Repòrter, novembre de 1996 | Francesc Pomés: "El conflicte amb Tints Carbonell em fa molt de mal al cor"

L'alcalde de Sant Pol de Mar, Francesc Pomés, de CiU, afirma en aquesta entrevista que la seva gestió ha modernitzat l'Ajuntament perqué quan va accedir al càrrec, l'any 1991, estava força endarrerit. Pomés parla del creixement urbanístic, dels serveis, de les queixes per les multes i també del tancament de Tints Carbonell, entre d'altres.

—Quin balanç feu de la vostra gestió?
—«L'he de fer bo. No vull pecar de pedant, però la veritat és que hem fet moltes coses. L'Ajuntament ha fet un gir. No m'atribueixo totes les floretes perqué tenim un bon equip.»

—Vau trobar un ajuntament aturat?
—«L'Ajuntament venia d'una etapa en qué l'alcalde era molt personalista. No hi havia equip de govern. Hi havia un alcalde, i uns regidors que feien el que podien. I feien molt poca cosa. L'alcalde ho abraçava tot. No vull dir que fos una mala persona, però no es pot repicar i anar a la processó. S'ha de dir que ens vam trobar un ajuntament molt sanejat, perquè no es feien coses. El vam trobar força endarrerit en molts aspectes.»

—Què heu fet a grans trets?
—«Hem arranjat totes les urbanitzacions, que estaven en un estat molt deteriorat. Els promotors d'aquella època s'havien posat a vendre parcel·les però l'enllumenat, les clavegueres, l'asfaltat de carrers i les voreres estaven en un estat molt defectuós. Nosaltres, a petició dels propietaris de les cases, vam posar fil a l'agulla. Això ens ha portat molta feina i moltes complicacions. Els propietaris deien que això ho havia de fer l'Ajuntament, però no és així. Era responsabilitat del promotor, que havia de vendre els solars en condicions. L'Ajuntament no té perquè invertir-hi un duro. El consistori ho ha assumit, però pagant ells. Actualment totes les urbanitzacions estan bastant decents.»

—I què s'ha fet a dins del nucli urbà?
—«Hem fet obres importants. Una s'està acabant. És la nineta dels nostres ulls. La construcció d'habitatges de protecció oficial, que es va començar el mandat passat. Ara ja es començaran a entregar els primers habitatges. Hi hem posat els cinc sentits perquè la cosa surti bé.»

—Això permet que els joves de Sant Pol tinguin habitatges econòmics perquè aquí l'habitatge és car?
—«Aquí el preu de l'habitatge és molt alt. Si et vols comprar un habitatge no et baixarà dels 20 milions. Molta gent no s'ho pot permetre. Per això promocionem habitatges socials. En principi la gent era una mica incrèdula. Quan vam fer la llista s'hi van apuntar cap a 90 persones, tot i que només fèiem 56 habitatges, però quan se'ls va demanar diners per endavant, molts van fer marxa enrere. Al final n'han quedat unes 40.»

—Tothom que volia ha tingut habitatge?
—«Sí. I molts ara se'n penedeixen d'haver fet marxa enrere perquè són uns habitatges molt macos. Construïts també en un lloc ideal i a un preu fabulós. Un habitatge de 90 metres, amb pàrquing inclòs i materials de primera, no arriba als 10 milions.»

—A banda dels habitatges socials, com està la urbanització dels Garrofers?
—«S'està fent. Ja hi ha un carrer obert, que és el principal i uneix la part nord de Sant Pol amb la part sud sense passar per dins de la població. Falta una capa asfàltica, però l'enllumenatjafunciona i l'utilitza molta gent perquè és ideal.»

—A part de l'urbanisme...
—«Bé, també hem urbanitzat un parell de places molt maques. La plaça de l'Estació, la plaça Anselm Clavé... Hem asfaltat carrers a dintre de Sant Pol. Una de les obres cabdals és arreglar el problema de l'aigua. Més o menys. Sant Pol sempre ha tingut aigua, però el que faltava era pressió. En ple estiu, sense que hi hagués manca d'aigua, els pisos alts patien problemes. Hem construït un dipòsit molt important, d'un milió de litres, per solucionar el problema de pressió. També hem fet pous nous. L'any passat, amb l'escassetat d'aigua, ens vam trobar amb aigua salada als pous i, per tant, hem d'anar amb molta cautela a l'hora de treure'n fins que es regenerin del tot. Ara igualment consumim aigua de la Tordera. Aquesta aigua la pugem a dalt de tot. Hem hagut de fer canonades i el dipòsit. Ens hem gastat molts diners.»

—L'aigua de la Tordera us surt més cara.
—«I tant, és caríssima.»

—I els veïns s'en queixen?
—«La gent vol un bon servei. Si quan arribes a casa a l'estiu pots tenir l'aigua que vols sense cap problema això ho aprecies. Per tant, encara que l'aigua pugi de preu el que realment interessa és un bon servei. Tothom ho entén. No he tingut queixes, però sempre hi ha aquella persona que protesta.»

—Com us afecta la segona residència?
—«A Sant Pol hi ha més cases que habitants. A l'estiu ens falten serveis i a l'hivern ens en sobren. Per exemple, la vigilància. Tenim 9 o 10 persones, però a l'estiu hem de demanar ajut a la Guàrdia Civil. A l'estiu la cosa es complica en tots els sentits. Vam haver de comprar un altre camió d'escombraries. A l'hivern, amb un en tindríem de sobres. Les poblacions d'estiueig tenen aquests problemes.»

