Catalunya és la comunitat de l'Estat on millor s'està aplicant la reforma escolar. Jordi Pujol va destacar l'esforç de la Generalitat i va afirmar que els mestres són la clau de l'èxit de la reforma. Aquestes són les idees en què va insistir Pujol durant la seva visita a Calella i Pineda. Durant la inauguració del nou edifici de l'Escola Pia de Calella, però, el president de la Generalitat va dedicar unes paraules d'admiració a l'Escola Pia de Catalunya, de qui va dir que «ha tingut un paper molt important en la història de l'ensenyament i la pedagogia». A la pista esportiva d'aquest centre, i davant de nombrosos pares i alumnes escolapis. Pujol va manifestar que «l'escola pública va molt bé, però va trigar molt més temps afuncionar com calia». «Aquesta mena de pòsit es nota en les poblacions on fa anys que hi és l'Escola Pia», va afegir.
La visita del president de la Generalitat va començar a l'Ajuntament de Calella, on es va reunir amb els regidors. Posteriorment es va dirigir a l'Escola Pia, on va ser rebut en un ambient càlid, ja que hi havia molts pares i alumnes. Pujol va inaugurar el quart edifici construït pels escolapis a Calella, des que van arribar a la població, l'any 1819. El nou edifici té una superfície de 4.000 metres quadrats i dóna cabuda a 351 alumnes. Quan s'implantin tots els ensenyaments de batxillerat i formació professional acollirà 550 estudiants. Les obres del nou edifici van provocar polèmica a Calella, ja que van suposar l'enderrocament de l'església. Unes 2.000 persones van signar en contra de la desaparició del temple, que ha permès a l'Escola Pla vendre el terreny —on hi haurà pisos i locals comercials— per finançar el projecte del nou centre escolar, que continua al carrer Jovara. [vegeu el número 40 de REPÒRTER].
Després d'inaugurar l'escola, Jordi Pujol i Xavier Hernández es van desplaçar a Pineda de Mar, acompanyats d'una comitiva entre la qual es trobaven el portaveu de CiU al Parlament, Ramon Camp, i el president del Consell Comarcal, Joaquim Rey, a més de la delegada deia Generalitat a les comarques barcelonines, Mercè Tarradellas. Pujol va signar en el llibre d'honor de l'Ajuntament de Pineda 1 posteriorment es va dirigir al barri de les Creus, on va inaugurar l'institut Joan Coromines. Aquest és el primer centre de secundària d'aquesta població, dels dos previstos. L'institut, que duu el nom de l'eminent filòleg mort el 2 de gener, s'ha construït amb retard. Aquest fet va afavorir un parlament crític de l'alcalde, Salvador Llorens. Davant de Jordi Pujol i Xavier Hernández, l'alcalde va dir que «Pineda de Mar fa molts anys que hauria d'haver tingut aquest institut. Gràcies a Déu ara ja el tenim aquí».
L'alcalde va aprofitar l'acte inaugural per anunciar que l'Ajuntament cedirà aquest any a la Generalitat un terreny de 10.300 metres quadrats al barri del Poblenou perquè el Departament d'Ensenyament hi faci el segon institut. Jordi Pujol va donar la raó a Salvador Llorens, però va convidar els pinedencs a analitzar els motius del retard. En clara referència a l'anterior equip de govern socialista de Pineda, Jordi Pujol va manifestar: «Si ens hem retardat, analltizin quines han estat les responsabilitats i en qui recauen.»
L'exalcalde socialista, Josep Lluís Fillat, va mostrar-se «dolgut pel discurs partidista de Pujol». Per Fillat, el president de la Generalitat «hauria de ser més educat i no fer campanya, una mica dissimulada, en favor de CIU i del seu alcalde». L'exalcalde va comentar que la Generalitat va trigar 4 anys a acceptar el solar del barri de les Creus —al costat de la riera de Pineda— on hi ha l'institut. A més, Fillat va acusar el govern autonòmic d'obligar l'empresa constructora a ajornar l'inici de les obres fins passades les eleccions municipals del 1995. En aquells comicis, el PSC va perdre l'alcaldia, que ara és en mans de CiU.
El centre d'ensenyament Joan Coromines ha costat a la Generalitat 421 milions de pessetes. Amb 40 aules, ocupa una superfície de 10.000 metres quadrats, dels quals 6.000 estan edificats. L'institut disposa de dues sales d'informàtica, tres laboratoris i tres tallers de tecnologia. Amb 55 professors, aplega 604 alumnes, distribuïts en 5 grups de primer d'ESO —ensenyament secundari obligatori—, 5 de tercer d'ESO, 6 de quart d'ESO, 3 grups de primer de batxillerat, 2 grups de cicles formatius de grau mitjà i 2 de segon grau de formació professional.
