Repòrter, octubre de 1996 | Josep Maria Valls: "El projecte per cobrir la riera és seriós, està ben fet i és factible"

L'alcalde d'Arenys de Munt, Josep Maria Valls (PSC), aposta pel cobriment de la riera, malgrat l'oposició que hi ha entre un sector del poble. Valls està satisfet del pacte de govern signat amb CiU i ERC i aposta per un creixement controlat de la població.

—La riera se soterrarà?
—«La idea de l'equip de govern és tirar el projecte de soterrament endavant. En aquests moments, el projecte està en la fase de resolució de les al·legacions. El proper pas serà anar a parlar a Madrid amb el Ministeri de Medi Ambient perquè és a qui li toca el finançament de la riera.»

—Quan és previst que l'Estat destini el pressupost per l'obra?
—«Fa mig any ja va sortir una consignació pressupostària. No ho puc dir perquè és el Ministeri qui porta el tema econòmic. Nosaltres estem mirant de consclenclar la gent perquè entenem que és un tema bastant delicat. Hi ha un sector que hi està oposat i falta saber què en pensa la resta. Fins ara encara no hem explicat clarament en què consisteix la proposta de soterrament. Hi ha hagut bastant de moviment, a través d'una plataforma. El projecte està bent fet, és seriós i creiem que és factible.»

—No hi ha divisió al si de l'equip de govern? ERC volia un referèndum.
—«Com a equip de govern hem tirat el projecte endavant i en aixó no hi ha hagut cap oposició. Quan sigui l'hora de dir si ho tirem definitivament endavant llavors cada grup s'haurà de definir. El PSC diu que, si convé, farem una consulta a la població.»

—Esteu disposats a fer-la?
—«Si és necessari, sí.»

—Quan determinareu si és necessari?
—«Primerament, depèn del que ens digui el Ministeri. Semblaque hi ha hagut una aturada en l'economia. Si això no ho ha afectat i pot tirar endavant serà el moment que tothom es defineixi I actuar en conseqüència.»

—No us imposa respecte saber que potser passareu a la història com l'alcalde que va urbanitzar la riera?
—«Quan ets en un lloc de responsabilitat has d'acceptar-la. Sé que hi haurà molts de problemes, si és que s'arriba a fer. A vegades s'han de prendre decisions delicades, però has d'assumir la responsabilitat. No per dir si s'ha fet o no. Si no funcionés i'obra, el responsable quedaria com l'autor d'un nyap i sí funciona diran que ho ha fet bé. Has d'actuar amb criteri. Jo veig que és possible soterrar la riera.»

—L'Ajuntament ha aprovat fa poc la revisió de les normes urbanístiques. Què representa per al futur de la població?
—«Més que una gran ampliació d'habitatges representa una correcció de molts defectes que tenen les normes antigues. Hi ha una certa ampliació al capdamunt del poble. Hem desqualificat un terreny del sector de Can Jalpí i Cal Moro.»

—Voleu dir que era urbanitzable?
—«Ho era, amb unes condicions.»

—Ara no es podrà urbanitzar?
—«Exacte. Queda com a rural o forestal.»

—Quina és la zona de la població on és previst que creixi?
—«Anant cap a Lurdes, a continuació. A les normes antigues hi havia un sector desenvolupat, que és el que s'està construint. Ara el que volem que es faci és paral·lelament l'altre costat.»

—Creieu que és un creixement que podeu assumir i que no es descontrolarà?
—«El que volem és no créixer. Des que hi ha hagut l'autopista hi ha una forta pressió urbanística. Avui en dia està bastant més calmat, però encara tenim algun sector en què les normes estan per desenvolupar. El problema és que els serveis es disparen.»

—Com qualificaria els serveis que presta l'Ajuntament actualment?
—«La recollida d'escombraries funciona força bé. Anem posant contenidors. Vam ser dels primers municipis que vam anar a la planta de Mataró. El servei d'aigües ha estat bastant problemàtic fins que s'ha resolt el subministrament en alta de la xarxa de l'Alt Maresme. Està solucionat. I el problema que tenim és en el sector antic del poble. Les zones noves ja es van adequant de manera més moderna. Sobretot el tram de la riera està molt tocat. Si es fes el soterrament, seria una de les actuacions a fer.»

—Això és la xarxa en baixa?
—«Sí. La xarxa en alta la tenim solucionada. Ja tenim connectat fins a la Creueta, on un altre dia haurà de connectar Sant Iscle. Llavors hi haurà el dipòsit de la Creueta i el de Sant Carles.»

—I el servei de policia?
—«Potser el personal és una mica just. Mal en tens prou perquè cada vegada hi ha més necessitats. Ara creem una plaça de policia i tenim previst ampliar la plantilla amb una més l'any que ve.»

—Com funciona el pacte de govern entre PSC, CiU i ERC?
—«La veritat és que força bé. Estem distribuïts per àrees i, de moment, va bé.»

—Al govern hi ha un home que havia estat alcalde, Josep Lloveras. No hi ha rivalitat entre vosaltres?
—«Si tothom és en el seu lloc, i de moment totfiom fil és, no fii ha d'haver cap problema. Amb en Josep Lloverás hi va haver un mandat en què els socialistes érem a l'oposició i després un altre en què anàvem plegats. És un home que té molta experiència i sap com s'hade treballar en un ajuntament. Això facilita les coses. Cadascun respecta els altres i això dóna confiança.»

