Repòrter: Aigua neta, però no a qualsevol preu
EI problema de l'aigua torna a ser actualitat. La pujada del rebut provocada per la posada en marxa de la planta potabilitzadora de Palafolls ha provocat el primer conflicte entre veïns i un ajuntament, en aquest cas el de Palafolls. Haver de pagar el doble per tenir a l'aixeta una aigua que, malgrat que ha millorat la qualitat, encara no surt cristal·lina, com va anunciar algun responsable polític, es fa molt difícil de comprendre per a la majoria de ciutadans. Els veïns de l'Alt Maresme debem ser força especials perquè portem anys sense poder beure de l'aixeta per la mala qualitat de sabor, olor i aspecte de l'aigua potable i per les sospites dels seus efectes perjudicials per a la salut. La bola va començar a rodar amb el ferro i el manganès, tot i que alguns van considerar que la seva presència elevada a l'aigua era símptoma de salut i potència sexual. La polèmica provocada per unes declaracions polítiques fora de to va continuar amb la descoberta de la contaminació amb dioxans i dioxolans causada per la fàbrica Resisa de Sant Celoni. Aquest fet, lligat a les sospites de risc cancerigen, va accelerar la construcció de la potabilitzadora, prevista en un pla conjunt del Consell Comarcal i la Generalitat. Una part del finançament de la planta anirà a càrrec dels veïns a través del rebut de l'aigua. Mentrestant, Resisa no ha rebut cap sanció económica i ha anunciat que ha posat en marxa una depuradora dels residus que aboca a la Tordera. La balança sembla clarament descompensada en contra dels veïns, sense que des d'aquí vulguem causar la ruïna econòmica a una empresa.
Però la balança encara és més desequilibrada si tenim en compte que els veïns de l'Alt Maresme hem pagat submisament durant anys el cànon d'obres hidràuliques, destinat a millorar la infraestructura d'abastament d'aigua. Per què han servit aquests centenars de milions que ha cobrat la Generalitat? No volem ser insolidahs, però l'esforç fiscal dels veïns ha de retornar en els casos de necessitat com la construcció d'una potabilitzadora.
Els primers que van alertar de la injustícia de la situació que viurien els veïns de la comarca van ser els regidors i el grup d'Iniciativa per Catalunya (IC) i una plataforma integrada per sindicats i associacions ecologistes, que van fer una crida a la insubmissió fiscal. Aquesta idea no és tan desgabellada si tenim en compte que a l'àrea de Barcelona hi ha milers de famílies que no paguen els impostos carregats al rebut des de fa anys amb la tolerància de la companyia Aigües de Barcelona, propietària de la concessionàha de l'Alt Maresme, Sorea, i l'Administració.
(Editorial la revista Repòrter, número 50, setembre de 1996, pàgina 5.)
Però la balança encara és més desequilibrada si tenim en compte que els veïns de l'Alt Maresme hem pagat submisament durant anys el cànon d'obres hidràuliques, destinat a millorar la infraestructura d'abastament d'aigua. Per què han servit aquests centenars de milions que ha cobrat la Generalitat? No volem ser insolidahs, però l'esforç fiscal dels veïns ha de retornar en els casos de necessitat com la construcció d'una potabilitzadora.
Els primers que van alertar de la injustícia de la situació que viurien els veïns de la comarca van ser els regidors i el grup d'Iniciativa per Catalunya (IC) i una plataforma integrada per sindicats i associacions ecologistes, que van fer una crida a la insubmissió fiscal. Aquesta idea no és tan desgabellada si tenim en compte que a l'àrea de Barcelona hi ha milers de famílies que no paguen els impostos carregats al rebut des de fa anys amb la tolerància de la companyia Aigües de Barcelona, propietària de la concessionàha de l'Alt Maresme, Sorea, i l'Administració.
(Editorial la revista Repòrter, número 50, setembre de 1996, pàgina 5.)