Repòrter, setembre de 1996 | REPÒRTER, 50 números
Fa poc més de quatre anys vaig tenir l'honor de ser convidat a fer la presentació de REPÒRTER a Pineda. M'hi havien convidat en Joan Pujadas, l'Antoni Fuentes i en Pep Montes. Els dos darrers havien estat alumnes meus de Literatura Catalana a l'Institut de Calella i aleshores ja eren tots dos llicenciats en Ciències de la Informació. En Joan Pujadas havia entrat en el món de la lletra impresa de la mà de l'escriptor i periodista Vicenç Riera Llorca, que des de l'any 1969 s'havia establert a Pineda, on va escriure la major part de la seva obra literària.
El projecte d'escriure una revista catalana d'àmbit comarcal em va semblar molt interessant. Era un àmbit que no estava cobert per cap altra publicació i que podia servir per a vertebrar de manera concreta aquesta realitat humana que anomenem la comarca del Maresme. D'altra banda, el fet d'escriure una revista significa un triomf d'aquesta realitat fonamental per a la vida social i cultural que anomenem la societat civil. En un país com el nostre, sense Estat, la vida cultural des del temps de la Renaixença fins a la mort del dictador Franco sols va ser possible gràcies a la societat civil. Des de la recuperació de la Generalitat, semblava que els catalans ja disposàvem del paraigua protector d'un cert poder polític, i ens començava a fer l'efecte que res que no sortís de la iniciativa institucional no era possible.
El fet del naixement de REPÒRTER va coincidir amb els Jocs Olímpics de Barcelona. Jo m'havia arribat a pensar que aquest país, després del terrible rentat de cervell de les Olimpíades, quedaria estabornit per sempre més. REPÒRTER va tenir el coratge de néixer durant Barcelona 92. Això volia dir que Catalunya encara era un país viu, on la gent encara podia pensar pel seu compte i treballar.
La collita dels 50 primers números ha estat generosa. Sols vull recordar un parell de fets relacionats amb el món de la cultura. REPÒRTER va donar a conèixer el descobriment a l'Arxiu Riera Llorca de Pineda de l'epistolari complet entre Joan Fuster i Vicenç Riera Llorca. Aquest recull de cartes que van descobrir Josep Ferrer i Joan Pujadas constituïa un instrument fonamental per a comprendre el fosc món de l'exili interior (perspectiva de Fuster) i les inquietuds i realitzacions dels exiliats catalans a Mèxic (perspectiva de Riera Llorca). Aquest treball d'investigació periodística va fer que REPÒRTER guanyés l'any 1993 el premi Tasis-Torrent de la premsa Comarcal. Posteriorment, l'epistolari Fuster-Riera Llorca, editat i estudiat per Josep Ferrer i Joan Pujadas, va obtenir el primer premi Serra d'Or d'epistolaris catalans.
Un altre dels excel·lents treballs periodístics —limitant-nos exclusivament al món de la cultura— que ha donat a conèixer REPÒRTER ha estat el monogràfic sobre la figura i l'obra de Joan Coromines. El gran lingüista feia més de vint-i-cinc anys que vivia a Pineda. En aquesta ciutat ha escrit el seu monumental Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (9 volums) i el gran Onomasticon Cataloniae (fins ara 4 volums dels 8 previstos). Coromines formava part gairebé de la mitologia nacional per la seva resistència obstinada a qualsevol mena de publicitat o vida pública. Tothom havia sentit parlar del savi i vell professor que vivia enclaustrat a casa seva, però pràcticament mai ningú no l'havia vist, ni sabia què feia. REPÒRTER va poder publicar les primeres fotografies del gran lingüista, va donar a conèixer que havia acabat la redacció de l'enorme diccionari de noms de lloc dels Països de parla catalana i va fer una presentació general de l'obra i personalitat de Joan Coromines, amb aportacions de tots els seus col·laboradors. Aquest treball de REPÒRTER es troba a l'origen de tots els actes que es van fer amb motiu dels 90 anys del cèlebre filòleg, i crec que també va ser l'estímul que va originar la famosa entrevista-conversa de l'escriptor Josep M. Espinàs amb Coromines, a TV3.
REPÒRTER s'ha mostrat com un marc de diàleg, de coneixement i de cultura. Ha estat, al capdavall, un triomf de la societat civil: un testimoni reeixit de la possibilitat de fer coses d'alta dignitat per part dels ciutadans d'aquest país. I això mereix el reconeixement sincer de tots plegats. Amb motiu d'aquests 50 números de REPÒRTER voldria felicitar tots els qui han fet possible aquesta noble empresa, desitjant-los —amb paraules del gran poeta neogrec Konstandinos P. Kavafis, traduït per Carles Riba— «que el camí sigui llarg, ple d'aventura, ple de coneixença.»
(Article de Joan Ferrer i Costa a la revista Repòrter, número 50, setembre de 1996, pàgina 8.)