Repòrter, desembre de 1996 | Un pla per dissenyar l'equilibri del futur

Després de set anys d'elaboració, la Generalitat ja té a punt el Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB). El futur urbanístic del Maresme depèn, en gran mesura, d'aquest instrument de planejament general que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques va dissenyar com un dels sis capítols del Pla territorial general de Catalunya (PTGC), aprovat el 1995. El director del PTMB, Albert Serratosa, ja ha anunciat que l'equip redactor del pla té totes les propostes a punt. Només les discrepàncies polítiques obstaculitzaran ara l'aprovació del pla al Parlament de Catalunya. I el grup d'Iniciativa-Els Verds ja ha expressat la seva oposició a la concepció territorial que presenta el PTMB.

Malgrat l'anunciat debat polític sobre les futures línies de desenvolupament, tots els partits han d'assumir la radiografia que ha elaborat l'equip de Serratosa, exconseller de Política Territorial de la Generalitat. El diagnòstic és clar: el Maresme frega els límits de creixement demogràfic, el procés d'urbanització s'ha disparat en els darrers 10 anys i el sistema de comunicació presenta el handicap de dues infraestructures —la via del tren i la carretera N-ll—, que s'han convertit en una barrera per al desenvolupament de la façana marítima.

Entre 1981 i 1991, la comarca va passar de 253.527 a 293.103 habitants. Aquestes xifres situen el Maresme en un índex de creixement del 15,6%, superat només pel Vallès Oriental amb un 16,6%. La densitat de població comarcal és elevada, 738 habitants per quilòmetre quadrat, però encara per sota de la mitjana de l'àmbit metropolità, 1.318 hab/km2. I una de les dades que més criden l'atenció és que el 70% de la població viu avui dia al Baix Maresme. L'Alt Maresme té una dinàmica pròpia. Més jove, segons Serratosa.



El que també indiquen els estudis és que el Maresme té una capacitat d'acollida flotant de 250.000 persones, que es concentren principalment —unes 195.000 — al nord de la comarca. El principal motiu d'aquesta descompensació és degut al turisme. Els sectors de l'hostaleria i el lleure són, a nivell de Catalunya, el segon pol massiu d'atracció, darrere la ciutat de Barcelona. La procedència del turisme de l'Alt Maresme està evolucionant en els darrers anys. Encara es conserva bona part de la clientela alemanya però Calella, Malgrat, Santa Susanna i Pineda s'estan convertint ja en la destinació preferida dels turistes de l'Europa de l'Est i de la ja desapareguda Unió Soviètica. Per això, el principal sector econòmic és el de serveis, que ocupa el 43,8% de la població activa, seguit de l'industrial (43%). Precisament el sector industrial continua estant per sobre de la mitjana catalana. Però, en canvi, la taxa d'atur del Maresme és d'un 15%, també un punt per sobre de la mitjana de Catalunya. El sector agrari és més diversificat a l'Alt Maresme que al sud de la comarca, que es dedica principalment al cultiu de la flor. I el sector de la construcció ha estat, fins al 1995, ocupant el 8,6 de la població activa de la comarca.

Un sistema territorial molt particular

El Pla territorial de Catalunya ja considera que el Baix Maresme, des de Vilassar de Mar fins a Montgat, és un sistema territo- rial d'acollida, d'expansió i articulació del nucli metropolità de Barcelona. Amb aquesta catalogació assenyala que l'expansió urbanística compromet la qualitat de vida dels ciutadans. El cas de Mataró és avaluat en solitari en aquest primer volum del Pla territorial. L'anomenen sistema de reequilibri metropolità, que engloba aquelles ciutats petites i mitjanes de Catalunya que encara tenen potencial per créixer ordenadament, alliberant Barcelona de la centralitat urbanística. Per últim, i com a fet important, destaca l'esquema territorial de l'Alt Maresme. Es tracta d'un sistema titllat d'«articulació entre àmbits funcionals». El defineixen com un territori amb polaritats existents però amb demografia i lligams encara dèbils. Això vol dir que el nord de la comarca és encara un sistema urbà naixent que es caracteritza per tenir un potencial de recursos i una elevada capacitat d'acollida.

El PTGC només detecta dos sistemes d'«articulació» a tot Catalunya. El primer és el situat entre l'àmbit metropolità i l'àmbit de les comarques gironines, a cavall entre l'Alt Maresme i la Selva, seguint la vall de la Tordera. El segon és entre l'àmbit metropolità i el Camp de Tarragona, englobant quasi tota la comarca del Baix Penedès. Per la peculiar posició, l'Alt Maresme i el Penedès són sistemes que tant poden exercirfuncions de reequilibri metropolità com d'equilibri global de tot Catalunya. Per resoldre aquesta doble possibilitat tii haurà el Pla metropolità, i és per això que n'estan tan pendents tots els grups polítics.

Però siguin quines siguin les directrius del Pla territorial metropolità, Serratosa adverteix que tots els ajuntaments maresmencs es veuran obligats a revisar el seu planejament —Pla general d'ordenació urbana (PGOU) o Normes subsidiàries (NSB)— un cop sigui aprovat pel Parlament. Dels dotze municipis de l'Alt Maresme, ja hi ha 7 ajuntaments que haurien d'haver revisat el seu intrument de planejament, atès que va ser aprovat pel consistori fa més de 10 anys. Malgrat de Mar, Pineda de Mar, Sant Pol de Mar i Canet de Mar van redactar els seus plans generals o normes subsidiàries fa menys de 5 anys, per la qual cosa només hi hauran d'incloure retocs.



