Repòrter: Homenatge a Joan Coromines

Hi ha morts que deixen forats massa grossos. D'aquesta manera es clou el reportatge central d'aquest número especial de REPÒRTER dedicat a la desaparició de Joan Coromines, un dels filòlegs més importants de tots els temps. Certament que la frase no podia ser més encertada: Catalunya i els Països Catalans han perdut un dels filòlegs més apassionats de la nostra llengua l'obra del qual, juntament amb Fabra i el tàndem Alcover i Moll, constitueix un dels pilars de la nostra llengua.

Hem volgut, a guisa d'homenatge, fer un tomb per la vida i l'obra d'aquest filòleg irrepetible per intentar copsar la polièdrica personalitat de Joan Coromines. A això ens han ajudat, a més de tota una sèrie de material fotogràfic inèdit del filòleg, al qual ha tingut accés aquesta revista, els articles del seu secretari i col·laborador, Joan Ferrer i Costa, dels escriptors Albert Manent i Àlvar Maduell, i del pintor i poeta Perejaume —a voltes citat en el mateix Onomasticon Cataloniae—. Dos són els trets que creiem que sobresurten de l'«homenot» Coromines. D'una banda, l'excepcionalitat científica i intel·lectual del nostre home, reflectida en tota la seva obra i especialment en el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i l'Onomasticon Cataloniae. Aquestes dues obres magnes, que ens ha llegat per sempre, constitueixen dues fites extraordinàries de la filologia catalana i romànica. D'ell havia dit Josep Pla que era l'home que més treballava en aquest país. En aquest cas la frase no era gratuïta. La seva obra, per la magnitud, la particularitat i el rigor, és un producte més propi de les grans empreses lexicogràfiques del segle passat que del nostre temps.

D'altra banda, ressalta, al costat de la seva personalitat vehement, la seva integritat nacional i insubornable catalanitat que sempre han estat un exemple per a tots els catalans. Els fets d'afirmació nacional i de defensa de la llengua i cultura catalanes s'ha prodigat al llarg de la seva vida i en moments en què fer-ho no era gens fàcil. Coromines sempre va demostrar amb fets i obres que «l'única nació, i l'única llengua meves, a les quals reto incondicional homenatge són la nació i la llengua catalanes».

Vagi, doncs, juntament amb aquest número especial, el més sentit homenatge de tota la redacció de REPÒRTER —que de ben segur serà compartit per tots els catalans—, a Joan Coromines, aquest català universal, patriota exemplar i maresmenc d'adopció, que des de la vila de Pineda de Mar va redactar la totalitat de les seves obres lexicogràfiques després de tota una vida de recerca de cap a cap d'uns Països Catalans que —no ho oblidéssim—, s'estenen de Salses a Guardamar i des de Fraga fins a Maó.

(Editorial de la revista Repòrter, número 55, febrer de 1997, pàgina 5.)