—En canvi, a l'oposició teniu sols i abandonats els independents d'Arenys de Munt 2000, que van aconseguir un resultat no gens menyspreable. Per què no és possible un pacte de govern unitari?
—«Va bé que ho diguis perquè ara sembla que torna a reviure el tema del pacte. Nosaltres, després de les eleccions, vam parlar amb tots els grups. I amb el primer que ho vam fer va ser amb la segona força, Arenys de Munt 2000. Les condicions que ens imposaven no eren interessants.»

—Quines eren aquestes condicions?
—«Volien un ajuntament de consens. Aquesta era una condició indispensable per formar govern. Quan vam dir en què consistia això, perquè és molt elàstic, vam entendre que a la pràctica no podia funcionar. Treure poder als regidors, per dir-ho d'alguna manera, i actuar més assambleàriament. Ho vam  valorar però no vam poder arribar a cap acord en concret.»

—Com qualifica l'oposició que fan?
—«Hi ha hagut intents per col·laborar. Jo personalment els n'he oferts. I cada vegada que hi ha hagut un intent, ells han agafat més virulència en les crítiques a través del seu butlletí. Davant d'aquesta actitud, en lloc d'obrir, més aviat han anat tancant. Al meu entendre, no actuen pel camí correcte.»

—Arenys de Munt se sent de l'Alt Maresme o neda entre dues aigües?
—«La seva àrea d'influència és Mataró. Barcelona, Mataró i Arenys de Munt. Comercialment i industrialment tenim Arenys de Mar a la vora, però bàsicament quan necessites alguna cosa vas cap a Barcelona, que és el focus d'atracció més fort. La relació amb els municipis de l'altra banda també és molt bona, però comercialment l'atracció més forta són les grans ciutats.»

—Però el comerç no ho és tot, no?
—«No.»

—I en els altres factors?
—«Culturals?»

—Culturals o d'identitat...
—«Nosaltres potser nedem entre dues aigües. Un exemple seria la premsa. Aquí normalment la premsa més important és la de Barcelona. Ara, afortunadament, hi ha El Punt. Va entrant més i parlen de les nostres coses. És una manera de no estar tan arrossegats per aquesta tendència forta.»

—Quins projectes teniu en marxa?
—«Hem urbanitzat els carrers Escoles i Josep Pla i s'han adjudicat les obres del carrer Enric Morera. També tenim les cobertes de la masia municipal Can Borrell, que volem que sigui el símbol emblemàtic del poble.»

—Serà un centre cultural?
—«Crec que és el més interessant. Hi ha una entitat que ja ha començat a anar-hi per donar-li una miqueta de vida. Quan estigui ben acabat l'anirem promocionant.»

—S'ha creat un consell de joventut.
—«Sí. S'han creat consells municipals de cultura, d'ensenyament... Tenim concedida una nova línia d'ensenyament perquè l'actual es preveu que sigui insuficient d'aquí un temps. Estem buscant el terreny perquè Ensenyament faci aquesta línia.»

—Com està distribuïda la població econòmicament?
—«Tradicionalment aquest ha estat un poble agrícola i industrial. Cada vegada l'activitat agrícola va minvant i, pel contrari, el que augmenten són els serveis.»

—No seria interesantque l'Ajuntament intentés potenciar l'agricultura?
—«La configuració del terreny d'Arenys de Munt és problemàtica perquè el conreu intensiu sigui molt rendible. Aquí, com a producte autòcton, tenim la cirera. Una classe de cirera que és molt bona i apreciada. Els cirerers es van envellint i van sortint nous tipus de cirerers que són més ràpids de créixer i més productius. Per l'orografia del terreny, és complicat. Encara hi ha algú que fa maduixa perquè permet aprofitar els vessants de les muntanyes, però ha tingut una gran competència de fora.»

—I la indústria?
—«Amb la revisió de les normes urbanístiques, hem rebaixat l'edificabilitat de les parcel·les del sector del torrent d'en Puig per donar més facilitats a la indústria petita. Abans eren de 1.000 m2 i ara seran de 300 i 500 m2.»



Perfil

Josep Maria Valls i Macià, nascut el 31 de març de 1942, és casat i té 4 fills. És conegut com Pemi, diminutiu de Pep Maria, que li diuen des que era un nano. A l'alcalde d'Arenys de Munt no li fa res que li dispensin aquest tracte familiar. De fet, a la llista electoral del PSC figura com Josep Maria «Pemi» Valls i Macià. Milita al PSC des del 1982. Regidor a l'equip de govern l'any 1987 —quan l'alcalde era Josep Maria Lloveras, actual cap de llista de CiU—, va ser escollit alcalde el 1991 i reelegit l'any passat.

No va guanyar les eleccions per majoria absoluta, per la qual cosa ha hagut de recórrer al pacte com a fórmula per governar. L'anterior mandat va pactar amb ERC i Convergència per Catalunya (CPC) i en aquest ho ha fet amb els regidors de CiU i l'únic d'ERC. El PSC en té 5 i els independents són a l'oposició amb 4. Josep Maria Valls també és conseller comarcal i treballa en una fàbrica tèxtil d'Arenys de Munt com a encarregat. Noté més estudis que els primaris i ia seva principal afició és caminar per la muntanya. No és un fanàtic del futbol, però li agrada que guanyi el Barça. «Si perd el Barca encara sopo, no faig com el meu fill.» Una dada curiosa: És l'únic alcalde de l'Alt Maresme que no té telèfon particular, «no en tic per comoditat. Així estic més tranquil» explica. La família li reclama, però ell vol evitar les trucades por oportunes o aquelles mal intencionades.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 51, octubre de 1996, pàgines 16 i 17.)