Repòrter, desembre de 1996 | Lluís Llerinós: "Hi ha hagut una operació històrica per eliminar-me d'ERC"

Lluís Llerinós, portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Malgrat des del 1991, ha ingressat al Grup Mixt perquè la secció local l'ha donat de baixa de la seva militància al partit. Llerinós continuarà a l'equip de govern, amb el PSC i CiU, però com a independent. En aquesta entrevista critica el comitè polític local i especialment l'exregidor Joan Homar i el president de la secció, Manel Bargalló.

—Per quins motius heu decidit entrar al Grup Mixt?
—«No ha estat per voluntat pròpia, sinó que m'he vist forçat per la secció local d'ERC, que m'ha donat de baixa com a militant per manca de pagament de les quotes dels anys 95 i 96. Això m'ha col·locat en una situació difícil, en deixar de ser militant només podia passar al Grup Mixt. No ha estat una decisió personal, sinó que ha estat forçada.»

—És cert que no pagàveu les quotes?
—«Sí. És totalment cert que no vaig pagar les quotes dels anys 95 i 96, però em va tocar finançar el 92% de la campanya electoral. Vaig proposar a la secció local que es fes un paquet amb les quotes i que fossin descomptades del deute generat per la campanya. Entenc que des d'un punt de vista formal les dec, però a la pràctica, no.»

—És una excusa per fer-lo fora?
—«És evident que no hi ha cap acusació política per poder forçar la meva expulsió i s'ha agafat la qüestió formal per donar-me de baixa. Al darrere hi ha tota una operació històrica per intentareliminar-me d'ERC des del punt de vista polític i, si es pogués, suposo que també de qualsevol altre lloc.»

—Qui porta aquesta operació?
—«No sé qui porta l'operació, però la decisió ha estat del comitè polític. Si analitzem els antecedents veiem que al darrere de tot això sempre hi ha hagut una constant de confrontació cap a Lluís Llerinós. La constant de lluita ha provocat aquestes conseqüències.»

—Però la comissió de conflictes del partit no us ha pas expulsat d'ERC.
—«Jo no sóc expulsat pel partit, però sí sóc donat de baixa per la secció local. Estic molt dolgut amb la comissió de conflictes. Hi vaig presentar totes les proves en què rebutjo, aportant documents, totes les acusacions. La comissió de conficites, per raons polítiques, va deixar prescriure el tema sense entrar en el fons. El comitè polític de Malgrat veu que la comissió de conflictes no m'expulsa, tot i que em declara culpable d'haver trencat la disciplina del partit, però prescriu el 'delicte'. Llavors, l'únic que tenia era el tema de les quotes. Fins i tot, arriben a dir públicament que si pagués les quotes podria reingressar. El que passa és que hi ha una qüestió de fons i si jo tornés la situació seria exactament la mateixa. Començaria un nou conflicte.»

—La vostra relació amb l'exregidor Joan Homar mai no ha estat bona...
—«Quan es va produir la meva elecció com a cap de llista d'ERC es va produir una discrepància amb Joan Homar, que és pública. Aquesta és una de les persones que està darrera d'aquesta operació, juntament amb el comitè polític local. Sempre hi ha hagut una mena d'animadversió cap a la meva persona. No sé si és perquè jo sóc una persona dinàmica i sempre he estat treballant al peu del canó. A mi els ganduls em repugnen moltíssim. Sempre he dit que a Lluís Llerinós se'l pot guanyar de moltes maneres, però mai amb capacitat de treball. I això és el que jo admiro de les persones, la capacitat de treball i la dedicació. La demostració de la nostra capacitat de treball és la garantia que l'independentisme tingui un pes específic. Aquí hi ha hagut divergències polítiques amb el comitè local.»

—Quin paper ha jugat Manel Bargalló, president de la secció local d'ERC?
—«Penso que Manel Bargalló ha entrat en el món polític molt tard. Quan tenia 25 anys anava de discoteca en discoteca buscant la mossa. Jo, per desgràcia, quan tenia 13 anys vaig haver de prendre la meva primera responsabilitat política. Vaig anar a substituir dues persones que van ser depurades políticament a la junta de l'entitat sardanista. Quan tenia 25 anys era al front d'una família, casat i amb un fill, i en feia 5 que militava al PSAN.»

—Però aquest argument...
—«La inexperiència política l'ha portat a prendre resolucions d'aquest tipus. Personalment no tinc res contra el senyor Manel Bargalló.»

—Es pot considerar que esteu fent un acte de transfuguisme?
—«Evidentment no, perquè un trànsfuga és una persona que surt d'un partit per anar a un altre. M'han expulsat o donat de baixat d'ERC i he entrat al Grup IVlixt com a independent. No em considero un trànsfuga perquè no he passat a cap partit. En absolut.»

—Aquest canvi no afecta l'equip de govern ni el cartipàs municipal?
—«No. Continuo a l'equip de govern fent la mateixa funció. No afecta en absolut.»

—Us trobeu còmode amb els regidors socialistes i convergents?
—«Amb el PSC, sempre hem tingut la discussió normal que, fins i tot, hi ha dins d'un mateix partit. En la gestió que s'ha fet a Malgrat hem coincidit plenament. Per això m'he sentit totalment integrat i còmode a l'equip de govern. Amb Convergència, mai no he tingut cap tipus de mala relació, sinó tot el contrari. L'equip de govern és fort i coherent. Em sento integrat i còmode.»

—Quines regidories porteu?
—«Règim Intern —que afecta el personal de l'Ajuntament—, Publicacions, Cooperació Internacional i Protocol.»