Aquest és un dels instituts públics més ben equipat de la comarca, però el curs vinent s'haurà d'habilitar un espai provisional per encabir-hi els nous alumnes, ja que el centre ja ha arribat aquest primer any a la seva màxima capacitat. El mapa escolar de Catalunya preveu un segon institut a Pineda de Mar, que es construirà al barri del Poblenou, entre el passeig de la Diputació i el d'Europa. Almenys, aquest és el terreny que l'Ajuntament posarà a disposició del Departament d'Ensenyament.
Els mestres són fonamentals
Jordi Pujol va repetir a Calella i Pineda els elogis a l'aplicació de la reforma escolar que s'està fent al país. «És una prioritat absoluta de la Generalitat», va dir. Pujol va recordarque a Catalunya és on millor s'aplica la LOGSE, en un 99,4%, i que, tot i haver menys alumnes, hi ha 2.000 mestres més, en un any de restriccions pressupostàries. «S'han fet 96 obres importants, de les quals 24 són noves de soca-rel. És important que el país sàpiga aquest esforç.» Pujol va lloar els professors. «La reforma és tan exigent que si no hi ha una gran dedicació i motivació dels mestres no anirà bé. Ens hi juguem molt, en aquesta reforma. Els mestres mereixen una especial atenció, dedicació i consideració. I estímul perquè si ells no estan motivats, la reforma no sortirà bé. Els mestres són el més important que hi ha en el món de l'ensenyament», va sentenciar.
El president de la Generalitat homenatja Coromines
L'Ajuntament de Pineda va acordar, el 15 de març de 1995, batejar el primer institut de la població amb el nom de Joan Coromines, que va morir el 2 de gener passat, al seu domicili del carrer Colom, als 91 anys. El consistori va adoptar aquesta decisió «com a reconeixement a la seva contribució a l'estudi de l'etimologia i la toponomástica de la llengua catalana i per commemorar el fet que des de la vila de Pineda de Mar hagi redactat la totalitat dels magnes Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i l'Onomasticon Cataloniae». L'alcalde, Salvador Llorens, no va fer cap esment a Coromines durant el seu parlament, durant la inauguració. En canvi, el president de la Generalitat va retre un homenatge al prestigiós lingüista. En primer lloc, Jordi Pujol va destacar que Joan Coromines va ser un patriota. «Ho dic perquè per tirar aquest país endavant necessitem ordinadors, sales de física a les escoles, autopistes, platges netes perquè vingui el turisme, necessitem moltes coses. Però, per damunt de tot, si volem tirar el país endavant de debò, necessitem estimar-nos-el. Necessitem estimar-nos Catalunya», va pronunciar a tall introductori. «En Coromines, a part de ser un gran lingüista de reconegut prestigi internacional, primeríssim per al català i també per al castellà i l'aranès, era un patriota català. Era un gran nacionalista català i un gran patnota català. Això no s'ha d'ocultar perquè era així i no cal més que veure els seus llibres i el que deia.»
«Aquest servei a Catalunya el va voler fer treballant amb una cosa que és medul·lar, essencial i nuclear per a Catalunya, que és la llengua. Tots sabem que a Catalunya, avui, però no d'origen, hi ha dues llengües parlades i oficials. Hi ha gent per a la qual la seva llengua familiar no és el català, sinó el castellà. I aquest és un fet que s'ha de tenir en compte, respectar sempre i defensar. Però també és cert que la llengua pròpia de Catalunya, que ha fet que Catalunya sigui Catalunya, ha estat des de fa mil anys, és avui i serà el català. Si tots ens sentim orgullosos d'haver tingut en Joan Coromines com a conciutadà i vosaltres com un home que vivia aquí, hem de ser conseqüents amb aquest orgull. En Coromines, com a patriota que era, però com a home més clarivident va dir que hem de defensar i salvar el català.»
Pujol va acabar l'elogi destacant l'esforç de Coromines. «Va ser un home que va fer una gran feina pel seu esforç. Jo, com a president de Catalunya, em sento mig avergonyit pel fet següent. Coromines va ser ajudat des de la Generalitat, però he de dir que l'ajut que va rebre, i sobretot l'ajut que va demanar ell, comparat amb la feina immensa que va fer, quant a volum i també quant a qualitat —decisiva per al futur del país—, no té res a veure. Sobretot si es compara amb el que va demanar que se l'ajudés. A vegades hi ha gent que per no res demana la Bíblia en vers. I considera que si no se l'escolta es fa un gran mal no a ell, sinó al país. En Coromines, que va fer un servei immens a Catalunya, estava disposat a fer-lo tant com calgués posanthi ell, per damunt de tot, el seu propi esforç. Òbviament necessitava ajuts i suports, que hi van ser, però jo voldria fer notar fins a quin punt va donar una lliçó de patriotisme, no solament per la intensitat i qualitat del seu treball, sinó per aquest desinterès amb el qual va treballar. No tots podem arribar al nivell d'en Coromines ni en patriotisme, desinterès, quantitat i qualitat, però tots, sovint, ens posem models de referència». Pujol va acabar demanant que a l'institut s'ensenyin «les virtuts i valors que varen inspirar l'obra de Joan Coromines».
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 56, març de 1997, pàgines 18 i 19.)