Repòrter: Tenim via del tren per estona
EIs hotelers i empresaris del sector terciari han passat aquest estiu el relleu de la reivindicació per soterrar o traslladar la via del tren als polítics de la comarca. Aquest cop, però, hi ha unitat entre tots els grups representats al Consell Comarcal. Fins ara, les pressions per modificar l'actual traçat provenien de l'Alt Maresme, la zona de la comarca més afectada per l'impacte de la via, que s'ha convertit en una barrera entre les poblacions i la platja en uns pobles que, en bona part, viuen del poder d'atracció del turisme de sol i platja. Tenint en compte aquesta consideració geogràfica i política, l'Alt Maresme ha fracassat. No hem estat prou capaços d'avançar substancialment en l'objectiu de fer menys molesta i perillosa la via. S'han donat passos importants, però molts cops eren individualitats d'alguns alcaldes que fora de la comarca eren considerats com uns il·luminats. No hi ha hagut la pinya imprescindible ni tampoc s'ha incidit en la consciència ciutadana latent per buscar una solució, tot i la important recollida de signatures impulsada pels hotelers.
D'altra banda, els interessos polítics han perjudicat sovint la reivindicació. El joc de pilota entre Convergència i Unió i els socialistes ha estat contraproduent. La revifalla de la reclamació per treure la via ha coincidit bastant amb períodes electorals. És curiós també el pas donat pel PSC, que ha variat la seva posició, almenys públicament, per «passar a l'acció» i demanar a la Generalitat que es mulli i obri una partida simbòlica per començar a estudiar solucions tècniques, just quan el PSOE ja no és al govern de l'Estat, que és qui més responsabilitat tindria en les obres. Alguns socialistes de pes, com l'exministre Josep Borrell, encara no han canviat la concepció i segueixen pensant que els qui demanem una alternativa al traçat actual de la via sóm uns somiatruites.
Mentrestant, la companyia Renfe, el Govern central i la Generalitat donen l'esquena a la comarca i fan inversions per consolidar la millor línia de rodalies de Catalunya i projecten allargar la doble via des d'Arenys de Mar cap al nord. Ara, amb la implicació de tot el Maresme amb el Consell cal vigilar que la reivindicació no es dilueixi en el magma d'una comarca amb uns interessos tan diferents.
(Editorial la revista Repòrter, número 49, agost de 1996, pàgina 5.)