—Hi ha hagut queixes per l'aparcament al centre del poble. Alguns veïns diuen que els vigilants són molt estrictes.
—«Per desgràcia la gent és mesella. Fins que no els poses la multa no respecten les zones blaves. S'ha de ser dur perquè si dones màniga ampla la gent no fa cas. També és una mica culpa de la mateixa guàrdia urbana. Hi ha qui posa la multa quan passa un minut i també hi ha aquell guàrdia que té paciència. No tothom actua igual.»

—Si ets molt rígid, potser la gent se'n va a comprar a fora?
—«La gent compra a Sant Pol el que troba o el que pot comprar. Avui dia hi ha tanta comoditat per fer desplaçaments que la gent pot agafar el cotxe i anar al Maxim de Malgrat, al Supeco de Pineda, al Pryca de Mataró o al Caprabo d'Arenys. Avui és molt còmode anar al supermercat perquè hi pots comprar de tot. I, a més, a millor preu. Crec que aquesta és la clau. Els botiguers de Sant Pol s'haurien de renovar i buscar algú que els assessorés per atreure clients. Hi ha supermercats petits que es cansen de vendre i botigues que no venen gaire.»

—L'assignatura pendent de la vostra gestió és el polígon industrial?
—«És una assignatura pendent. Gràcies a Déu la tenim a punt.»

—Com es troba ara?
—«Aviat traurem a licitació les obres d'infraestructura. Costen uns 200 milions, que abonen els propietaris dels terrenys.»

—No hi havia problemes amb algun propietari?
—«Sí.»

—I s'han resolt?
—«Es van resolent. Hi podia haver algun propietari a qui no li anava bé fer aquesta inversió. Encara que s'hagi de fer una inversió important, després repercuteix d'una manera molt favorable. És un terreny rústic que passa a ser urbà. Això representa multiplicar per diversos enters el valor del terreny. Tints Carbonell tenia un solar en aquesta zona i mai no van veure amb bons ulls que es fes la urbanització del polígon industrial. Ells sabran per què. Jo m'ho puc imaginar. Al final. Tints Carbonell s'ha venut el terreny.»

—Però no havien de marxar del poble per anar allà?
—«Ara ja no. Si no compren el terreny...»

—Voleu dir que es quedaran a dins del poble?
—«Això no vol dir res. Actualment hi ha un contenciós amb Tints Carbonell. L'Ajuntament els va enviar l'ordre de tancament de l'empresa i ells han presentat un contenciós en contra. El jutge decidirà.»

—Quants llocs de treball genera Tints Carbonell?
—«Quinze, setze o disset. No ho sé exactament.»

—I si l'ordre de tancament va endavant, no tindrà càrrecs de consciència?
—«La justícia és qui actuarà. En tot cas. el remordiment l'han de tenir els empresaris. No han volgut donar una solució a una empresa que és obsoleta. Em sap molt i molt de greu, haver hagut d'actuar. Fa molts anys van començar a haver-hi denúncies contra l'empresa. Jo en sóc familiar. M'ha dolgut molt. M'ha fet molt de mal.»

—Familiar?
—«Sí. Som cosins germans amb la dona d'un dels propietaris. Jo mai de la vida hauria començat el litigi, tot i que sóc un perjudicat [viu al costat de la fàbrica]. Poc després d'entrar a l'Ajuntament, vaig començar a rebre denúncies. Vaig pensar que havíem de buscar una solució perquè considero que les persones que presentaven les denúncies estaven perjudicades. Els propietaris de Tints Carbonell haurien de saber que les queixes eren fonamentades, però mai no van prendre mesures. L'ordre de tancament s'ha fet perquè no tenen llicència municipal, però ningú no hauria dit res si s'haguessin preocupat de posar el tint en condicions sense perjudicar els veïns. L'Ajuntament hauria fet la vista grossa en aquest aspecte, però el que no pots fer és amagar les denúncies.»

—Perquè us acusarien de favoritisme?
—«Clar. Jo mai de la vida hauria començat el conflicte. Hem fa molt de mal al cor perquè som familiars i ens fèiem molt. Teníem molt bona relació.»

—S'ha trencat?
—«Per desgràcia sí. Els veïns van venir a l'Ajuntament molt crispats perquè tenien la sensació que no faríem res. A mesura que passava el temps la cosa s'anava crispant a tots els nivells. Tints Carbonell no ha entès la meva postura.»



Perfil

Nascut a la masia de Can Roca, de Sant Pol de Mar, el 4 de setembre de 1932, Francesc Pomés i Roca és alcalde des del 1991. Va accedir al càrrec com a número u de la llista independent Sant Pol Democràtic (SPD), però als següents comicis, els de l'any passat, ja es va presentar per CiU. Milita a Unió Democràtica des del 1990, és a dir, que va liderar SPD essent afiliat del partit de Carrasco i Formiguera. Per aquest motiu estava obligat, l'any  1991, a deixar l'alcaldia en mans de Josep Roca, batlle de CiU des del 1979. Tot i rebre ordres de Duran i Lleida, Pomés va ser investit alcalde. Va obtenir els mateixos regidors que l'alcalde, però va ser el cap de llista més votat. En la investidura, va rebre el suport del regidor d'IC Jordi Roura, amb qui va pactar. Aquest pacte es va trencar al cap de dos anys, amb l'entrada de tres regidors de CiU al govern. Actualment, Pomés governa amb majoria absoluta i l'exalcalde és a l'oposició (ERC). Casat, amb 5 fills, es dedica exclusivament a l'alcaldia, ja que va deixar el tèxtil, al qual s'ha dedicat tota la vida. La seva relació amb la política local, però, té antecedents durant el franquisme. Entre 1973 i 1979 va ser regidor, integrant d'«un grup de joves que vam revolucionar l'ajuntament d'aquella època». Pomés diu que era un grup «molt progressista» i recorda que l'any 1973 va jurar el càrrec íntegrament en català.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 52, novembre de 1996, pàgines 14 i 15.)