Repòrter, juliol de 1996 | Els pactes de govern aproven amb nota, un any després de les eleccions

Un any després de la constitució dels ajuntaments sorgits de les eleccions del 28 de maig de 1995 el balanç dels pactes de govern és positiu. A l'Alt Maresme tots els pactes postelectorals han funcionat fins al moment, a excepció de l'acord de Tordera signat entre CiU i l'independent Lluís Barrera. A la resta de municipis, els pactes han portat l'estabilitat necessària per governar els ajuntaments, i la valoració política que els seus protagonistes en fan és satisfactòria. Els alcaldes se senten còmodes i ja s'han acostumat a governar sense majoria absoluta, un fenomen en perill d'extinció que a la nostra comarca només es conserva en les localitats més petites. Palafolls, Sant Cebrià, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar i Santa Susanna són les úniques poblacions altmaresmenques que tenen alcaldes amb majoria absoluta i que governen en solitari. Hi ha una població que té alcalde amb majoria absoluta però que mana amb el suport d'altres regidors. És el cas, atípic això sí, de Canet de Mar. A les sis restants, el pacte és l'eina de què disposen els consistoris per tirar endavant l'acció de govern.

ARENYS DE MAR. A Arenys de Mar el pacte funciona a la perfecció. "Per part de CiU ha estat possible aplicar el nostre programa electoral, que s'està complint. Les propostes que porten al ple sempre tenen al darrere el programa de CiU", diu l'alcalde, Miquel Rubirola (CiU). CiU i el PP només han discrepat en un ple durant aquest any per un tema extramunicipal, la catalanització del monument de l'N-ll a Montgat. Rubirola admet que el pacte va tan bé perquè els dos regidors del PP són «peculiars». SantiHerce i José Antonio Sánchez Zamorano no són homes de partit, sinó més aviat el contrari. Van molt per lliure. El portaveu del PP, Santi Herce, coincideix amb l'alcalde en dir que el pacte rutlla. «Sempre hi ha hagut bona entesa. No hem tingut cap problema. Si no m'hi entengués també ho diria, però no és així», explica. «A més, un cop ets a dins, no pots anar contra l'equip de govern perquè seria una bestiesa.»

El cas d'Arenys de Mar, però, és curiós perquè el regidor d'IC-EV, Vicenç Martí, col·labora amb l'equip de govern des de l'oposició. Martí participa en el grup de govern, fet que s'emmarca en l'actitud de Rubirola d'«acceptar tot allò que sumi i sigui positiu». Malgrat això, l'alcalde recorda que Vicenç Martí ha votat més vegades en contra de les propostes del govern que els socialistes. «El PSC ha votat en el ple sempre a favor, a excepció del tema del Calisay, en què no estavan d'acord amb la permuta del Forn del Vidre», diu Miquel Rubirola, que qualifica de «destructiva» l'oposició que efectua el grup de l'exalcalde Ignasi Moreno. Segons Rubirola, l'única intenció del PSC és recuperar l'alcaldia. I això, segons ell, serà difícil.

ARENYS DE MUNT. A Arenys de Munt les coses també funcionen. Així ho afirma l'alcalde, Josep Maria Valls (PSC). «De moment va bé», diu. «Cadascú funciona en les seves àrees. Som bastant afins i no hi ha massa discrepàncies», afegeix. Les divergències es poden produir quan s'abordi de veritat el projecte de cobriment de la riera. Mentre ERC reclama un referèndum vinculant, el PSC diu que, si cal, es farà i CiU no en parla. Els tres grups que integren aquest govern —idèntic al de Malgrat quant al seu color polític mantenen postures diferents sobre això. En aquest tema, ERC estaria més a prop del grup de l'oposició —els independents d'Arenys de Munt 2000— que no pas dels seus socis de govern. Sobre la possibilitat de formar un govern de consens, en què hi siguin tots els grups. Valls respon que ara ja hi ha regidors amb carteres. L'alcalde veu bé que els independents continu'ín a l'oposició, ja que, segons diu, es tracta de dos estils diferents d'enfocar els problemes del municipi.