—Com valoreu que IC-EV s'hagi quedat a l'oposició i no es renovés el pacte d'esquerres després de les eleccions?
—«En política els partits han de saber quan se li poden trencar unes negociacions. Jo respecto aquesta nova situació des del punt de vista polític. A nivell personal, tinc amics a IC, PSC i CiU. Em dol que es produeixin aquestes dispersions al si d'un ajuntament, però actualment l'equip de govern treballa en la mateixa línia d'actuació i em sento prou a gust com per continuar.»

—Al PP no hi teniu amics?
—«Hi tinc coneguts.»

—El futur polític de Lluís Llerinós s'acaba aquest mandat o encara el veurem en alguna candidatura?
—«Lluís Llerinós no acaba mai la seva vida política. Sóc una persona que estimo molt profundament el meu país I el meu poble. Això fa que em pugui regenerar molt aviat de les ferides que normalment s'obren en el camp polític. Si en política vaig començar l'any 73 amb la meva militància al PSAN, havent passat durant la meva joventut per moviments sociopolítics, penso que segurament encara no ha tocat la campana per anar a casa meva. Sóc relativament jove i no m'he plantejat tornar a casa ni presentar-me en alguna candidatura l'any 1999. És molt aviat. Haig de ser reflexiu i pensar des de quin àmbit puc treballar millor pel meu país i pel meu poble. Encara és prematur, i hi ha confusions amb aquest afer. No voldria que em marqués cap a una línia determinada, que podria ser un error polític i personal.»

—Quan vau entrar a ERC?
—«L'any 1987. Vaig entrar al PSAN el 1973 i hi vaig militarfins al 1981. Des d'aquest any i fins al 1987 vaig estar a Nacionalistes d'Esquerra.»

—Una evolució similar a la de Josep Lluís Carod-Rovira.
—«Sí, són coincidents. Tots dos vam estar a l'executiu del PSAN i després vam coincidir a Nacionalistes d'Esquerra, però ell prèviament va militar al POUM i al BEAN.»

—I ara que ell és secretari general d'ERC, us conviden a sortir-ne...
—«No em conviden.»

—Us posen de potes al carrer?
—«Sí, de potes al carrer.»

—Quina relació teniu amb l'alcaldessa?
—«Bona. La nostra relació és honesta, clara i coincident en molts aspectes. Sense necessitar-me a l'equip de govern, perquè amb PSC i CiU n'hi ha suficient, jo hi sóc. Tenim una línia de treball i estimem el poble de Malgrat.»

—Com valoreu la vostra feina?
—«Cal fer una valoració molt positiva de la feina de la senyora Conxita Campoy. Hi ha hagut una tasca d'equip, però ella és el motor. S'ha dedicat a fer política local i això ens ha permès coincidir.»

—Com veieu el Partit per la Independència d'Àngel Colom i Pilar Rahola?
—«Mai no he cregut en les escissions. Per desgràcia, en el transcurs de la meva vida política n'he viscut moltes. Les escissions sempre han comportat que el partit base s'ha mantingut i les escissions s'han integrat en altres partits. Aquesta la valoro negativament, així com tots els fets que s'han produït a ERC. Els sectors colomins a ultrança han estat darrerament els que han clavat el ganivet a dintre d'ERC. Hi ha hagut una manca d'ètica quant a les relacions dins del partit. Aquesta manca d'ètica ha comportat que fins l'últim moment no s'hagi definit qui era al costat de qui. Lamento que els moviments independentistes es trenquin quan arriba un moment determinat i aquesta és una constant històrica. Pensava que això no es produiria al si d'ERC, però finalment ha agafat els vicis de l'independentisme, de tots els partits d'alliberament nacional que hi ha hagut al nostre país.



Punt i final a un conflicte de dos anys

La comissió de conflictes d'ERC estudiava el cas de Lluís Llerinós arran de l'expedient disciplinari obert per la secció local el març passat. El partit va decidir arxivar l'assumpte adduint la crisi interna d'ERC, la fugida d'Àngel Colom enmig de les lluites. En el seu escrit, la comissió de conflictes admet que en condicions normals Llerinós hauria estat expulsat d'ERC. La comissió assegura que no ha pogut dictaminar perquè la causa va precriure al cap de 6 mesos. «Són actuacions en desprestigi del partit, i que, en una altra situaciótemporal, aquesta sol·licitud hauria estat la de sancionar amb tota normalitat l'inculpat Lluís Llerinós per infracció amb l'expulsió del partit», afirma la comissió de conflictes. ERC de Malgrat va obrir l'expedient disciplinari a Llerinós el mes de març, a causa d'unes fortes discrepàncies entre el regidor i el president de la secció local, Manel Bargalló. L'ingrés de Llerinós al Grup Mixt és la culminació d'un conflictiu procés de dos anys al si de l'agrupació de Malgrat.

Manel Bargalló va convocar u na conferència de premsa per exigir a Llerinós que «dimiteixi el càrrec perquè aquesta regidoria passi a la secció local». Per Bargalló, «Llerinós ja és història i ara comença una nova etapa». El president local entén que «més malament del que hem estat fins ara a l'Ajuntament no podrem estar-ho, perquè quan ell [Llerinós] era el nostre regidor mai no ens arribava Informació municipal. Vam conèixer quin era el pressupost d'aquest any per la premsa». El president comarcal d'ERC, Antoni Delgado, es va entrevistar amb l'alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy (PSC), per evitar que la formació independentista es quedi sense cap vincle municipal, malgrat l'ingrés de Llerinós al Grup Mixt. Campoy, però, està poc disposada a atorgar facilitats a ERC més enllà de la informació que és pública. La intenció d'ERC és establir un acord com el de l'Ajuntament de Mataró, on els republicans tenen accés a les comissions informatives, tot i no tenir representació municipal. «Aquí a Malgrat això no és viable», va dir l'alcaldessa.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 53, desembre de 1996, pàgines 16 i 17.)