La Generalitat va dissenyar el Pla Territorial de Catalunya amb la voluntat de definir els potencials de desenvolupament i poder equilibrar-los a llarg termini sobre el terreny. El Pla metropolità, que també inclou l'extraradi de Barcelona, ha servit per realitzar un laboriós estudi sobre el Maresme i, segons Serratosa, té en molta consideració els problemes estructurals i autòctons. Les característiques orogràfiques d'una comarca allargada de 39.690 hectàrees —el 52% de la superfície correspon a l'Alt Maresme— i flanquejada per la serralada litoral són factors tan importants com la capacitat d'absorció demogràfica o el control del procés d'urbanització.

Pulmons verds

El parc natural del Montegre i el Corredor és el gran pulmó verd de l'Alt Maresme i l'espai protegit més gran de tota la comarca. Al Baix Maresme, en canvi, un consorci de 12 ajuntaments —entre ells alguns del Vallès Oriental— volen aconseguir que la Generalitat acabi de fer el pla especial per definir els usos de la segona reserva natural, la Conreria, Sant Mateu i Céllecs. Amb aquests dos referents verds, el Pla territorial Metropolità vol basar l'estructura territorial del Maresme en cinc grans illes metropolitanes.

Cada una de les anomenades illes comprèn un fragment urbanitzat del Maresme: Montgat, la central —inclòs Mataró—, Arenys de Mar, Calella i Tordera. La rigidesa dels terrenys urbanitzats serà trencada per quatre reserves verdes —el turó de Montgat, les Cinc Sènies de Mataró, el far de Calella i el delta de la Tordera. Segons Serratosa, la subdivisió en illes metropolitanes impedeix el creixement «en taca d'oli» de la superfície urbanitzada. Precisament, el director del PTMB alerta sobre la necessitat de controlar el desenvolupament urbanístic i supervisar el creixement per adaptar-lo als límits d'absorció demogràfica i evitar la saturació.

D'aquesta manera, l'Alt Maresme queda format per tres d'aquestes illes metropolitanes. La d'Arenys de Mar és la més ampla, representa un 6,2% de tota la comarca i ocupa una superfície de 2.488 hectàrees. L'illa de Calella és el 4,2% del Maresme i té una extensió de 1.649 hectàrees i la de Tordera, que representa el 3,1 % de la comarca i té 1.261 hectàrees. Les illes del Baix Maresme ocupen un 12% més del territori i així, en total, les 5 agrupacions metropolitanes comptabilitzen el 39% de tot el Maresme. El PTMB reserva el 70% restant al que anomena espais oberts, que no fan referència només als terrenys buits, sinó al sòl agrícola, forestal i les petites zones d'urbanització disseminades, les urbanitzacions.



La intenció del Pla territorial no és fonamentar una visió fragmentada del territori perquè Serratosa assegura que aposta, fins i tot, perquè el propi Consell Comarcal pugui elaborar en un futur el pla general del Maresme. La Generalitat ha detactat, però, que les qüestions de comuna preocupació a tots els municipis de la comarca adquireixen matisos diferents a l'Alt o al Baix Maresme. Buscar solucions per millorar la façana marítima, per exemple, ha resultat força complicat als disset ajuntaments costaners. Les motivacions que destaquen al nord del Maresme atenen a la necessitat de solucionar el pas del tren per la primera línia de costa, que resulta un dels majors atractius per al sector turístic. Al Baix Maresme, en canvi, la necessitat de traslladar o soterrar les dues infraestructures viàries atén a altres motius. A més, el tren de rodalies s'ha convertit en els darrers anys en un important mitjà de transport i comunicació amb Barcelona, que actua com a pol d'atracció laboral.

Albert Serratosa prefereix no destapar quina és la proposta concreta que formula el PTMB en aquest sentit, però apunta la possibilitat de soterrar la línia de rodalies i construir calçades laterals a l'autopista A-19 per substituir el trànsit intermunicipal que ara assumeix la carretera N-ll. Amb una solució d'aquest tipus, els ajuntaments aconseguirien recuperar el front marítim i la comarca podria comptar amb un únic passeig Marítim —alguns parlen ja de la gran avinguda del Maresme— de més de 60 quilòmetres de longitud. Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar i Calella desenvolupen ja projectes individuals de passeigs marítims, adaptant els dissenys a les limitacions imposades per la via fèrria.

El traçat de la via del tren sempre estarà condicionat per les característiques orogràfiques de la comarca. A banda de la disposició allargada del territori, cal tenir en compte els desguassos de les rieres, més de 130 a tot el Maresme. I la part nord de la comarca en té dues de les més importants, la riera de Sant Pol, que té una longitud de 38 quilòmetres, i la de la Tordera, l'única que encara té cabal continu durant els mesos d'hivern. Tot i que el Consell Comarcal no descarta estudiar el cost que representaria traslladar la via, la realitat és que l'operació compta amb un factor més en contra; més del 40% dels terrenys del Maresme presenten un grau de pendent superior al 20%.

La construcció de la línia fèrria a l'interior representaria, a més, a l'Alt Maresme un fort impacte ambiental sobre el parc del Corredor. Les possibilitats de separar la via del front litoral s'esgoten i la hipòtesi del soterrament guanya, cada vegada, més adeptes. Alguns ajuntament han proposat que no es faci necessàriament a tota la línia per igual, sinó que es faci parcialment segons les necessitats dels municipis. El Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat és, segons Albert Serratosa, el primer interessat en el fet que el Maresme recuperi l'«esplendidesa» dels seus 45 quilòmetres de platges.

(Article d'Ana Villaverde i Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 53, desembre de 1996, pàgines 10-13.)