CALELLA. A Calella es dóna un cas similar al d'Arenys de Mar. Els dos grups de dretes manen junts, parlant en llenguatge d'ortodòxia política, si aquesta encara és vigent. Al govern hi ha CiU i PP i a l'oposició, ERC, PSC i IC-EV. El balanç dels protagonistes del pacte també aprova l'examen, i amb nota alta. Durant aquest primer any de mandat real, només hasortit a la llum una discrepància al si del govern. Es tracta de la dimissió del líder d'Unió Democràtica, Enric Maria Valls, com a regidor de Règim Intern, per discrepàncies de criteri amb l'alcalde, Joaquim Rey (CiU). Rey atribueix aquesta dimissió a «encaixos normals a dins de qualsevol estructura», però Valls, que conserva la regidoría de Governació, considera que hi ha una connotació política en aquesta decisió. A banda d'aquest episodi en les relacions internes entre Convergència i Unió —els democratacristians juguen un paper important aquest mandat a Calella—, l'alcalde afirma que el pacte de govern evoluciona satisfactòriament. «De la manera com s'està desenvolupant, el pacte amb el PP pot durar tres anys més o els que faci falta», diu Joaquim Rey. El portaveu del PP, Josep Maria Vila, està content perquè l'acord amb CiU va ser una mena d'avançament de l'acord a nivell estatal i, de retruc, nacional al Parlament de Catalunya. «El contingut polític de cadascú ha quedat diluït en la gestió, però ningú no ha perdut la seva personalitat. La feina fa que el partit quedi en un segon terme», afirma Vila. «No hem tingut cap problema polític perquè hem actuat amb total claredat i honestedat», afegeix el portaveu del grup popular, que recorda que des de fa anys manté amistat amb Rey i el destacat regidor de CDC Josep Maria Parella. Sobre els regidors d'Unió, Vila diu: «Són gent molt maca i disposada a treballar. De fet, no ens diferenciem tant.» De la dimissió de Valls com a regidor de Règim Intern —departament que compartia amb Rey—, el portaveu del PP diu que entre l'alcalde i el número u d'Unió no hi havia «tanta sintonia» en aquesta àrea en concret.

CANET DE MAR. Canet de Mar és una peculiaritat en el mapa municipal de l'Alt Maresme. És la població més gran en què encara es conserva la majoria absoluta. Malgrat això, l'alcalde Josep Rovira (CiU) ha captat al seu entorn l'únic regidor d'ERC, Llorenç Ramírez, el portaveu del PP, Josep Cañadas, i un dels tres edils socialistes, Jordi Llagostera. Per tant, l'equip de govern és integrat actualment per dos grups —CiU i ERC— i per dos regidors dissidents dels seus companys. Cañadas era el cap de llista del PP i Llagostera, el tercer del PSC. Aquests partits han qualificatde «trànsfugues» aquests dos regidors, atès que han trencat la disciplina de partit i, amb ella, els seus respectius grups municipals. Aquesta composició estranya, afegida al perfil del propi grup de CiU —que és unafusió d'independents del Canet 2000, de democratacristians i de convergents—, fa que l'equip de govern sigui com una mena de macedònia, amb una guinda especial, que és l'alcalde. I a la seva mà dreta, un regidor, Josep Isern, que és el dirigent local d'Unió Democràtica. L'oposició, amb aquest panorama a la vista, es pot dir que està gairebé destrossada. Només la formen dos regidors socialistes i el número dos del PP, que ha protagonitzat algun conflicte amb el seu suposat portaveu.

