Repòrter, desembre de 1996 | Incoherència política
On és la coherència en la campanya política contra l'augment del preu de l'aigua? Ni els mateixos portaveus municipals dels ajuntaments de l'Alt Maresme ho saben. L'exalcalde de Pineda, el socialista Josep Lluís Fillat, va al capdavant ara de les protestes veïnals contra l'encariment de les tarifes municipals però, paradoxalment, el PSC va aprovar al Consell Comarcal l'augment del preu de l'abastament a l'Alt Maresme. Fillat juga amb l'avantatge que els ciutadans de Pineda no coneixen que la seva vinculació a l'administració comarcal i s'aventura a organitzar manifestacions contra un augment del qual és parcialment responsable. 0 té amnèsia i no recorda que és president d'una comissió política al Consell Comarcal —és a dir, que té una responsabilitat i un compromís clar amb el govern— o bé, queda en evidència davant les crítiques pel poc temps que dedica a la feina que sobrepassa restricta oposició municipal que fa al convergent Salvador Llorens. Sigui certa una hipòtesi o l'altra, el que tot plegat ratifica és que no hi ha una política coherent a la comarca respecte a temes tan sagnants com l'aigua a l'Alt Maresme. Però el PSC no és l'únic partit que hauria de fer encaixar els engranatges de la seva política municipal i comarcal. Tan sols és, potser, l'exemple més flagrant.
CiU i el PSC van aprovar el 18 de novembre de 1995 l'homogeneïtzació de les tarifes en alta als onze municipis que s'abasteixen de la planta potabilitzadora de Palafolls. ERC i el PP es van abstenir en la votació i IC-EV va ser l'única formació que es va oposar rotundament al canvi de preus. L'aigua que subministra el Consell a Palafolls, Malgrat, Pineda, Santa Susanna, Calella, Sant Iscle, Sant Cebrià, Sant Pol, Canet, Arenys de Mar i Arenys de Munt va passar a costar als ajuntaments 36 pessetes el metre cúbic. Efectivament, els consistoris n'havien de passar de tots colors per fer repercutir als rebuts dels ciutadans l'augment del preu. Alguns, com l'alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy (PSC), preveien les protestes i recomanaven una glasnost —una transparència informativa com la russa— a la maresmenca. Però informar sobre l'hisenda municipal no ha resultat fàcil, i de fet, pocs són els ciutadans que entenen els polítics quan els parlen del preu en alta —el de l'aigua que arriba des de la potabilitzadora al municipi— i la tarifa en baixa —el que cobraran als ciutadans per la distribució. L'arquitectura dels gravàmens i els impostos no facilita una explicació fàcil però això no eximeix els polítics d'almenys intentar-ho. Campoy pot haver estat l'única a fer-ho i els resultats salten a la vista. Ni càrregues incondicionals de l'oposició ni manifestacions a la porta de l'ajuntament. És cert, però, que Malgrat no ha hagut de fer repercutir als rebuts un augment tan considerable com Palafolls, que consumeix el 100% de la potabilitzadora. Però és destacable la coherència política de l'alcaldessa amb l'actitud que té al Consell Comarcal, del qual és vicepresidenta. Ella no engresca 200 veïns contra l'equip de govern, perquè governa. I Fillat, no.
La utilització del preu de l'aigua com a arma política resulta molt fàcil. I dirimir com s'apliquen les noves tarifes sense irritar els ciutadans és bastant difícil. El PP ho sap però també ha fet de l'aigua un argument de batalla. Els populars han adoptat vàries postures polítiques: juguen fort contra l'Ajuntament de Palafolls —on ni tan sols tenen representació municipal—, guarden silenci a Pineda —on comparteixen govern amb CiU— i també s'inhibeixen al Consell Comarcal. El número u del PP de Palafolls, Óscar Berman, va portar 300 veïns a negociar amb l'alcalde, Valentí Agustí, del PSC. Va ser el primer sarau popular de l'estiu. L'espectacle, com la recollida de firmes de Fillat, va apujar la temperatura política al municipi i de tan acalorat que estava amb els veïns, Agustí va haver de cedir una rebaixa. La modificació de les tarifes va calmar els ànims, però no va tancar la ferida del tot. El PP sap que l'acord encara no sembla satisfactori a alguns veïns i és conscient que pot tornar a contraatacar. El mateix partit, però, a Pineda, guarda silenci. Qui ho entén? És lògic que els polítics utilitzin qualsevol punt de debilitat per fer campanya a l'oposició. Però algú els hauria d'exigir una mica de coherència abans de convocar a manifestacions multitudinàries.
(Article d'Ana Villaverde a la revista Repòrter, número 53, desembre de 1996, pàgina 8.)