MALGRAT DE MAR. A Malgrat de Mar s'han donat una sèrie de gestos polítics en els últims dies, amb motiu del balanç del primer any de mandat. La direcció comarcal d'IC, coincidint amb el seu congrés, ha recuperat el debat sobre el paper dels dos regidors d'Iniciativa-Els Verds al consistori malgratenc. Si les enteses d'esquerres funcionen en altres ajuntaments de la comarca —Mataró i Premià de Mar, per exemple—, com és que a Malgrat no hi ha un pacte de progrés si aritmèticament és possible? El president comarcal d'Iniciativa, Pep Canal, creu que s'hauria de replantejar el tema de Malgrat i obrir un procés de negociacions, «sense condicions prèvies». Però els dos edils d'IC-EV sí que posen condicions. IC de Malgrat està disposada a ingressar ara al govern, rebaixant els seus plantejaments postelectorals davant dels socialistes, sempre que l'alcaldessa, Conxita Campoy (PSC), trenqui el pacte amb CiU. Campoy, però, no accepta aquesta condició perquè l'acord amb els convergents li ha funcionat fins ara. «Estem contents del pacte perquè hi ha harmonia i discutim els temes abans del plens», afirma l'alcaldessa, que destaca l'estabilitat que reporta per al consistori l'acord de govern, al qual també es va afegir ERC. Tot i això, Conxita Campoy no amaga el seu desig que Iniciativa s'incorporés al govern, amb la qual cosa els dos regidors del PP quedarien sols a l'oposició. Campoy concediria a IC-EV algunes regidories que actualment carreguen els regidors del PSC i de CiU. La idea de l'alcaldessa seria que Iniciativa tingués veu en les comissions de govern, però sense vot. L'engreixament de l'equip de govern és força difícil que es produeixi. Els regidors d'IC-EV afirmen que han paít bé el seu paper d'oposició. A més, l'alcaldessa recorda que van ser els dos regidors d'IC-EV els qui van «perdre el carro» després de les eleccions, posant unes condicions inassumibles per assolir un pacte. «Ens demanaven sis o set regidories», diu l'alcaldessa. Les dificultats inicials per formar govern es van acabar al cap de dos mesos del ple de constitució, quan el PSC i CiU van arribar a un acord. El portaveu de CiU, Freixas, no troba necessària una ampliació de l'equip de govern i afirma que el pacte va «perfectament bé». «No hi ha cap problema. Es dóna una bona entesa», afegeix Freixas, que recorda que una part de la població va pressionar el seu grup perquè assumís més responsabilitats a l'Ajuntament que mantenir-se a l'oposició. El pacte PSC-CiU-ERC també es dóna a Arenys de Munt.



PINEDA DE MAR. A Pineda de Mar els protagonistes del pacte CiU-PP asseguren que no hi ha problemes. «L'únic problema que tenim amb el PP és el concepte de Catalunya», explica l'alcalde. Salvador Llorens (CiU). Aquest defensa una gestió despolititzada. «Seria bo que cada dia al matí, abans d'entrar a l'Ajuntament, tots deixéssim el carnet del partit a la plaça. Jo no tinc carnet i la política s'hauria de fer fora de l'Ajuntament», afirma Llorens, que admet que «tothom fa política constantment». «El pacte funciona bé dintre del previst», explica el portaveu del PP, Norbert Pelàez. Aquest considera que és bo que no hi hagi majoria absoluta perquè, segons ell, així s'aconsegueix un equilibri que és més representatiu de la voluntat popular. Pelàez admet que a vegades hi ha «punts de vista diferents», però els atribueix a les discrepàncies lògiques entre persones i partits. Pelàez diu que a l'equip de govern no hi ha conflictes pel protagonisme, però l'alcalde explicaque el millor pacte seria aquell segons el qual el soci d'un només aixequés la mà en el ple a l'hora de votar. Això sí, des d'un punt de vista polític. Que quedi ben clar.

TORDERA. Tordera es mereixeria un capítol a part. De fet, actualment no hi ha pacte de govern. Aquesta és l'única població en què el govern està en minoria pel ja prou conegut trencament entre CiU i l'AIT que lidera Lluís Barrera. L'alcalde, Joan Carles Garcia (CiU), admet que els primers mesos de mandat van ser durs i que el balanç d'aquest període concret no és gaire afalagador. «Els nou primers mesos van ser de posicionament i a partir d'ara hem vist els resultats», explica l'alcalde. Garcia assegura que no té cap por de governar en minoria i sense el pressupost municipal aprovat, ja que el PSC ha anunciat que el rebutjarà. Els socialistes reclamen l'alcaldia com a llista més votada que són —per 94 vots— i anuncien una oposició forta. L'alcalde no està disposat a cedir la cadira i diu al PSC que utilitzin la via legal de què disposen per aconseguir-ho, que és la presentació d'una moció de censura. Per aconseguir-ho, necessiten del suport de LluísBarrera o d'algun trànsfuga de CiU. Totes dues coses semblen força improbables. Entre altres motius pel passat que arrosseguen el PSC i Barrera i perquè l'alcalde afirma que el seu grup està ara més unit que mai.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 48, juliol de 1996, pàgines 14-16.)